El recent advertiment del Banc de Suècia, que ha recomanat guardar unes 1.000 corones (aproximadament 90 euros) en efectiu per adult, ha reobert el debat sobre la conveniència i quantitat adequada d'efectiu que les llars haurien de tenir a mà davant l'actual situació geopolítica marcada per la guerra a l'Iran.
Diversos experts consultats per l'ACN coincideixen que, tot i ser prudent disposar d’una reserva en metàl·lic, no és recomanable establir una xifra fixa. Aquestes veus alerten que consells similars poden desencadenar retirades massives de dipòsits bancaris, fet que podria desestabilitzar el sistema financer. En paraules dels especialistes: "No podem comparar països", ja que Suècia presenta una economia altament digitalitzada, molt diferent del model espanyol.
Recomanació única al panorama europeu
Fins ara, el Banc de Suècia (Riksbank) és l’única entitat europea que s’ha manifestat públicament després de l’esclat del conflicte a l’Iran. En un comunicat emès la setmana passada, va suggerir mantenir efectiu equivalent a una setmana de despeses bàsiques —uns 1.000 corones per adult— com a "referència".
A més, també es recomana tenir accés a almenys dues targetes bancàries amb xarxes diferents —com Visa i Mastercard— així com plataformes alternatives de pagament mòbil basades en infraestructures diverses, com podria ser Bizum.
L’experiència del Banc Central Europeu i altres països
Pocs mesos enrere, el Banc Central Europeu (BCE) ja havia fet una crida similar. Un informe publicat durant l’estiu destacava increments "immediats i extrems" en la demanda d’efectiu en moments de crisi financera o social —com ara la crisi del 2008, el rescat grec del 2014, la pandèmia o la guerra a Ucraïna— on el diner físic esdevé un "actiu refugi" i un "instrument essencial" per als pagaments d’emergència.
Diversos estats membres com Àustria, Finlàndia, Estònia o Països Baixos han expressat opinions pròpies dins aquesta discussió. Tanmateix, el Banc d’Espanya, fins ara, ha optat per mantenir-se reservat. Fonts financeres expliquen que no hi ha un consens clar perquè cada país presenta característiques socioeconòmiques particulars i les necessitats individuals varien segons ingressos o càrregues familiars.
No obstant això, aquestes fonts si assenyalen que seria convenient disposar d’efectiu suficient per cobrir les despeses domèstiques corresponents aproximadament a tres dies.
L’opinió dels experts espanyols
Pablo Larraga, professor de finances a la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), considera que la mesura sueca respon a un cas puntual i dubta que sigui replicada pel Banc d’Espanya perquè aquest últim és “molt prudent”. Afegeix: "A vegades determinats missatges poden generar inquietud innecessària i provocar un efecte boomerang".
D’altra banda, María Ángeles Ruiz-Ezpeleta, professora experta en comerç internacional a l'EAE Business School, subratlla que darrere aquesta recomanació hi ha “un tema polític”, tenint en compte que Suècia té una circulació molt limitada d’efectiu. Recorda també els intents previs del govern suec per eliminar completament els diners físics: "És una necessitat interna seva", apunta Ruiz-Ezpeleta abans d'afegir: "No crec que al Banc d’Espanya li interessi fer això".
Larraga alerta especialment sobre les possibles conseqüències negatives: "Davant aquesta recomanació pot haver-hi qui retiri no només els 90 euros suggerits sinó quantitats molt més elevades —900 euros o fins i tot milers—." Calcula: "Si cada família espanyola -unes vint milions- retirés entre 5.000 i 10.000 euros podríem estar parlant d’una sortida massiva dels comptes bancaris propera als centenars de milions."
Aquesta circumstància podria complicar greument la situació financera generalitzada; per això insisteix que “pot ser pitjor el remei que la malaltia” i prefereix deixar aquesta decisió en mans dels ciutadans sense imposar recomanacions explícites.
A més destaca la seguretat actual dels sistemes digitals: “Hi ha motius sòlids per confiar en les institucions financeres”, assegura Larraga recordant els esforços tecnològics destinats a protegir els consumidors.
L’opinió des del punt de vista legal
L’advocada laboralista especialitzada en drets dels consumidors Esther Lorente sí defensa tenir certa quantitat d’efectiu disponible —fixant-la en uns 100 euros diaris per persona. Es remunta al precedent recent causat per una apagada elèctrica important registrada l’abril passat: "Tampoc cal tenir molt d'efectiu, però alguna cosa sí. És a dir, no podem tenir tots els ous en la mateixa cistella".
Lorente valora positivament el consell suec perquè evita dependre exclusivament dels mitjans tecnològics tot recordant les particularitats digitals sueques: «Són tan avançats digitalment que probablement necessitaven fer aquest avís primer».
L’evolució dels hàbits de pagament amb efectiu a Espanya
A Espanya encara predomina l'ús d'efectiu als establiments físics malgrat un descens progressiu davant alternatives mòbils o amb targeta bancària. Segons dades oficials del Banc d’Espanya, un 57% dels consumidors utilitzen efectiu quan compren presencialment —una lleugera baixada respecte al 59% registrat fa un any— mentre entre menors de 34 anys aquest percentatge baixa fins al 32%. La targeta representa el segon mitjà principal amb un ús del 27%, seguida pels dispositius mòbils amb un increment fins al 15%.
Dades rellevants sobre ús i percepció
- S’apunta també des de l’enquesta ’Estudi sobre els hàbits en l’ús de l’efectiu’, publicada el novembre passat (2025), que gairebé el 50% manté diners líquids considerats “indispensables” per afrontar despeses quotidianes
- Més d’un terç (32%) guarda una quantitat destinada exclusivament als imprevistos
- I un modest, però notable 8% utilitza efectiu com mètode alternatiu d’estalvi fora dels canals bancaris tradicionals
A més s’observa diferències territorials significatives: on no hi ha oficina bancària s’incrementa la mitjana, habitualment als voltants dels 60 euros versus els habituals 45 euros.
Efectivitat davant situacions excepcionals
Davant incidents com apagades elèctriques importants s’ha evidenciat novament el valor pràctic dels diners físics; durant aquests episodis va créixer notablement el nombre persones valorant-lo com a avantatge clau davant fallades electròniques o fraus (62%, comparat amb un 55% registrat anteriorment).