Catalunya no podrà comparar els resultats de les proves PISA 2025 ni amb les edicions anteriors ni amb la resta de països i territoris participants. El motiu no és el rendiment dels alumnes, sinó un greu error en la selecció de la mostra que ha deixat fora de l'avaluació el 23,2% dels estudiants escollits, molt per sobre del màxim del 5% que fixa l'OCDE perquè els resultats siguin estadísticament representatius.
La consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, compareix aquest dilluns al Parlament per donar explicacions sobre un episodi que ha desencadenat una allau de crítiques polítiques i del sector educatiu.
QUÈ HA PASSAT?
Per elaborar les proves PISA, l'OCDE selecciona una mostra representativa d'alumnes de 15 anys. Només es permet excloure de l'examen casos molt concrets, principalment alumnes amb discapacitats cognitives greus o amb un coneixement insuficient de la llengua de la prova.
L'organisme internacional estableix que aquestes exempcions no poden superar el 5% del total de la mostra. A Catalunya, però, es van excloure 591 dels 2.545 alumnes seleccionats, és a dir, un 23,2%. Aquesta desviació fa que la mostra deixi de ser representativa i invalida qualsevol comparació internacional o temporal.
Els resultats catalans es publicaran igualment al setembre, però no podran utilitzar-se per saber si el sistema educatiu ha millorat o empitjorat respecte al 2022 ni per comparar-lo amb altres comunitats autònomes o països.
"ÉS INAUDIT"
Un dels experts que s'ha mostrat més contundent és Francesc Pedró, exdirector de Polítiques Educatives de l'OCDE i actual director de l'Institut Internacional de la UNESCO per a l'Educació Superior.
En declaracions a Catalunya Ràdio, Pedró ha qualificat la situació d'"inaudita" i ha assegurat que durant els gairebé deu anys que va treballar a l'OCDE no havia vist mai un cas semblant.
L'expert també ha afirmat que li costa entendre com s'ha pogut arribar a excloure més del 23% dels alumnes i ha apuntat que, per les característiques del sistema educatiu català, el percentatge d'alumnat susceptible de quedar exempt difícilment hauria d'arribar al 4%.
UNA CONFUSIÓ EN ELS CRITERIS
El Departament d'Educació atribueix el problema a una mala aplicació dels criteris d'exempció als centres educatius. Segons el Govern, la coincidència amb unes altres proves d'avaluació, que utilitzaven requisits diferents per excloure alumnes, hauria provocat una confusió en la seva aplicació.
Educació també ha descartat responsabilitzar el professorat i ha anunciat una investigació interna per aclarir què va fallar i evitar que la situació es repeteixi.
CRÍTIQUES AL GOVERN
L'error ha provocat una forta reacció entre els experts i la comunitat educativa. El president d'AXIA, Jordi Satorra, ha assegurat que "costa d'entendre" que un error pugui explicar que gairebé una quarta part dels alumnes quedessin exclosos de les proves i ha qüestionat els mecanismes de control del Departament. També ha recordat que Catalunya viu una situació d'"emergència educativa" i ha lamentat que no s'hi destinin prou recursos.
Per la seva banda, el sindicat USTEC ha acusat el Govern de manca de transparència, assegurant que el Departament coneixia des del març que hi havia problemes amb la mostra i no els va fer públics fins aquest estiu.
El fiasco arriba tres anys després dels mals resultats obtinguts per Catalunya a PISA 2022, que van obrir un intens debat sobre el nivell educatiu del país. Ara, però, el problema és encara més greu: la principal eina internacional per mesurar l'evolució del sistema educatiu no permetrà saber si les mesures adoptades des d'aleshores han tingut algun efecte.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
