Esperar més de 5 hores a urgències abans de l’ingrés a l’hospital està relacionat amb un risc de mort més gran per qualsevol causa en els 30 dies següents, segons revela un estudi realitzat sobre més de 5 milions de pacients a Anglaterra i publicat en línia a la revista ‘Emergency Medicine Journal’.
Això es pot mesurar i representar com una ‘mètrica del nombre necessari per danyar’ d’una mort extra per cada 82 pacients que es retarden entre 6 i 8 hores, conclouen els investigadors.
L’objectiu de 4 hores d’espera abans de l’alta hospitalària, l’ingrés o el trasllat es va introduir el 2004 a Anglaterra, i poc després a la resta del Regne Unit, en un intent d’aturar la saturació dels serveis d’urgències.
Altres països, com el Canadà i Austràlia, van adoptar mesures similars. Però en els darrers anys, els resultats en relació amb aquest objectiu han disminuït de forma constant enmig de la creixent demanda dels pacients.
Els retards en l’ingrés oportú als serveis d’urgències s’han relacionat amb els danys als pacients, i els investigadors volien quantificar el risc de mort més gran derivat d’aquests retards.
Es van basar en les Estadístiques d’Episodis Hospitalaris i les dades de l’Oficina d’Estadístiques Nacionals d’Anglaterra, que cobreixen cada pacient admès a l’hospital des de cada departament d’emergència principal a Anglaterra entre l’abril del 2016 i el març del 2018.
Van comparar les morts registrades per qualsevol causa dins dels 30 dies posteriors a l’ingrés amb què es podria esperar, tenint en compte una àmplia gamma de factors potencialment influents.
Aquests inclouen el sexe, l’edat, el nivell de privació, les condicions concurrents, l’hora del dia i del mes, les assistències, els ingressos d’emergència anteriors i l’aglomeració al servei d’urgències en aquell moment.
Entre l’abril del 2016 i el març del 2018, 26.738.514 persones van acudir a un servei d’urgències a Anglaterra: 5.249.891 van ser ingressades a l’hospital. En total, 433.962 persones van morir dins dels 30 dies durant el període destudi. La taxa global de mortalitat als 30 dies no ajustada va ser lleugerament inferior al 9%.
L’edat mitjana dels pacients ingressats era de 55 anys, i el nombre de malalties concurrents augmentava alhora que l’edat. Gairebé el doble de pacients procedien de zones de més privació que de zones d’emnor privació.
L’hora d’arribada més freqüent va ser entre les 12.00 i les 17.59 hores, sent els tres primers mesos de l’any els que concentren la proporció més gran de pacients. L’espera mitjana al servei d’urgències va ser de menys de 5 hores; la taxa d’incompliment de l’objectiu de 4 hores es va situar en una mitjana del 38%.
Es va observar un augment lineal estadísticament signiticatiu de la taxa de mortalitat en les esperes superiors a 5 hores al servei d’urgències.
Després de tenir en compte els factors de risc potencialment influents, la taxa de mortalitat va ser un 8% superior a l’esperada entre els pacients que van esperar entre 6 i 8 hores abans de ser ingressats a l’hospital, i un 10% superior a l’esperada els que van esperar entre 8 i 12 hores, en comparació dels pacients que van passar a les 6 hores.
Això es pot mesurar i representar com una ‘mètrica del nombre necessari per danyar’, d’una mort extra per cada 62 pacients que es retarden entre 6 i 8 hores, diuen els investigadors.
“Els resultats d’aquest estudi mostren que hi ha una associació ‘depenent de la dosi’ entre el temps superior a 5 hores al servei d’urgències per als pacients ingressats i la seva mortalitat per totes les causes als 30 dies”, escriuen.
“A més, la mortalitat als 30 dies és una mètrica relativament crua que no té en compte ni l’augment de la morbiditat dels pacients ni les experiències inevitablement pitjors”, afegeixen.
Es tracta d’un estudi observacional i, com a tal, no pot establir-ne la causa i l’efecte. Però diuen els investigadors que, “tot i les limitades proves de suport, hi ha una sèrie de raons clínicament plausibles per acceptar que hi ha una associació temporal entre el retard en l’ingrés en un llit d’hospitalització i els pitjors resultats dels pacients”.
Les estades prolongades al servei d’urgències s’associen amb el bloqueig de la sortida i l’aglomeració, cosa que pot endarrerir l’accés a tractaments vitals. I s’associen a un augment de la durada de l’estada hospitalària posterior, especialment en el cas dels pacients de més edat, assenyalen els investigadors. Això, alhora, augmenta el risc d’infecció hospitalària i de condicionament fisiològic i psicològic, afirmen.
l bloqueig de la sortida també sol estar relacionat amb els nivells d’ocupació de les escames, que són més alts a última hora de la tarda, i solen ser més baixos cap a mitjanit. Per tant, és probable que un nombre desproporcionat de pacients endarrerits sigui traslladat a una sala durant la nit, quan els nivells de personal són més baixos, afegeixen.
I conclouen que “aquest estudi confirma que els responsables de la política sanitària han de continuar exigint l’ingrés a temps des del servei d’eurgències per protegir els pacients dels danys associats a l’hospital”
