La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, juntament amb la plataforma Entitats Catalanes d'Acció Social (Ecas), l'Associació Sant Joan de Déu Catalunya, Càritas Catalunya i Creu Roja Catalunya, han sol·licitat un mínim de cent milions d'euros per a l'any 2026 amb l'objectiu d'atendre les persones en situació de sensellarisme a tot el territori català. Aquest conjunt d'entitats socials reclama una intervenció política que sigui, segons elles, "urgent, contundent i coordinada" davant l'augment d'aquest fenomen social al país.
En roda de premsa aquest dimarts, les organitzacions han posat èmfasi que el sensellarisme no es limita només a viure al carrer, sinó que també inclou persones que habiten en espais insegurs o inadequats, així com aquelles que es troben en situacions precàries de relloguer o amuntegament, definides com a "formes d’exclusió residencial sovint invisibles".
Sensellarisme i empobriment vinculats a la crisi habitacional
A més, han alertat que en un context marcat per la polarització social i una emergència habitacional creixent, l'habitatge s'ha convertit en el factor principal que impulsa l'empobriment i exclusió social. Aquesta situació repercuteix directament en l'increment dels casos de sensellarisme.
Segons dades facilitades per aquestes entitats basades en informes de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la taxa d'exclusió social se situa propera al 25%, mentre que gairebé un 15% dels ciutadans presenten retards en els pagaments relacionats amb l'habitatge.
D'altra banda, 'L’Informe Social Catalunya 2025' constata que fins al 30% dels nuclis familiars amb baixos ingressos pateixen una sobrecàrrega econòmica derivada del cost de l'habitatge. Pel que fa específicament al sensellarisme, el Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) estima que més de 4.700 persones van fer ús dels recursos assistencials durant el 2024. Tot i això, les entitats alerten que moltes altres situacions queden fora del radar oficial especialment pel que fa als casos menys visibles.
Exigències del tercer sector social: desplegament homogeni i reforç pressupostari
Davant aquest panorama, el tercer sector insta a "complir i reforçar" el desplegament del Marc d'Acció per a l'Abordatge del Sensellarisme. També reclamen aplicar "de manera homogènia" aquest model d'acompanyament perquè les persones sense sostre rebin atenció independentment del municipi on resideixin.
Xavier Trabado, president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, ha subratllat: "El model per donar resposta al sensellarisme ja existeix", ja està definit entre entitats socials i administracions públiques; ara cal "passar a l’acció". En aquest sentit ha destacat: "Per fer-ho, necessitem recursos econòmics que arribin també als ajuntaments. Els 30 milions que han aflorat fins ara amb aquesta intenció són absolutament insuficients i considerem que se’n necessitarien 100 per abordar aquesta realitat amb certes garanties".
A més, Trabado ha insistit en la necessitat urgent d’aprovar la llei contra el sensellarisme actualment en tràmit parlamentari perquè permeti dur a terme les actuacions imprescindibles davant aquesta problemàtica social arreu de Catalunya.