Les presons catalanes confisquen droga als interns una mitjana de tres cops al dia. Dades del Departament de Justícia obtingudes per l'ACN a través d'una sol·licitud d'informació pública recullen 13.447 intervencions d'estupefaents entre el 2014 i el juny del 2025. El cànnabis i els seus derivats dominen les confiscacions, tant en nombre com en pes, ja que 11.510 del total d'accions (un 85%) estan relacionades amb aquesta planta. En aquest context, el programa lliure de drogues que impulsa el Departament de Justícia va atendre 2.746 reclusos el 2024 i aquest 2025 ja n'ha ajudat 1.555. Ofereix un enfocament voluntari, personalitzat i integral que, a banda de l'abstinència, busca la reinserció i la reducció de la reincidència delictiva.
Un total de 5.545 confiscacions en el mateix període han estat d'haixix, 3.009 de resina de cànnabis, 1.187 de tetrahidrocannabinol –el principal compost psicoactiu que es troba a la planta–, 859 de restes de cànnabis i n'hi ha hagut un miler més etiquetades com a marihuana o cànnabis. Entre les altres substàncies estupefaents més intervingudes es troben l'heroïna (en 864 ocasions), la cocaïna (523), fàrmacs per tractar l'ansietat (diverses benzodiazepines que en sumen unes 200 confiscacions), o drogues sintètiques com l'MDMA (40) i la ketamina (29).
En quantitat capturada, el cànnabis i derivats també són dominadors, amb 127 quilos en l'última dècada en centres penitenciaris, pràcticament la totalitat dels 132 confiscats. L'heroïna (1,7 kg), la cocaïna (1,6 kg), les benzodiazepines (prop de mig quilo) o l'MDMA (310 grams) són les altres substàncies habituals.
En l'última dècada, exceptuant una caiguda coincidint amb els anys de la covid, el nombre d'intervencions anuals sempre s'han mogut entre les 1.200 i les 1.500 –entre tres i quatre cada dia–, i l'any passat es va arribar al rècord: 1.516. En el primer semestre d'aquest any, se n'han notificat 526. El nombre de comunicacions al jutjat també va tocar sostre el 2024, amb 469 casos que han arribat a la justícia. De moment, en la primera meitat del 2025 se n'han comptat 88.
Creixen els tractaments per addiccions a drogues
D'altra banda, hi ha una lleugera tendència a l'alça en el nombre d'inicis de tractament ambulatori per drogodependències. Segons dades dels informes anuals del Departament de Salut sobre el tema, es van iniciar 699 tractaments als Centres d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) dels centres penitenciaris el 2023, l'últim any amb dades. Es tracta de la xifra més alta des del 2018 (720), i supera tots els anys pandèmics i la resta d'anys com a mínim des del 2016. El 2023, els tractaments iniciats a interns van representar al voltant del 5% del total als CAS del país. Es tracta d'una proporció similar al nombre de persones en tractament amb metadona, 399 del total de 6.512 a Catalunya el 2023 (6,1%).
La droga que principalment motiva l'inici dels tractaments per addiccions als estupefaents entre reixes és l'heroïna. Ho va ser en el 52,5% dels casos el 2023, en la línia dels anys anteriors. La cocaïna és el principal instigador en el 24,3% dels casos, per davant del tabac (7,3%), el cànnabis (7,15%) o l'alcohol (0,57%). En canvi, en el conjunt de CAS del país, gairebé tots fora de les presons, l'alcohol és el majoritari (44,4%), seguit per la cocaïna (23,6%), el cànnabis (13,8%), l'heroïna (4,5%) i el tabac (4,1%).
Programes de tractament i deshabituació
El Departament de Justícia ha recordat a l'ACN que el tractament de les drogodependències a les presons depèn del Departament de Salut. El sistema penitenciari català compta amb dos Centres d’Atenció i Seguiment de les drogodependències intrapenitenciaris. Un està a Brians 1 i l’altre a Brians 2 i ofereixen un servei equiparable al que proporcionen les unitats que existeixen fora de les presons. Aquests espais estan ubicats a dintre del centre penitenciari, tot i tractar-se d’un recurs sociosanitari de la Xarxa d’Atenció a Drogodependents. S’encarreguen d’organitzar i executar les diferents modalitats de tractament toxicològic i de coordinar esforços per racionalitzar totes les intervencions que es fan a la presó.
Ha detallat que es tracta d’un enfocament personalitzat i integral, que no està condicionat al temps de la condemna: "A la persona que entra a la presó amb una conducta addictiva greu de seguida se li ha d’oferir l’abordatge terapèutic per un tema de drets i de qualitat de vida", ha manifestat. El responsable de Justícia ha defensat que qualsevol intern pugui beneficiar-se del programa lliure de drogues i ha dit que aquest comença amb la signatura d’un contracte terapèutic "totalment voluntari".
A partir d’aquí, es fa una avaluació de l’estadi de canvi de la persona, utilitzant eines com una entrevista motivacional per saber en quina situació es troba el reclús i quin és el seu potencial de reintegració. Un cop es fa aquesta feina, se li ofereixen "itineraris i programes que fan que es qüestioni el consum com a part del seu problema”, ha assenyalat.
El recorregut terapèutic inclou un programa psicoeducatiu de 21 sessions, amb suport d’un equip multidisciplinari format per juristes, psicòlegs, educadors, personal sanitari i altres professionals. També incorpora activitats motivacionals complementàries, com ara propostes esportives, artístiques o culturals, que tenen un paper clau en el reforç positiu, l’autoconeixement i la consolidació de nous hàbits. Al llarg de tot el procés es fan controls periòdics d’orina, que permeten, tant als professionals com als reclusos, fer un seguiment del consum i de l'evolució cap a l’abstinència. Alhora, ha explicat que una part del tractament està enfocada en el que passa més enllà dels murs de la presó, de forma que també s'aborden possibles "factors de risc" que els interns hauran d'afrontar quan comencin a prendre contacte amb el món real. Així, ha dit que diverses entitats socials, grups de voluntariat i equips professionals acompanyen aquestes persones en el procés de reinserció.
Recaigudes com a part del procés i alternatives
Jordi ha explicat que una de les característiques clau del model és que contempla les recaigudes com una fase més del procés terapèutic. "No pot haver-hi un càstig ni contingències" ha afirmat l'especialista que ha dit que l'abstinència és molt complexa durant el primer any. Així, ha valorat que aquesta mena d'episodis han de servir perquè l'intern entengui que tots els professionals que l'acompanyen ho fan amb la mirada posada en la seva recuperació i que aquesta es consolida quan entren en joc els permisos penitenciaris. "En aquell moment els interns han de posar en pràctica els aprenentatges i posar-se a prova per saber si la conducta addictiva continua sent un problema i pot traduir-se en una reincidència delictiva", ha exposat Jordi. Per tot plegat, el programa psocoeducatiu sol anar acompanyat de plans específics per treballar el manteniment de la conducta d'abstinència i també les recaigudes.
En aquest sentit, ha assenyalat que quan una persona no està preparada per deixar el consum de manera immediata, se la pot derivar a un programa de reducció de danys (REDAN), que contemplen tractaments amb metadona o intercanvi de xeringues per evitar que els reclusos comparteixin o reutilitzin aquests elements i contreguin malalties.
Prevenció i alcoholisme
Dintre dels programes psicosocials també hi ha intervencions de promoció de la salut i de prevenció del consum de drogues destinat a interns que es troben en l’estadi precontemplatiu i contemplatiu per augmentar la percepció de necessitat de millora de la salut física i mental i de millorar les estratègies vinculades a la prevenció. En aquest sentit, es fan tallers i programes d’una durada d’entre 1 i 3 mesos.
Alhora, hi ha el programa d’alcoholisme, destinat a interns la problemàtica nuclear dels quals és l’abús o la dependència de l’alcohol. Sovint aquest abús és concomitant a l’abús o dependència d’altres substàncies, però s’inclou en aquest programa a aquells interns en què l’alcoholisme ha influït o és la base per a la comissió del delicte o és la substància primària que ha portat al consum d’altres drogues. Acostuma a durar uns 6 mesos.