Entre el 2200 i el 1550 a.n.e es va desenvolupar la cultura de l’Argar al sud-est de la Península Ibèrica, una societat complexa en la qual ja existia una diferenciació social en funció del gènere i de l’edat, i una especialització en la realització de treballs artesanals relacionats amb la ceràmica, la lítica, el tèxtil i la metal·lúrgia. Aquest coneixement ara es reforça amb noves aportacions que publica la revista Journal of Archaeological Science.
En ella es fa públic un estudi, encapçalat per Marina Lozano, investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha realitzat en col·laboració amb científics del Laboratori d’Antropologia de la Universidad de Granada, entre els quals es troba Ángel Rubio Salvador, autor també de l’article que recull la nova investigació.
Concretament, l’anàlisi del desgast dental de 106 individus inhumats en el jaciment de Castellón Alto (Granada), constata que les dones s’ajudaven de les dents, exactament de la seva dentició anterior, per realitzar tasques relacionades amb l’elaboració de fils i cordams, durant l’Edat del Bronze (1900-1600 a.n.e).
El desgast observat amb diferents tipus de microscòpia es correspon amb osques, ascles d’esmalt i solcs oclusals i interproximals produïts per la manipulació de fibres d’origen vegetal i animal. Aquests materials estan relacionats amb la producció tèxtil i de cistelleria de la qual hi ha evidències en la cultura material de l’Argar, però fins aquest moment no s’havia pogut establir una relació tan directa sobre quins individus van ser aquests artesans.
Així doncs, una de les conclusions més importants d’aquest nou estudi és l’evidència que ja a la fi de l’Edat del Bronze, és a dir, fa gairebé 4000 anys, s’aplicava una doble especialització en el treball, en el sentit que només un grup reduït de persones es dedicaria a l’artesania relacionada amb la confecció de fils, base de la manufactura tèxtil i, a més, el duien a terme exclusivament dones.
D’altra banda, el fet que s’hagi observat aquest comportament en les restes d’individus de diferents edats, amb un desgast més pronunciat a mesura que són més adults, permet inferir que aquesta especialització començava en la seva adolescència i prosseguien durant tota la seva vida realitzant aquesta tasca.
Aquest estudi s’emmarca en una de les línies d’investigació de l’IPHES que té per objectiu identificar l’ús de les dents com a eines. A més, en aquest cas s’han pogut obtenir dades sobre la divisió de la feina tant per gènere com per edat i, en conseqüència, tenir una millor visió de l’estil de vida i l’organització social de la cultura de l’Argar.
