El cantant barceloní Joan Manuel Serrat, de 77 anys, s’acomiadarà l’any 2022 dels escenaris, amb una última gira de concerts que començarà el pròxim 27 d’abril al Beacon Theatre de la ciutat de Nova York i acabarà el 23 de desembre al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Segons ha informat en un comunicat, després de la pandèmia i d’una “inactivitat forçosa”, el català tornarà a la música en directe amb una última gira que es dirà ‘El vicio de cantar 1965-2022′”, amb la qual Serrat es vol acomiadar “personalment del públic amb el qual ha compartit vida i cançons durant més de mig segle”.
En una entrevista a ‘El País’, recollida per Europa Press, ha dit: “El que he decidit és acomiadar-me en persona. No em va agradar sentir-me acomiadat per una plaga. Per això em vaig plantejar anar al lloc més natural per fer-ho, amb el públic davant, ple de gratitud i alegria”.
Ha explicat que la gira la planteja de manera que “els llocs comuns, els amics que queden i els que se’n van anar, els àpats, les begudes, els paisatges i els records tenen un gran pes”.
“SOMRIURE DELS LLAVIS”
Ha dit que vol fer un espectacle durant el qual “a la gent no li caigui el somriure dels llavis”, en el qual hi haurà 20 o 30 cançons, que encara no sap quines, i l’acompanyarà el seu equip de sempre.
El cantautor ha afirmat que començarà a Nova York, després anirà a Sud-amèrica i a partir de l’estiu a Espanya: “El meu propòsit no és només acomiadar-me de tots aquells que m’han tractat bé al llarg dels anys, sinó fer-ho als llocs on són”.
“M’acomiadaré i ja no tornaré a tocar. Tornaré als llocs, saludaré, menjaré, però ja no tornaré als escenaris. Tocaré i compondré a casa, és possible que gravi un disc. Però no tornaré als escenaris. S’ha de fer en algun moment”, ha remarcat.
Serrat va néixer a Barcelona el 1943 i és cantautor, compositor i poeta, una de les figures més destacades de la cançó moderna tant en llengua castellana com catalana i ha publicat més de 30 discos al llarg de la seva carrera.
Entre els seus treballs destaquen títols com ‘Cançons tradicionals’, ‘La paloma’, ‘Per al meu amic’, ‘Retratos, ‘Canciones de amor’, ‘La mujer que yo quiero’, ‘Cada loco con su tema’, ‘Sinceramente teu’, ‘Poema de amor’, ‘Utopía’, ‘Nadie es perfecto’, ‘El gusto es nuestro (amb Ana Belén, Miguel Ríos i Víctor Manuel) o ‘Dos pájaros de un tiro’ (amb Joaquín Sabina) i cançons com ‘Mediterráneo’, ‘Penélope’, ‘Lucía’, ‘Bienaventurados’ o ‘Paraules d’amor’, entre moltes d’altres.
Pioner del que es va anomenar Nova Cançó catalana, el 1968 va ser seleccionat per representar Espanya a Eurovisió amb la cançó ‘La, la, la’, composta per Manuel de la Calva i Ramón Arcusa (del Dúo Dinámico), i ell la volia cantar en català i finalment hi va anar Massiel, que la va interpretar en castellà i va guanyar el festival de la cançó.
