El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha admès al Parlament que durant la realització de les proves PISA 2025 es van registrar errors "greus i inacceptables", però ha defensat que el Govern ha actuat per localitzar-los, depurar responsabilitats si escau i evitar que es repeteixin.
En la seva compareixença, ha explicat que les diligències obertes quan es va tenir coneixement dels fets apunten a "errors d'interpretació, de supervisió i mancances en la transmissió d'informació inacceptables dins l'organització". Segons ha detallat, el Consell d'Avaluació disposava d'informació sobre la incidència, però no la va traslladar als responsables polítics del departament.
Illa ha remarcat que el Govern "no vol minimitzar" el que va passar, que ha definit com un "error greu" en el procés d'aplicació, seguiment i validació de la mostra. Davant d'això, ha afirmat que a l'executiu li pertoca explicar els fets, determinar responsabilitats i corregir allò que no ha funcionat.
Una cronologia amb diversos punts d'inflexió
El president ha reconstruït els fets amb una cronologia similar a la que ja havia exposat a finals d'agost la consellera d'Educació. Ha situat l'origen del procés en el Consell Superior d'Avaluació, que era l'organisme responsable quan es van fer les proves.
L'11 de març de 2025, abans de l'inici de les proves, aquest òrgan va fer una sessió informativa presencial amb els centres seleccionats i va entregar documentació amb les dades facilitades per l'Institut Nacional d'Avaluació (INE). Illa ha indicat que aquella informació era "correcta però incompleta", perquè no hi apareixia el llindar màxim del 5% d'exclusió d'alumnes fixat per l'OCDE.
La fase d'aplicació va arrencar el 31 de març i es va allargar fins al 16 de maig. El 9 de maig, ha relatat, es va produir el "primer punt d'inflexió", quan l'INE va comunicar al Consell d'Avaluació que s'estava registrant un percentatge d'exclusió superior i va reclamar que es recordés als centres el màxim establert.
El president ha assegurat que les diligències "no han pogut acreditar" que aquest avís arribés als centres educatius ni que s'activessin mesures específiques de seguiment o correcció. "Encara existia marge per actuar", ha remarcat.
Segons ha afegit, el Consell Superior d'Avaluació va rebre "fins a sis informes tècnics" relacionats amb aquesta incidència. Per això, ha considerat que "es podia i s'hauria" d'haver reforçat el control, advertit els centres que no havien fet les proves i augmentat la supervisió de les exempcions de la mostra. En aquest punt, ha admès que no es van adoptar les mesures correctores adequades.
Ha precisat també que el 30 de maig consta l'últim informe tècnic adreçat al Consell Superior d'Avaluació i que, a partir d'aquell moment, "s'interrompen les comunicacions sobre aquesta incidència, o almenys no hi ha cap constància". Segons ha constatat, va existir informació "durant mesos" que no va arribar als nivells de decisió corresponents.
Més endavant, el febrer del 2026, l'actual directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva va rebre "oralment" informació sobre l'existència de la incidència i, a partir d'aquell moment, Illa ha dit que aquesta "va començar a elevar-se a l'estructura del Departament d'Educació", fet que va desembocar en l'obertura de diligències. El juny d'enguany, l'INE va informar "degudament" l'Agència sobre l'abast del problema, que va comportar excloure un 23,2% d'alumnat quan la recomanació era del 5%.
Expedients disciplinaris i cessament de Teresa Sambola
Tota aquesta seqüència va acabar derivant en tres expedients disciplinaris i en la destitució de Teresa Sambola com a secretària general d'Educació. Dos dels expedients responen a un incompliment greu d'obligacions i deures inherents a la funció pública, mentre que el tercer fa referència a una infracció lleu vinculada amb la normativa de transparència i bon govern.
Illa ha precisat que els tres procediments estan "en curs" i que "no correspon anticipar el resultat" ni assenyalar els responsables. També ha subratllat que aquests expedients han de concretar els fets i les conseqüències que se'n derivin.
"El que va passar amb PISA no hauria d'haver passat, el Govern ho assumeix", ha afirmat el president, que alhora ha defensat que l'executiu ja ha començat a corregir els processos que no van funcionar i a reforçar els mecanismes de supervisió.
Debat educatiu i objectiu del 6% del PIB
Malgrat l'error detectat, el president ha assenyalat que els resultats globals de PISA a escala internacional, i especialment els d'Espanya, aporten informació útil i reflecteixen un descens "molt preocupant" que hauria de servir d'"estímul" per impulsar millores.
En aquest escenari, ha defensat el debat que el Govern ha posat en marxa per aconseguir un pacte de país sobre el futur de l'educació a Catalunya. Per això, ha fet una crida al conjunt de la comunitat educativa i a les forces del país per "aprofitar aquesta oportunitat" i ha demanat que el procés es faci "amb sentit comú, responsabilitat i amb aportacions constructives i positives".
A més, ha reiterat el compromís de treballar per arribar al 6% del PIB en educació, tot admetent que s'haurà d'assolir "gradualment" i sense fixar calendaris. "Gradualitat tampoc vol dir lentitud", ha afegit.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat