El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha comparegut aquest dimecres al matí davant de la comissió de Justícia del Parlament per explicar les línies d’actuació del Departament en aquesta legislatura. Ha apostat per descongestionar els jutjats, millorar la convivència a les presons, fomentar el català entre els presos i col·laborar amb operadors judicis i entitats per millorar la reinserció social.
Espadaler ha destacat els eixos que seran presents en la totalitat de les polítiques del Departament: la digitalització i la modernització, el foment de l’ús de la llengua catalana i la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny i la reformulació de les polítiques del Departament.
A més, ha avançat que ja “s’han fet els primers contactes amb el ministre Bolaños, titular de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts del Govern d’Espanya, així com amb el secretari d’estat, a qui han traslladat l’agenda de temes d’interès per part del Govern,” i ha subratllat la voluntat del Departament “d’assistir a les conferències sectorials que siguin convocades.”
El conseller ha dit que pel que fa a la població interna dels centres penitenciaris es proposen aprofundir en l’aportació efectiva de la perspectiva de gènere respecte de les condicions de vida d’internament i oportunitat de les dones internes. Espadaler ha avançat que han encarregat un estudi de la situació penitenciària —que encara està en curs— “i els primers resultats constaten que les presons no estan pensades per a les dones”.
Pel que fa a la llengua catalana, el Departament treballarà per posar en valor el coneixement del català com un element rellevant en la reinserció social i laboral dels interns.
Pla per a la descongestió de la justícia
Espadaler ha anunciat la creació d’un pla per a la descongestió de la justícia, que serà cabdal en la legislatura perquè “una justícia lenta, és menys justícia”. De forma dialogada i consensuada amb el poder judicial i els diferents actors jurídics preveu seguir amb el “desplegament de l’Estratègia Justícia 2030, la modernització dels jutjats de pau i les oficines judicials, i la incorporació de la intel·ligència artificial, un repte per al suport a les funcions judicials”.
Davant de l’increment de la multireincidència delictiva, Espadaler ha anunciat que aviat es crearà “un grup de treball per abordar aquesta problemàtica, amb una visió integral amb els actors integrats: fiscalia, judicatura, Mossos d’Esquadra, Ajuntament de Barcelona, advocacia i el Departament d’Interior”, com ja va anunciar aquest dimarts a la cambra la titular d’Interior, Núria Parlon.
Pel que fa al Centre de Mediació de Catalunya, cal continuar dissenyant i implementant una xarxa per al foment i la difusió de la mediació al món local per garantir la cohesió social i la convivència ciutadana, creu el conseller. Amb aquesta finalitat s’impulsarà l’avantprojecte de llei de prevenció, gestió i resolució de conflictes; desenvoluparan encara més els programes de mediació intrajudicial exprés i reforçaran la xarxa de mediació local.
Increment de la seguretat i la convivència a presó
Espadaler es marca com a objectiu “conèixer de primera mà la realitat penitenciària i els centres educatius de justícia juvenil”. El conseller ha remarcat el compromís del Departament “per incrementar la seguretat dels centres”, tot agraint als treballadors la “tasca que diàriament fan per garantir-ne un bon funcionament”. “Considero imprescindible treballar per la millora de la convivència, de la seguretat i de les actuacions adreçades a la reinserció social als centres penitenciaris i els centres educatius de justícia juvenil”, ha afegit Espadaler.
També aposta per l’impuls del règim obert, la taula de participació social, així com l’abordatge de la salut mental i la prevenció dels suïcidis a presons. Sobre aquesta darrera qüestió, el conseller ha estat contundent: “Treballem per erradicar aquesta greu situació perquè parlar d’una sola mort és parlar d’un fracàs”.
Una de les accions que ja s’han dut a terme ha estat la revisió d’algunes circulars per augmentar la seguretat dels treballadors i funcionaris, i preservar la convivència. També s’han establert requisits addicionals per a les persones internes per accedir a llocs de treball considerats d’especial risc dins dels centres penitenciaris i que “ja han entrat en vigor”.
Espadaler ha explicat que “les persones amb delictes violents amb resultat de mort o lesions greus no podran treballar en espais considerats d'alt risc, com ara les cuines”. A més, les persones que hagin mostrat comportaments violents hauran d’haver rebut l’alta de programa RECVI (Risc Extrem de Conducta Violenta), un programa específicament adreçat a les persones amb aquest tipus de comportament.
El Departament posarà el focus a millorar els serveis adreçats a les víctimes dels delictes. “Aquesta tasca —ha dit Espadaler— no implica només una millora dels recursos, sinó també una aposta per la cohesió territorial, tot assegurant que cap racó del nostre territori quedi desatès”. Així, i per tal de millorar l’eficiència i l’abast d’aquests serveis, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica s’ha proposat “arribar a totes les víctimes, així com oferir-los un servei de proximitat a cada partit judicial del territori”.
Pel que fa al desplegament del dret civil català, Espadaler ha subratllat que és necessari “actualitzar-lo per adaptar-lo a les noves necessitats socials”. Aquest és el cas del Llibre II en allò que fa referència a la regulació dels suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones.
Religió i memòria
Espadaler ha remarcat que la reestructuració del Govern ha suposat un canvi en la denominació del Departament, que passa a denominar-se Justícia i Qualitat Democràtica, amb l’objectiu de “subratllar el compromís del Departament no sols amb l’àmbit de la justícia, el penitenciari i la memòria democràtica, sinó també amb els dos àmbits que s’hi incorporen: la Direcció General d’Afers Religiosos i la Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa”.
En memòria democràtica, la prioritat de la conselleria serà “consolidar un marc integral”, que tindrà per objectiu combatre de manera eficient i efectiva “els populismes i l’auge de la intolerància i l’extrema dreta”. Segons Espadaler, cal dotar Catalunya d’una nova llei integral de memòria democràtica: es tracta d’una necessitat “urgent” i la voluntat d’aquests mesos vinents serà “agilitzar els tràmits” perquè la norma sigui realitat al més aviat possible.
També ha anunciat que es treballarà transversalment amb altres departaments per incorporar les polítiques de memòria en l’àmbit educatiu, conscienciant sobre els perills del totalitarisme i assegurant-ne el “mai més”.
Una de les noves àrees de gestió del Departament fa referència al dret a la llibertat religiosa i de consciència, emparat a la Direcció General d’Afers Religiosos. El Govern ha establert un full de ruta basat en quatre línies d’actuació per tal de “garantir el ple exercici de la llibertat religiosa i de consciència, així com contribuir a gestionar la dimensió pública d’aquesta pluralitat”.
