Un total de 1.153 persones van morir el 2024 a Catalunya per causes atribuïbles a la calor, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Els investigadors alerten que la crisi climàtica està castigant amb especial duresa la regió mediterrània, on fenòmens com les onades de calor, les sequeres i la gota freda són cada cop més freqüents i intensos.
“La calor mata, i molt especialment a les ciutats, on la temperatura mitjana acostuma a ser més alta”, adverteix Alexandre Fabregat, investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El motiu: l’anomenat efecte d’“illa de calor urbana”, que fa que els nuclis urbans siguin notablement més càlids que les zones rurals properes.
Per què les ciutats són més calentes?
Fabregat explica que aquest fenomen es deu a tres factors principals:
-
Els materials com el formigó i l’asfalt acumulen calor durant el dia i l’alliberen durant la nit.
-
L’estructura urbana dificulta la circulació de l’aire, afavorint l’acumulació tèrmica.
-
Les fonts de calor residual, com vehicles i aires condicionats, incrementen la temperatura ambiental.
Un augment més intens durant la matinada
El grup de recerca ECoMMFiT de la URV ha analitzat l’efecte en 11 ciutats ibèriques mitjançant el model climàtic UrbClim, de la Unió Europea. Els resultats indiquen que la diferència de temperatura és lleugera durant el dia, però s’accentua de matinada, sobretot entre les 3 i les 4 hores, amb punts que arriben a fins a 7 °C més dins la ciutat. “Aquesta pujada nocturna té un gran impacte en la salut i el descans”, alerta Fabregat.
Els investigadors han detectat un augment de 0,34 °C per cada 10 % addicional de sòl urbanitzat i 0,1 °C per cada metre d’alçada mitjana dels edificis. També hi influeix la densitat de població, amb 0,08 °C més per cada 1.000 habitants per km².
La vegetació, una aliada amb límits
L’estudi confirma que més coberta vegetal redueix la temperatura —concretament, 0,11 °C menys per cada 10 % de superfície verda—, però el seu efecte és menor del que s’havia estimat en altres recerques. Els experts alerten que cal continuar estudiant com millorar la funcionalitat verda dins els entorns urbans.
Cap a un urbanisme més resilient
Els models climàtics utilitzats en aquesta recerca permeten analitzar el fenomen en ciutats d’arreu del món i proporcionen eines útils per a la planificació urbanística. “Cal prendre decisions basades en l’evidència per construir ciutats més habitables i resistents davant la crisi climàtica”, conclou Fabregat.
