Generalitat, Diputació i Ajuntament de Barcelona reivindiquen el 25-N

Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona han participat aquest migdia en l’acte institucional amb motiu del Dia Internacional contra la Violència vers les Dones a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Ho han fet amb una crida a “trencar els silencis” i s’han compromès a treballar conjuntament per erradicar aquest tipus de violències. Enguany, s’ha posat el focus també en la necessitat de tenir “espais lliures i segurs”.

Per la seva banda, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha fet una crida a tots els ciutadans a ser “actius” en la lluita contra aquesta xacra. Durant l’acte s’ha fet un minut de silenci en record les víctimes, 16 dones des del gener i 3 infants, i s’ha llegit el manifest unitari.

L’acte ha comptat amb la participació del president de la Generalitat, Salvador Illa; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el president del Parlament, Josep Rull; i la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret; així com diversos consellers del Govern, entre d’altres.

La declaració institucional d’enguany amb motiu del 25-N alerta de les “amenaces de retrocés dels drets de les dones en un context de reacció patriarcal als avenços del moviment feminista”. Afegeix que és imprescindible visualitzar i reconèixer les violències masclistes com una qüestió estructural que atempta contra els drets humans i reclama que sigui abordada des d’una perspectiva integral i interseccional per part d’administracions, institucions i societat civil. A més, insisteix que la violència va més enllà de la física i reivindica que també ho són la psicològica, l’econòmica, l’obstètrica, la sexual, la digital i la vicària, entre d’altres.

 

Vuit de cada deu catalanes han patit violències masclistes

El manifest explica que vuit de cada deu catalanes ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida i un 65,2% alguna forma de violència sexual. D’altra banda, apunta que un 19,3% de les enquestes sobre violències sexuals van reportar haver patit una agressió a l’espai públic.

Per aquest motiu, enguany el manifest posa èmfasi en aquestes violències que passen a l’espai públic. “Volem espais lliures i segurs, i volem la implicació de tothom”, reivindica. El text demana trencar tots els silencis i tenir totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències en l’espai públic.

A través d’aquesta declaració, les administracions s’han compromès a dedicar tots els esforços i recursos per garantir que els espais siguin segurs i les vides de les dones siguin lliures. També a abordar totes les formes de violències masclistes, treballar per garantir els drets de les dones, infants i adolescents en situació de violències masclistes i continuar impulsant programes de masculinitats alternatives, entre d’altres.

 

Ser “actius” davant del problema

En una atenció posterior als mitjans de comunicació, la consellera d’Igualtat i Feminisme ha afirmat que és “imprescindible” el consens polític, institucional i social per abordar aquesta problemàtica. Menor ha demanat la implicació de tota la societat per fer visibles també les “violències invisibles” del dia a dia, que estan arrelades i “tolerades” socialment. Per això, la campanya d’enguany fa una crida també a aquells homes “que se senten incòmodes” amb aquests comportaments masclistes, a qui ha animat a denunciar. “El feminisme no és només cosa de dones”, ha dit Menor.

Per la seva banda, la regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, ha reivindicat especialment la necessitat de garantir espais lliures i segurs per a les dones, ja que ha afirmat que han de poder fer vida normal en aquests espais. En aquest sentit, ha assegurat que aquest és un dels àmbits on les administracions poden “i han d’incidir”. Amb tot, ha demanat també no mantenir-se “impassibles” davant d’aquesta realitat.

Finalment, la presidenta delegada de l’àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona, Raquel Albiol, ha valorat que tot i que les xifres apunten que 8 de cada 10 dones han patit violència masclista, la realitat és que la totalitat del col·lectiu en patirà al llarg de la seva vida. “Hem de continuar fent polítiques actives, però sense la implicació de tothom no podrem erradicar aquesta xacra que afecta la meitat de la societat”, ha declarat.