L'Institut Català de Finances (ICF) ha donat llum verda a un total de 1.295 préstecs d'emancipació destinats a joves que volen finançar l'entrada del seu primer habitatge, dels quals ja s'han formalitzat 324 contractes. La quantia mitjana d'aquests préstecs és de 36.300 euros, mentre que l'edat mitjana dels sol·licitants se situa en els 29,1 anys.
Aquestes dades han estat presentades per la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, durant la primera sessió del Consell Assessor de l'Habitatge, un òrgan consultiu que integra representants de la societat civil, agents econòmics, entitats del tercer sector i col·lectius empresarials.
Polítiques d'habitatge amb èxit i perspectives d'ampliació
La consellera Paneque ha destacat el bon resultat d'aquesta política pública: Estem parlant d'una política que ha mostrat un èxit important i ens agradaria poder ampliar a altres capes de la societat
. En aquest sentit, ha subratllat que es planteja estendre aquesta iniciativa més enllà dels joves per arribar també a sectors com la classe treballadora o mitjana: Més enllà dels joves, estem pensant a estendre aquesta política de compra i adquisició d'un primer habitatge a altres parts de la societat que també ho necessiten. Com la classe treballadora o mitjana
.
Increment significatiu del parc públic d'habitatges
D'altra banda, Paneque ha posat en relleu les accions impulsades per incrementar el parc públic residencial durant aquest any: Enguany, la Generalitat ha incrementat el parc públic amb un total de 3.092 habitatges: 1.193 adquirits per tanteig i retracte, gairebé el doble respecte al 2024; 1.900 operacions amb ImmoCaixa; i finalment, 52 pisos comprats al Clínic
.
Aquesta xifra representa un volum triplicat respecte als anys anteriors: S'ha adquirit el triple d'habitatges del que habitualment s'havia estat fent fins ara
. Tot i això, la consellera reconeix que les limitacions econòmiques són una barrera principal.
Reserva pública de solars: una eina clau per augmentar l'habitatge protegit
L'èxit no només arriba pel costat dels préstecs o adquisicions; també destaca la primera convocatòria per establir una reserva pública de solars arreu del territori català.
Aquesta iniciativa ha permès detectar 670 solars amb potencial per construir fins a 22.251 habitatges protegits. D'entre aquests terrenys:
- 47 estan situats a Barcelona ciutat;
- 103 formen part de l'arc metropolità;
- 78 corresponen a capitals demarcacionals;
- 63 es localitzen en municipis amb més de 40.000 habitants.
A més, hi ha identificats 324 solars gestionats actualment per operadors o ajuntaments responsables directes del procés d'adjudicació, repartits entre 116 municipis amb capacitat per generar fins a 14.398 habitatges protegits.
Dels terrenys sense operador assignat —i que seran objecte pròximament d’un concurs públic—,130 superen els vint habitatges projectats cadascun i estan distribuïts en 75 municipis catalans.
Estructura organitzativa i reptes principals en matèria d’habitatge
Paneque també ha informat sobre els avenços organitzatius dins el Consell Assessor: Ja s'han concretat els cinc grups de treball i avui se celebra la primera reunió del Consell Assessor de l'Habitatge. Es tracta de l'arquitectura per poder aplicar les polítiques d'habitatge
.
A més, va posar sobre la taula tres reptes fonamentals pel futur proper:
- Ampliar el parc públic destinat al lloguer assequible;
- Adequar els immobles als criteris mediambientals vinculats amb sostenibilitat i eficiència energètica;
- Tenir presents les transformacions demogràfiques i socials mitjançant polítiques adaptades.
Dins aquest marc, va remarcar especialment el paper central del pla municipalitzat: El pla de barris és un dels principals elements de què disposem. Cal facilitar l'accés dels joves a un habitatge digne i també la cobertura de necessitats derivades de l'envelliment poblacional.