El Govern ha fet un pas més per aplanar el terreny de la futura gigafactoria europea d’intel·ligència artificial a Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre. Aquest matí, el Consell Executiu aprova ordenar a l’Institut Català del Sòl (Incasòl) la venda directa dels 132.000 m² de sòl del polígon d’El Molló a la societat publicoprivada que encapçala la candidatura catalana.
En paral·lel, la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre preveu donar llum verda dimecres a la modificació del planejament urbanístic que ha de fer possible el desenvolupament complet de la infraestructura. “Es tracta de l'aposta tecnològica més important que s'ha de fer a Catalunya amb una inversió que supera els 3.000 milions d'euros”, ha apuntat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau.
La modificació urbanística i el calendari del projecte
Amb aquesta operació, el Govern mobilitza més de 132.000 metres quadrats de sòl al sector d’El Molló i els posa a disposició de la futura gigafactoria, tot i que, inicialment, l’edificació només ocuparà una part d’aquesta superfície. A més, el pròxim dimecres la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre aprovarà la modificació puntual del Pla Parcial del SAE El Molló de Móra la Nova i Tivissa.
Els ajuntaments de Móra la Nova i Tivissa van aprovar provisionalment aquesta modificació els dies 8 i 9 d’octubre, i ara quedarà pendent la validació definitiva per part de l’organisme urbanístic. “El Govern fa avui un pas decisiu per consolidar les Terres de l'Ebre com un dels principals pols tecnològics del sud d'Europa”, ha constatat Dalmau.
“Un emplaçament idoni” per a la infraestructura
L’executiu català considera que l’emplaçament de Móra la Nova i Tivissa és un “emplaçament idoni” per acollir aquesta infraestructura, gràcies a les condicions territorials, urbanístiques i energètiques, així com a la capacitat de creixement prevista al desenvolupament del sector d’El Molló.
El projecte s’ha de presentar abans del 3 de desembre a la Comissió Europea, que preveu comunicar la seva decisió durant el primer trimestre del 2027. “Aquests processos europeus van més lents del que nosaltres voldríem, però el més important és ens agafi preparats, amb els deures fets i amb un projecte guanyador”, ha dit el conseller de la Presidència.
“La nostra sensació és positiva, però hem de ser prudents. Primer hem de presentar la candidatura, després defensar-la i per últim guanyar-la”, ha recalcat Dalmau, que també ha defensat la gigafactoria com una “gran oportunitat econòmica” per a les Terres de l’Ebre.
Impacte econòmic i reticències ecologistes
“Hem de fer un exercici molt gran de pedagogia. Si volem un país viu i amb activitat econòmica arreu, no tot ha de passar per l'àrea metropolitana de Barcelona”, ha volgut deixar clar el titular de Presidència. “I una aposta com la gigafactoria d'IA de Móra la Nova és un missatge de cohesió del país i d'oportunitats econòmiques arreu del territori”, ha insistit Dalmau.
El conseller també ha respost a les crítiques ecologistes i ha defensat una infraestructura amb criteris avançats d’eficiència energètica, sostenibilitat, ús d’energies renovables i reducció de la petjada de carboni. “Estem davant d'un projecte que tindrà un circuit tancat d'aigua i que no en necessitarà de grans quantitats per poder ser refrigerat”, ha manifestat.
“Volem un país on un jove que ha nascut a la Ribera d'Ebre pugui estudiar, quedar-se viure i treballar a la Ribera d'Ebre, i això passa per oportunitats econòmiques com aquesta”, ha reblat Dalmau.
250 llocs de treball directes i 2.500 d’indirectes
Encara és aviat per concretar quants llocs de feina pot generar la gigafactoria de Móra la Nova, però fonts de la Generalitat ja han dibuixat una primera estimació. “Unes 250 ocupacions directes i unes 2.500 ocupacions indirectes”, apunta el secretari de Telecomunicacions, Albert Tort.
L’ocupació de qualitat és clau per a una comarca rural envellida, però des de les administracions també remarquen el paper geoestratègic de disposar d’una infraestructura d’aquesta magnitud a Espanya. La gigafactoria podrà processar dades per a plataformes d’intel·ligència artificial, com ChatGPT i els seus homòlegs, i vendrà serveis a empreses i administracions públiques europees que necessitin explotar aquesta tecnologia.
“Aquestes infraestructures tenen com a objectiu reforçar la sobirania digital, la competitivitat i la seguretat econòmica del continent, així com impulsar solucions tecnològiques segures, ètiques i alineades amb els valors democràtics europeus”, recull el document consultat per La Vanguardia.
Un pol tecnològic per al sud d’Europa
La Generalitat confia que el projecte tingui un efecte tractor sobre els processos de transformació digital d’organitzacions públiques i privades. A més, ha de reforçar l’ecosistema econòmic, científic i tecnològic vinculat a la IA, la supercomputació, els centres de dades, les telecomunicacions i l’energia.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
