L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) ha tancat l’any 2025 amb un balanç excel·lent pel que fa a la seva activitat investigadora, situant-se com a referent estatal en el seu camp. Durant aquest període, l’Institut ha presentat un total de 23 comunicacions en congressos nacionals i internacionals, obtenint reconeixement amb premis per tres d’aquests treballs. Concretament, dos guardons van ser atorgats durant la Reunió Científica de l’Associació Espanyola d’Antropologia i Odontologia Forense, mentre que una altra distinció va arribar al Congrés Nacional del Consell Espanyol de Reanimació Cardiopulmonar, gràcies a una col·laboració amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya.
Participació internacional i publicacions científiques
L’IMLCFC també ha aportat els seus estudis en trobades tan rellevants com el 33è Congrés Europeu de Psiquiatria Biennal Meeting of Association for European Cardiovascular Pathology (AECVP) a Londres, o el congrés del European Resuscitation Council (ERC) a Rotterdam. Pel que fa a publicacions científiques, han publicat 15 articles durant l’any, dels quals 10 s’han difós en revistes internacionals d’alt prestigi com la BMJ Global Health.
Gran xarxa de col·laboracions acadèmiques i mèdiques
L’activitat investigadora es reforça gràcies a una extensa cooperació amb institucions acadèmiques i sanitàries. Entre els seus col·laboradors destaquen el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya, el Servei de Cardiologia dels hospitals universitaris Joan XVIII (Tarragona) i Josep Trueta (Girona), així com centres d’investigació com l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili o l’Institut d’Investigació Biomèdica Dr. Josep Trueta. També compta amb aliances amb universitats rellevants com la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona o la Universitat de Múrcia, entre altres.
Pioneratge en formació, docència i recerca forense
L’IMLCFC és únic dins l’Estat espanyol per disposar d’una secció específica dedicada exclusivament a formació, docència i recerca dins del camp forense. Un estudi publicat el 2024 per la revista especialitzada Revista Espanyola de Medicina Legal, va evidenciar que aquesta institució lidera quantitativament les aportacions científiques: entre els anys 2008 i 2024 van signar fins a 105 articles científics, molt per davant dels 59 produïts per l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.
Des del seu origen el juny del 2002, l’Institut acumula un total impressionant de 382 publicacions científiques, consolidant-se com un centre capdavanter en medicina legal. Eneko Barberia, director general de l’IMLCFC, afirma: “La recerca és fonamental per a la societat, i la medicina legal i les ciències forenses són branques tècniques orientades cap a la societat, i l’ús de les dades forenses és primordial perquè permet millorar el coneixement de determinats problemes i així ajudar a prevenir-los”.
Línies clau d’investigació: mort sobtada, antropologia forense i violències masclistes
Dins els articles més rellevants apareguts enguany destaca un treball recentment publicat per la revista internacional BMJ Global Health. Aquest estudi analitza els factors determinants que expliquen el menor impacte dels casos mortals sobtats en les regions mediterrànies; una recerca co-liderada conjuntament amb l’Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili i el SEM.
A més, cal subratllar un altre estudi sobre mort sobtada aparegut al Journal of Molecular Diagnostics realitzat pel grup Genètica Cardiovascular associat amb l’Institut d'Investigació Biomèdica Dr. Josep Trueta. En aquest projecte es van analitzar genèticament fins a 1.200 mostres post mortem d’aquest tipus víctima —el major estudi conegut fins ara basat en anàlisi genètica post mortem.
Aquestes investigacions reforcen línies estratègiques centrades no només en mort sobtada sinó també en antropologia forense, suïcidi i violències masclistes.
Noves subvencions per projectes innovadors R+D+I
L’any 2025 ha portat dues ajudes importants concedides pel prestigiós Institut Carlos III dirigides als projectes sobre mort sobtada: “Estudi de l’impacte de l’exposició a contaminants ambientals atmosfèrics i factors meteorològics sobre la mort cardíaca sobtada segons fenotip” i per “Biomarcadors proteics en miocardiopatia arritmogènica: avanços diagnòstics primerencs i predicció mortal.”
Anàlisi judicial sobre violència sexual amb suport econòmic públic
A nivell acadèmic-judicial destaca també una subvenció atorgada per part del Centre docent català Escola d'Administració Pública (EAPC) destinada al projecte “L’abandonament per desgast judicial de les víctimes de violència sexual: un estudi empíric integral”. Aquest treball aborda aspectes relacionats amb administració pública i polítiques públiques.
Dins aquest mateix àmbit s’estan desenvolupant dues línies més finançades: una “Enquesta satisfacció usuàries unitats valoració forense integral (UVFI)” subvencionada per l’Observatori Català Justícia Violències Masclistes; així com “El feminicidi a la província Barcelona: Estudi dades medicoforenses dècada 2015-2024”, impulsada pel Centre Estudis Jurídics Formació Especialitzada (CEFJE).
La importància estratègica dels registres forenses oficials
Tal com estableix el Reglament propi, l’Institut és font oficial d’informació científica a partir del qual facilita dades rigoroses mitjançant convenis reguladors garantint sempre estrictes mesures respecte protecció dades personals.
Aquest patrimoni informatiu resulta clau pels seus efectes socials sobretot respecte mortalitats vinculades als següents àmbits: morts per addicions, per caigudes, ofegaments, morts en menors d’edat, suïcidis, mort sobtada, accidents de trànsit i morts per cops de calor, entre d’altres
D’altra banda, l’Institut participa activament actualment al Pla prevenció suïcidi Catalunya (PLAPRESC); forma part del Registre Aturades Cardíaques Mort Sobtada (RAIMCAT); proveeix dades al Sistema Integral Recollida Dades Accidents Trànsit (SIDAT)) gestionat pel Servei Català Trànsit informant tant de mortalitats d'accidents de trànsit als primers trenta dies com resultats de proves toxicològiques persones afectades; finalment col·labora anualment al Pla Operatiu Prevenció Efectes Calor Salut (POCS)) implementat arreu Catalunya.
