L’informe encarregat pel Ministeri d’Agricultura per investigar l’origen del brot de Pesta Porcina Africana (PPA) detectat en porcs senglars a Cerdanyola del Vallès el novembre passat, ha exclòs que aquest hagi sortit de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Segons els resultats, la caracterització genètica del virus extret dels animals afectats no ha permès establir "de manera directa" un origen geogràfic o epidemiològic específic. Tot i això, sí que s’ha identificat "una firma genòmica diferencial" que permet descartar qualsevol vinculació amb focus prèviament coneguts.
Avaluació d’escenaris possibles
L’informe ressalta que aquesta evidència és "insuficient per ella mateixa" per assignar un origen concret al virus. Per aquest motiu, el comitè científic assessor del brot va considerar "necessari" examinar diferents escenaris "plausibles" que podrien explicar la introducció del virus.
Alliberació accidental des d’un laboratori?
El primer escenari analitzat va ser una possible fuga accidental des d’un centre de recerca. Aquesta hipòtesi es basava en la similitud "elevada" entre la soca viral detectada i una soca de referència àmpliament utilitzada en activitats científiques, així com la proximitat inicial del brot a les instal·lacions del CRESA-IRTA.
Tanmateix, les proves realitzades no han trobat cap coincidència genètica entre el virus detectat als senglars infectats i els ceps utilitzats en aquests laboratoris.
Introducció per via alimentària: la hipòtesi més coherent
D’altra banda, l’estudi considera més "coherent" que el virus s’hagi introduït a través d’una dispersió a llarga distància causada per activitats humanes, especialment mitjançant productes carnis o restes alimentàries contaminades. L’informe destaca que aquesta és la via més comuna per a la propagació de la PPA a grans distàncies.
Factors que recolzen aquesta teoria al cas de Cerdanyola
L’escenari proposat encaixa amb diversos patrons històrics associats a la dispersió de la malaltia: aparició "aïllada" del focus sense presència intermèdia en països veïns; localització en una zona amb alta connectivitat humana; elevada mobilitat; xarxa viària i ferroviària densament desenvolupada; així com una "divergència genètica" respecte als llinatges predominants a Europa.
Avis sobre provisionalitat i limitacions
El comitè científic subratlla que aquesta anàlisi s’ha de prendre com a "estrictament provisional", ja que ara mateix resulta "improcedent" fer afirmacions o valoracions definitives sobre les probabilitats dels diferents orígens possibles. Aquesta precaució respon principalment al criteri de no interferir amb les investigacions administratives i judicials encara obertes.
