Unió de Pagesos (UP) reclama que es faci un recompte de les vinyes d'arreu de Catalunya i que s'impulsi una arrencada "social" i "ordenada" d'aquest cultiu davant l'estoc de raïm. Segons el sindicat, la disminució del consum de vi "mundialment", el canvi climàtic i la situació geopolítica són els principals motius que han fet caure el seu consum.
"L'única manera de salvar el sector és equilibrant aquesta oferta i la demanda i això suposa poder treure vinyes del mercat", ha asseverat David Sendra, responsable de la Vinya i el Vi d'UP. Aquest dilluns, els agricultors han entregat una carta a les oficines comarcals d'Agricultura del Vendrell, Falset, Valls i Tàrrega per demanar la implementació d'aquestes mesures al Departament.
QUÈ PASSA AMB EL CONSUM DE VI?
La petició arriba en un moment especialment delicat per al sector vitivinícola català. Després de diversos anys marcats per la sequera, els cellers i cooperatives afronten ara un problema diferent: l'acumulació d'estocs de vi i de raïm provocada per la caiguda del consum, tant a Catalunya com als principals mercats internacionals.
Aquest descens de la demanda ha coincidit amb un canvi d'hàbits entre els consumidors, especialment els més joves, que cada cop beuen menys vi, així com amb la inflació, la incertesa econòmica i la situació geopolítica internacional.
Els primers símptomes de la crisi ja són visibles. Diversos elaboradors han advertit que tenen dipòsits plens, fet que dificulta donar sortida a la pròxima verema i pressiona a la baixa el preu del raïm. Algunes empreses del sector han començat processos de reestructuració, amb ajustos de plantilla o expedients laborals, mentre cooperatives i organitzacions agràries alerten que molts viticultors veuen compromesa la viabilitat de les seves explotacions. Davant aquest escenari, el sector reclama mesures estructurals que permetin reduir l'excés de producció i adaptar la superfície de vinya a la demanda real del mercat.
EL PRIORAT, UN EXEMPLE PARADIGMÀTIC
Al Priorat, un territori dominat àmpliament pel cultiu de la vinya i pels cellers, la situació comença a ser preocupant. Després de tres anys d'una de la pitjor sequera del país, l'acumulació de vi a les tines de molts cellers fa que les empreses vitivinícoles hagin prescindit dels treballadors temporals per quedar-se amb el mínim imprescindible de treballadors.
També són nombrosos els viticultors que venien la seva producció a grans marques vitivinícoles als quals s'ha comunicat que enguany no els compraran la collita, mentre les cooperatives, amb un problema semblant, no accepten nous socis.
En els darrers trenta anys la superfície destinada a la vinya, especialment dins de la DOQ Priorat, ha augmentat notablement en detriment d'altres cultius tradicionals com l'oli i els fruits secs. I això fa que una crisi sistèmica com aquesta sacsegi fortament el teixit productiu de la comarca.
Cellers privats i cooperatives han de fer una reflexió i cercar nous segments de mercat davant aquest canvi de tendència: vins rancis i dolços, destil·lats i licors d'herbes, vi sense alcohol o vins blancs a partir de varietats negres de raïm s'apunten com a possibles solucions per a reflotar el sector. La solució és en mans de cellers, DOs i administracions, però mentrestant alguns pagesos continuen capficats per col·locar la collita d'enguany que, en principi, es preveu bona.