La consellera de Salut, Olga Pané, ha afirmat que és poc probable que els metges disposin d’un conveni propi, tal com reclamen, tot i que sí que veu factible abordar la qüestió de les guàrdies de 24 hores. En declaracions a Catalunya Ràdio, ha recordat que hi ha sentències contràries als acords pactats únicament amb els facultatius. No obstant això, sobre el sistema de guàrdies, el Departament ha impulsat un grup de treball per explorar opcions com ara torns de 12 hores.
Pané ha subratllat la millora significativa dels salaris tant dels metges com del personal d’infermeria en els últims anys i ha remarcat que Catalunya ocupa el segon lloc en remuneració d’especialistes. Pel que fa a l’atenció primària, situa la comunitat entre les primeres posicions després de Ceuta i Melilla i gairebé empatat amb Múrcia.
Contractació i negociació dels convenis
Segons la consellera, no és el Departament qui contracta directament els professionals mèdics sinó l’Institut Català de la Salut (ICS) o centres concertats que estableixen els convenis amb els facultatius. Ha explicat: "En l’àmbit de cada conveni es pot pactar el que es vulgui, però sempre d’acord amb la representació sindical existent". A més, ha advertit: "Tu no pots pactar a banda d’aquests convenis. Una vegada que es va provar el jutjat ho va tombar".
Tanmateix, sobre les guàrdies considera possible avançar-hi: "Hi ha altres col·lectius que treballen continuadament, però ho fan a torns", i afegeix que una alternativa podria ser implementar torns de 12 hores.
Diàleg permanent amb els metges
La titular de Salut també destaca que Catalunya és l’única comunitat autònoma amb una taula fixa de diàleg amb els professionals mèdics. Aquesta plataforma no permet negociar acords vinculants, però facilita extreure conclusions perquè siguin analitzades pels sindicats. L’any 2025 aquesta taula es va reunir quinze vegades i enguany ja s’ha reunit tres cops.
Salaris i inversió en personal sanitari
Quant als salaris, Pané remarca un augment considerable des del període pandèmic: "S’ha incrementat en uns 5.000 milions d’euros la despesa sanitària a Catalunya des del començament de la COVID-19", gran part destinada al capítol laboral dels professionals. En resposta sobre si hi ha especialistes ben remunerats fins i tot més que el president català, respon afirmativament però puntualitza: "No són la majoria".
Manca de places i requisits lingüístics
Davant la falta de professionals disponibles han considerat contractar persones encara realitzant el MIR (Mòdul d'Internado Rotatori), tot i reconèixer certa controvèrsia perquè aquests han d’estar tutoritzats fins al quart any.
A preguntes sobre l’ús del català com a requisit obligatori per exercir, Pané admet que imposar-lo estrictament causaria escassetat: "Podríem obligar, però el que no podem posar en qüestió és la capacitat de respondre assistencialment". També ressalta programes formatius impulsats pel departament per facilitar-ne l’aprenentatge. En aquest sentit afirma: "Els facultatius haurien de saber català si volen treballar a Catalunya perquè la ciutadania té dret a ser atesa en la seva llengua", afegint finalment: "Però hem de donar un temps perquè la gent el pugui aprendre".
Salut mental juvenil menys resilient
Sobre salut mental, Pané assenyala una menor resiliència entre els joves respecte generacions anteriors davant malestars emocionals. Subratlla clarament: "Tenir malestar emocional no és estar malalt" i destaca la necessitat d’oferir recursos per gestionar situacions difícils.
Aquest objectiu s’ha materialitzat mitjançant un projecte implementat en unes 300 escoles, orientat a proporcionar eines per superar aquests malestars quotidians perquè "el malestar és un component inherent a la vida". Afirma també: "Se’ns morirà un familiar segur i ens produirà un malestar horrible. Hem de trobar els nostres recursos i sovint cal ajuda externa".
A més s’han incorporat 380 psicòlegs als Centres d’Atenció Primària (CAP), dedicats principalment a combatre problemes com ara soledat o aïllament social així com fer consultes individuals menys greus per reservar l’atenció especialitzada als casos més complexos.
Davant una nova consulta sobre resiliència juvenil recorda factors determinants com ara ingressos econòmics i defensa mesures socials: "La primera mesura en salut pública és apujar el salari mínim"; tot reconeixent una davallada recent després del repunt dels trastorns mentals postpandèmics entre aquest col·lectiu.
L’eutanàsia segons Pané
Pel cas mediàtic relacionat amb l’eutanàsia conegut com “el cas Noèlia”, Pané manifesta sense embuts: "Allargar el patiment de les persones en base a la ideologia no em sembla gens assenyat". Explica que les lleis vigents són molt garantistes cosa que pot provocar usos abusius dels mecanismes legals inclosos.
Destaca especialment: "S’ha prioritzat el dret o voluntat dels familiars davant del propi afectat", persona adulta validada pels seus metges així com per una comissió independent especialitzada.
També lamenta que no s’hagin tingut prou presents els drets individuals del pacient "amb tot el patiment això suposa", ressaltant fermesa mantinguda per aquesta persona durant tot procés.
Cas antivacunes i tètanus
Sobre el cas concret del noi amb tètanus que no estava vacunat, la consellera ha explicat que sembla que progressa lentament, però no ha volgut entrar-hi més a l’espera que pugui recuperar-se del tot. Sí que ha reconegut que han detectat més casos de persones antivacunes a Catalunya. Ha dit que són encara “anecdòtics”, en el sentit que es poden comptar, i hi ha atribuït en part a missatges que arriben dels Estats Units. “Que des d’aquell país t’arribi un missatge de dir que no es vacunin i ho digui el secretari de Salut té una influència, i no tothom sap discernir el tipus de govern que hi ha als Estats Units”, ha comentat.
A parer seu, tot aquest discurs “està calant”, i ha recordat que s’havia erradicat el xarampió fins fa pocs anys i ara hi ha hagut algun brot de famílies antivacunes.