La nota mitjana de les matemàtiques a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) ha estat d’un 4,18, convertint-se en l’única matèria suspesa de la convocatòria ordinària i registrant la qualificació més baixa en, com a mínim, una dècada. La xifra se situa dos punts per sota del 6,12 de l’any passat i ha generat un fort debat educatiu després de les queixes d’estudiants, que fins i tot van arribar al Parlament.
En paral·lel, el percentatge global d’aprovats se situa en el 95,68%, lleugerament per sobre del 94,97% de la convocatòria anterior. La nota mitjana global de les PAU és de 6,403, molt similar a la de l’any passat (6,440), mentre que la nota mitjana d’accés a la universitat queda en un 7,167, tenint en compte el 60% del batxillerat i el 40% de les PAU.
La consellera d’Universitats, Núria Montserrat, ha reconegut que el resultat de matemàtiques “no és satisfactori” i ha admès que aquesta matèria suposa un “repte” per a l’alumnat. Tot i les crítiques, ha defensat el procés d’elaboració de les proves. “Els models els preparen els experts”, ha afirmat, afegint que es fan amb “rigor acadèmic” i que existeix “coherència pel que fa al model i al currículum”. En la mateixa línia, ha remarcat que l’examen manté “el mateix model i estructura” que l’any anterior.
Montserrat també ha explicat que s’ha iniciat un procés de consulta als correctors “per agafar informació de primera mà i objectiva”, no només sobre matemàtiques sinó sobre totes les matèries.
Pugen català i castellà, baixen història i anglès
Pel que fa a les matèries comunes, la llengua catalana i literatura ha pujat fins al 6,46 (6,30 l’any anterior), mentre que el castellà ha augmentat del 6,40 al 6,96. En canvi, l’anglès ha baixat lleugerament del 6,82 al 6,71.
La història també retrocedeix fins al 6,47, la nota més baixa com a mínim des del 2022, mentre que història de la filosofia es manté en un 6,77. En el cas de l’alemany, la mitjana és la més alta de totes les comunes, amb un 8,32.
Entre les matèries de modalitat, a banda de matemàtiques, se situen en valors baixos assignatures com matemàtiques aplicades a les ciències socials (5,64), tecnologia i enginyeria (5,45), ciències generals (5,44) o geologia i ciències ambientals (5,42). La qualificació més alta és per a cor i tècnica vocal, amb un 8,47.
318 excel·lents i diferències territorials
En total, s’han registrat 318 excel·lents, amb major concentració a Barcelona (230), seguida de Girona (36), Tarragona (34) i Lleida (18). El 57% provenen de centres públics i també un 57% són dones.
Per demarcacions, Girona lidera la nota mitjana amb un 6,428, seguida de Barcelona (6,408), Lleida (6,370) i Tarragona (6,361). Per gènere, les dones obtenen un 6,419 i els homes un 6,381.
Per comarques, el percentatge d’aprovats oscil·la entre el 92,63% i el 100%. Destaquen comarques com la Garrotxa, Osona, el Pla d’Urgell, el Pla de l’Estany i la Ribera d’Ebre, amb un 100% d’aprovats, mentre que l’Alt Camp registra el percentatge més baix (92,63%) i també la nota més baixa, amb un 6,029. En canvi, el Pla de l’Estany registra la nota més alta de Catalunya, amb un 9,9.
Controls digitals i incidències
Enguany s’ha aplicat una prova pilot per detectar dispositius electrònics a les aules, amb resultats en el 90% dels espais. S’han detectat tres casos d’ús de dispositius no permesos, que seran avaluats per una comissió experta que determinarà si s’anul·la l’examen o tota la prova.
La consellera ha valorat positivament la iniciativa, destinada a garantir l’equitat i evitar distraccions, i ha anunciat contactes amb altres comunitats autònomes per millorar el sistema de cara a futures convocatòries.