Els rics dupliquen la seva fortuna a 1,5 bilions de dòlars

Un informe d'Oxfam destaca que els 10 homes més rics del món han duplicat la seva fortuna amb la pandèmia

Els deu homes més rics del món han duplicat la seva fortuna, en passar de 700.000 milions de dòlars a 1,5 bilions de dòlars (1.300 milions al dia) en els primers dos anys de la pandèmia que, per altra banda, ha empitjorat els ingressos del 99 per cent de la humanitat i ha dut més de 160 milions de persones a la pobresa, segons Oxfam Intermón.

“Si aquests deu homes perdessin demà el 99,999 per cent de la seva riquesa, seguirien sent més rics que el 99% de les persones del planeta”, afirma el director de l’ONG, Franc Cortada. “Acumulen sis vegades més riquesa que els 3.100 milions de persones més pobres del món junts”.

En el nou informe d’Oxfam Intermón ‘Les desigualtats maten’, publicat aquest dilluns amb motiu de la ‘Agenda de Davos’ del Fòrum Econòmic Mundial, l’organització afirma que lluitar contra les desigualtats evitaria la mort de 21.000 persones al dia o una persona cada quatre segons. “Es tracta d’estimacions conservadores basades en el número de morts causats a nivell global per la falta d’accés a serveis de salut, la violència de gènere, la gana i la crisi climàtica”, detalla.

“Mai no ha estat més urgent posar fi a unes desigualtats tan violentes i obscenes, trencant amb l’acumulació de poder i de riquesa extrema de les elits. No hi ha marxa enrere, és el moment d’impulsar mesures fiscals per redistribuir aquests beneficis extrems i que es reintegrin a l’economia real per així salvar vides”, afegeix Franc Cortada.

L’ONG detallat que, des de l’inici de la pandèmia, a nivell mundial els milmilionaris han augmentat la seva fortuna en cinc bilions de dòlars, més que en els últims 14 anys acumulats. “Es tracta del major increment de la riquesa dels milmilionaris des que es tenen registres”, subratlla.

Com a exemple, indica que si s’apliqués un impost excepcional del 99% sobre la variació de la riquesa generada des del començament de la pandèmia pels deu homes més rics, serviria per produir prou vacunes per a tothom, finançar serveis de salut i protecció social universals, dotar de recursos les necessàries mesures d’adaptació climàtica i reduir la violència de gènere en més de 80 països. “I així i tot, aquests homes seguirien tenint 8.000 milions de dòlars més que abans de la pandèmia”, sosté.

“UNA PANDÈMIA DE LUXE”

“Hi ha qui ha tingut una pandèmia de luxe. Mentre els bancs centrals i els governs dels països rics injectaven bilions de dòlars per salvar l’economia, una gran part sembla haver acabat en les butxaques dels més rics que s’han aprofitat de l’auge dels mercats borsaris i altres actius. El resultat, més riquesa per a uns pocs i més deute públic per a tots”, afirma Cortada.

Segons destaca, s’estima que la desigualtat entre països creixerà per primera vegada en una generació. “Les vacunes són un imperatiu i una condició de mínims necessària perquè qualsevol país pugui encarar la recuperació atès que encara hi ha milions de persones al món que no tenen accés ni a una dosi”, afegeix.

L’ONG sosté que la pandèmia s’aprofita de les desigualtats i ha posat de manifest la violència econòmica que s’acarnissa sobretot amb les dones i les nenes, així com amb les persones en situació d’exclusió i de grups racialitzats. Cada nova onada de la covid-19 fa que augmenti el pes del treball de cures no remunerat que recau sobre les dones i les nenes.

En aquest sentit, l’ONG assegura que “ara es trigaran 135 anys a tancar la bretxa de gènere, i no 99 anys com s’estimava abans de la irrupció de la pandèmia”. El 2020 les dones van perdre 800.000 milions de dòlars en ingressos i n’hi ha 13 milions menys amb feina que el 2019. La riquesa conjunta de 252 homes és major que la dels mil milions de dones i nenes que viuen a Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib.

A Espanya, segons sosté, les polítiques d’austeritat implementades durant l’anterior crisi van suposar un descens continuat de la despesa sanitària públic total i els anys de dinamisme econòmic previ a la covid-19 no es van traduir en una recuperació d’aquests recursos. “No ens podem permetre veure com s’enfonsa el nostre sistema públic de salut, mentre uns pocs veuen augmentar la seva riquesa. No és just”, afirma Cortada.

A més, l’ONG recorda que la crisi climàtica amenaça el benestar de la ciutadania, especialment de les persones més vulnerables, i afegeix que “frenar el canvi climàtic amb mesures suposa abordar la desigualtat”. Segons Oxfam, les emissions de carboni de l’1% més ric superen en més del doble a les de la meitat més pobra.

CAP A UNA TRANSFORMACIÓ SOCIAL JUSTA

L’informe assenyala que les dues majors economies del món –els Estats Units i la Xina– ja han començat a plantejar-se polítiques per reduir les desigualtats, incloent-hi l’aplicació de majors tipus impositius als més rics i mesures per acabar amb els monopolis. “Això ens permet albergar certa esperança que pugui sorgir un nou consens econòmic. La lluita contra la desigualtat ha de ser un element fonamental del rescat econòmic i els esforços de recuperació”, diu Franc Cortada.

ESPANYA

En aquest escenari, Oxfam Intermón recomana al Govern espanyol aprofitar l’oportunitat que brinda el proper Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària que elabora el comitè de persones expertes per avançar en la progressivitat i suficiència del sistema tributari espanyol.

A més, aconsella garantir que els fons de recuperació de la Unió Europea siguin “una oportunitat real i efectiva per reduir les desigualtats, combatre els efectes del canvi climàtic i beneficiar la població en major risc de vulnerabilitat”.

El reforç de les polítiques de protecció social i la millora de la inversió en sanitat i educació són altres dels consells de l’ONG al Govern espanyol.