La modificació del sexe registral per part de dos bombers de la Generalitat de Catalunya ha encès una polèmica interna sense precedents, desencadenant un intens debat sobre l’ús de la llei trans. El cas, que afecta un bomber del parc de Badalona i un altre de Vic, ha generat una gran divisió al cos i entre les institucions implicades.
Segons fonts pròximes als implicats, els dos bombers han modificat oficialment el seu sexe en el DNI, però sense alterar el seu nom, aparença física ni comportament habitual. La situació ha despertat sospites d’un possible ús fraudulent de la Llei 4/2023, coneguda com la ‘llei trans’, que permet el canvi de sexe registral sense necessitat de presentar informes mèdics o psicològics, i sense tractaments hormonals, tal com ha publicat El Periódico.
El cas de Badalona: Protesta i malentès administratiu
La polèmica va esclatar al parc de Bombers de Badalona. Un dels implicats, identificat com a R. N., va comunicar que havia canviat el seu sexe al registre civil. Segons alguns membres del cos, aquest canvi no responia a una identitat de gènere femenina, sinó a una motivació política. R.N., hauria optat per modificar el seu sexe com a forma de protesta davant el que percebia com un avantatge de les dones dins del cos de bombers, vinculat a les polítiques d’igualtat de gènere.
Les tensions van créixer quan els companys van demanar que adaptés els seus hàbits al seu nou sexe, i R.N., va rebutjar les iniciatives. La situació va ser traslladada i es va obrir una investigació interna, tot i que l’expedient es va tancar sense sanció.
El cas de Vic: Por a les quotes de dones
Mesos després, a Vic, es va produir un cas similar, amb un altre bomber, D. R., que va modificar el seu sexe al DNI per por de perdre la seva plaça, malinterpretant les polítiques de reserves per a dones, ja que es pensava que el 40% de les places reservades per a dones es destinaria a cada parc individual, quan en realitat la quota es va establir per a tot el cos de bombers.
La resposta institucional i les implicacions legals
La Direcció General de Bombers va emetre una circular interna el 30 de setembre de 2024, on qualificava aquestes pràctiques de “fraudulentes” i “reprovables”, tal com ha informat el mitjà anteriorment mencionat. En el document, es destacava que aquest tipus d’actuacions comprometen la convivència interna i posen en perill la imatge del cos, vulnerant els drets tant de les dones com del col·lectiu LGTBI+. La Generalitat va subratllar que, des de la perspectiva de la igualtat entre homes i dones, aquestes accions representen un desafiament a la igualtat efectiva.
A mesura que el cas continua sent investigat, la Generalitat ha posat en marxa diverses mesures per prevenir nous possibles fraus i blindar el sistema contra l’ús indegut de la llei trans. Mentrestant, la discussió sobre la convivència entre els drets individuals i les polítiques d’igualtat continua oberta, i la comunitat de Bombers de la Generalitat encara s’enfronta a un futur incert, marcat per la divisió i les tensions internes.
