A les 3.00 d’aquesta matinada de diumenge, 26 d’octubre, seran les 2.00. L’entrada a l’horari d’hivern arriba en plena reobertura del debat europeu sobre la fi dels canvis d’hora, impulsada pel president espanyol, Pedro Sánchez, que proposa suprimir-los el 2026.
Un ajust qüestionat pels experts
El canvi d’hora va néixer per optimitzar la llum solar i estalviar energia, però els especialistes fa temps que en posen en dubte els avantatges en un context d’instal·lacions molt més eficients. Aquesta setmana, la directora de Time Use Initiative, Marta Junqué, va assenyalar en una entrevista que els suposats beneficis energètics són avui “pràcticament inexistents”.
A més, el món científic alerta d’efectes adversos en la salut: alteracions del son, més estrès i un augment del risc d’afeccions cardiovasculars, ictus i obesitat. Els dies posteriors a cada canvi també s’hi detecta un repunt d’accidents de trànsit. Els impactes són especialment intensos en infants, gent gran i persones amb malalties cròniques.
Quin horari, si s’acaba el canvi?
La gran incògnita continua sent quin horari mantenir de manera permanent. Diversos experts —entre ells Junqué— defensen quedar-se amb l’horari d’hivern, perquè “és el més natural i el que millor s’adapta al cicle de la llum solar”. També reapareix el debat sobre el fus: tot i estar alineada amb el meridià de Greenwich, Espanya opera amb l’hora de l’Europa central, i alguns especialistes proposen alinear-se amb el Regne Unit i les Illes Canàries.
El precedent del 2018 i el bloqueig
El 2018, una macroconsulta de la Comissió Europea va mobilitzar més de cinc milions de ciutadans i més del 80% va apostar per acabar amb els canvis semestrals. La proposta de Brussel·les per eliminar-los el 2019 va quedar aturada per la falta d’acord entre estats i, després, per la pandèmia. La iniciativa reactivada des de La Moncloa aquest dilluns 20 d’octubre torna a posar el tema a l’agenda comunitària.