L’ús social del català ha experimentat un retrocés notable durant els primers vint anys del segle XXI, en favor del castellà i altres llengües. Fa dues dècades, aquest idioma era predominant o exclusiu en diversos àmbits com ara les relacions d’amistat, l’entorn laboral i educatiu, així com al comerç i la salut. Tanmateix, segons la més recent Enquesta d’usos lingüístics, publicada el 2025 amb dades recollides majoritàriament el 2023, aquesta situació ha canviat dràsticament.
Concretament, l’ús exclusiu del català entre amics ha caigut fins a un 15%, mentre que un 31% es relacionen només en castellà. Aquesta diferència contrasta amb l’any 2003 quan ambdues llengües eren igualment utilitzades. A més, quan s’analitza la llengua principal emprada dins aquest mateix entorn social, el percentatge dels qui usen preferentment el català baixa per sota del 30%, quedant per darrere del castellà.
Dades específiques segons l’enquesta de 2023
El document oficial indica que només un 29% dels grups d’amics fan servir el català com a llengua principal —ja sigui exclusiva o dominant— davant d’un 41,7% que opta pel castellà. Aquesta presència és inferior a la registrada en altres escenaris socials: veïns (31,6%), companys de feina (32%), estudiants (36,4%), comerç petit (36,6%) i gran comerç (30%).
Pèrdua generalitzada del català com a llengua majoritària
L’enquesta evidencia una disminució transversal de l’ús social del català que li fa perdre el caràcter majoritari en tots els àmbits analitzats respecte al període anterior al nou mil·lenni. Cal destacar que la davallada més pronunciada no s’ha produït només entre amics sinó també a les llars, al comerç o entre professionals sanitaris; aquí les baixades relatives oscil·len entre els 12 i els 14 punts percentuals.
A més, tres sectors on fa vint anys el català tenia una presència clarament majoritària —amb més del 50% dels parlants— han passat avui a estar dominats pel castellà: són el petit comerç, la banca i el personal mèdic.
Ús exclusiu residual del català
L’ús estrictament exclusiu de la llengua catalana presenta un escenari encara més preocupant. Entre amics és només un 15%, precisament la xifra més baixa des de fa dues dècades i just la meitat respecte als qui parlen únicament en castellà (30%). En altres contexts també s’observen percentatges baixos: veïns (17,4%), companys laborals (16,7%) i estudiants (22,2%). Pel que fa al personal mèdic exclusivament catalanoparlant hi ha hagut una caiguda significativa des del 41% fins al 26%.
També s’ha reduït considerablement l’ús exclusiu en entorns bancaris —de gairebé la meitat als actuals 27,7%— així com en grans establiments comercials —del terç per sota del 16%— i en petits negocis —del 35,6% a menys d’un cinquè.
Llengua catalana exclusiva dins les administracions públiques
A les institucions públiques l’escenari varia: dins la justícia només un quart dels usuaris fan servir exclusivament el català; aquest és el valor mínim registrat. En canvi, interaccions amb administració estatal arriben al 30%, amb policia local o Mossos arriba al voltant del 39%, mentre que amb administració catalana autonòmica és superior al 43%, arribant fins a gairebé un cinquanta per cent amb entitats locals. En aquests últims casos predomina clarament sobre l’ús exclusiu del castellà.
Bastions territorials on persisteix l'ús habitual del català
L’àrea metropolitana continua sent on menys es parla catalanament de forma exclusiva (24,7%). No obstant això, cal remarcar descensos importants a Girona i Ponent que han perdut més de vint-i-cinc punts percentuals cadascun respecte fa vint anys: Girona va baixar d’un ús habitual proper al 70% cap a un aproximadament 45%; Ponent manté lleuger avantatge, però ha caigut despropòsit dels tres quarts fins poc més de la meitat.
D’altra banda, destaca especialment Terres de l’Ebre, territori on encara dos terços dels habitants usen habitualment només el català malgrat haver retrocedit gairebé vint-i-tres punts des dels nivells propers al 90%. La Catalunya Central, segon territori amb màxima presència catalana habitual se situa actualment prop d’un 60%, essent també on menys s’ha reduït aquest ús durant aquestes dues dècades.
Crescudes identificacions bilingües i ús d’altres idiomes
No tot està marcat per una substitució directa cap al castellà; hi ha hagut també una expansió clara d’altres llengües dins molts entorns socials exclosos alguns sectors com ara comerç o administracions locals. Per exemple:
- A casa: augmenta des de l’1-3 % fins superar ja el 13%
- Aquest increment també es detecta entre amistats passant quasi a un 10%
- Acompanyants acadèmics arriben gairebé al 14%
Aquesta tendència coincideix amb una creixent identificació dual entre catalanoparlants i castellanoparlants: aquells que es consideren propietaris tant del català com del castellà han pujat des d’un modest 5% fins prop d’un 15%. Paral·lelament, decau notablement qui s’identifica únicament amb cada idioma: catalanoparlants solitaris passen de veure’s així un 44% fins a aproximadament un 30%; castellanoparlants purs baixen lleugerament però mantenint-se prop d’un 40%.
Evolució global segons dades oficials
D’acord amb aquesta última edició de l’Enquesta:
- L’ús social habitual del català ha descendit des d’un 46% els anys inicials fins a situar-se ara lleugerament per sobre d’una tercera part (32,5%) dels habitants catalans
- Mentre això succeeix sense grans canvis quant als parlants habituals de castellà (46,5%) –amb una suau tendència negativa iniciada ja cap al 2013
- S’observa duplicació significativa tant en aquells que empren simultàniament totes dues llengües (4,7%-9,4%) com també les persones usuàries principals d’altres idiomes (del 2.1 % als 5.6 %).