Una recerca de la UPF i la UOC revela que l’aparença dels personatges dels videojocs influeix en la insatisfacció de les nenes amb la seva imatge.
Després d’analitzar les respostes de 792 estudiants de menys de deu anys, la investigació conclou que hi ha una relació entre el consum de televisió i videojocs i la satisfacció amb els mateixos trets facials i l’esquema corporal global.
Concretament, es van trobar correlacions negatives en la satisfacció amb el color dels ulls, la pell i l’esquema corporal global de les nenes que juguen a videojocs.
Contràriament, durant la investigació aquesta associació no es va donar ni entre els nens que juguen a videojocs ni tampoc en els escolars consumidors de televisió, independentment del seu gènere.
Segons els autors, entre les raons que expliquen els resultats hi ha el fet que la pressió corporal és principalment femenina i no masculina. “Tristament, des d’una edat molt primerenca les nenes són objecte de pressió corporal per part dels seus iguals, i els mitjans de comunicació amplifiquen aquest efecte naturalitzant la normativitat corporal: la bellesa és blanca, prima i femenina”, afirma J. Roberto Sánchez-Reina, investigador del departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF.
Al seu torn, Mireia Montaña, investigadora del Grup de Recerca en Aprenentatge, Mitjans i Entreteniment (GAME) de la UOC, afirma que els mitjans es focalitzen en l’aparença física de les dones en lloc de fer-ho en les seves habilitats o personalitats, cosa que pot fer que les nenes sentin que el seu valor depèn únicament del seu aspecte físic.
Els investigadors admeten que les representacions en els videojocs “comencen a ser diverses”, però critiquen que la normativitat corporal persisteix. “Ara són protagonistes, audaces i empoderades, però moltes d’elles continuen dins de la norma corporal” indica Sánchez-Reina.
Amb tot, els autors de l’estudi defensen que la solució implica “educació mediàtica i la formació de competències des d’un enfocament integral”. “S’ha de promoure una imatge corporal positiva perquè els menors aprenguin a acceptar-se i estimar els seus cossos tal com són”, conclou Montaña.