Els restaurants perdran 90 MEUR aquest Cap d’Any

Fins aquest dijous, la previsió era que els establiments haguessin de tancar a les 00.30 h en plena celebració del Cap d’Any. Una norma que la `patronal demanava flexibilitzar fins a la 1 h per a què els clients poguessin celebrar mínimament la benvinguda al 2022 “i no haver de marxar ràpid just després de les campanades”. Finalment, la Generalitat hi ha accedit.

Des de FECASARM insisteixen que el toc de queda i les limitacions a la restauració són mesures “contraproduents”. Boadas assegura que l’ús del passaport covid havia incentivat la vacunació i, per tant, la protecció contra la malaltia. “Però amb l’oci nocturn tancat i el toc de queda, la gent ja no veu necessari vacunar-se”, afegeix.

Sense toc de queda, però tampoc reserves

Al restaurant l’Hort de Cabrils (Maresme), l’ocupació distarà molt de les previsions de la patronal. Aquí les reserves han caigut un 90%. Abans de les últimes restriccions, el local treballava amb la intenció de repetir les bones xifres d’altres anys, amb un sopar per a prop de 200 persones. Des del 23 de desembre, però, les trucades de cancel·lació s’han anat succeint fins a deixar-ho en 29 persones.

A Cabrils, amb una població de poc més de 7.000 habitants, no hi ha toc de queda, però això no ha influït positivament en les reserves per aquesta nit: “Hem de tancar igualment aviat i no es pot fer revetlla”, es lamenta Sergio González, titular del negoci i president de l’Associació d’Hostalers de Cabrils.

En aquest poble, a més, la restauració viu de clients d’altres municipis, on sí hi ha toc de queda, i que han acabat optant per no sortir a sopar. Per González, tot plegat és un “desastre”, ja que s’han hagut de retornar pagaments i, per contra, totes les neveres ja eren plenes: “Ens han canviat les regles del joc a mitja partida i estem desesperats”.

En aquest petit municipi del Maresme, conegut per la seva amplia oferta gastronòmica, tots els establiments estant passant pel mateix tràngol. La por de la població, el toc de queda i les restriccions al sector ha deixat la vila gastronòmica sense la força tractora del seu principal motor econòmic. Per Nadal, les reserves ja els van caure un 50%.

González lamenta que les administracions “limitin” l’activitat de la restauració sense que el sector rebi ajudes ni compensacions per subsistir. Des de l’Associació d’Hostalers creuen que la situació és inclús pitjor que l’any passat perquè s’han acabat les ajudes, la infraestructura és la d’un any “quasi normal” i, en canvi, deixaran de facturar “el millor mes de l’any”.

De fet, durant la pandèmia, un dels dos hostals que també hi havia al municipi s’ha vist obligat a tancar definitivament. A l’altre, l’Hostal de la Plaça, les reserves dels paquets que s’oferien per sopar i dormir van caure a zero. El seu gerent, Artur Masiques, explica que en els darrers dies s’ha “recuperat” alguna reserva de manera molt tímida.

Per la nit de cap d’any l’Hostal de la Plaça té deu persones per sopar, quan habitualment s’arribava a les 140, i ha omplert set de les nou habitacions que té l’hostal a preus molt reduïts i per a persones que no celebren la revetlla a l’establiment. Segurament, reflexiona Masiques, és gent que sopa en algun lloc de l’entorn i prefereix quedar-se a dormir i no agafar el cotxe.

Els hotels de Sitges revifen de forma desigual a última hora

A Sitges, el Gremi d’Hostaleria calcula que s’han cancel·lat prop del 50% de les reserves per passar el Cap d’Any als hotels. A principis d’aquesta setmana, les previsions dels grans hotels que ofereixen packs de ‘revetlla + allotjament’ eren “demolidores”. A mesura que s’ha acostat aquest divendres, però, hi ha hagut una certa revifada que ha atenuat la situació.

A l’hotel i apartaments Sunway han viscut “una autèntica muntanya russa”. A principis de mes preveien omplir el sopar de Cap d’Any i les habitacions amb uns 200 comensals. Després, les restriccions van fer caure les reserves. Finalment, però, els últims tres dies l’ocupació de les habitacions s’ha disparat fins el 90% “de forma totalment inesperada”.

El director de l’establiment, Fran Dubon, destaca que els nous clients són, sobretot, famílies franceses “que s’han animat per la proximitat i per l’inusual desembre primaveral que estem vivint”. Lamenta, però, la paradoxa en què es troben: allotgen 220 persones però la limitació d’aforament del sopar els obliga a servir àpats per a un màxim de 70. “Hem hagut de recomanar restaurants alternatius a més de la meitat dels hostes”, explica.

Al Meliá Sitges la revifada no ha estat tant accentuada. La subdirectora, Ana María Rodríguez, diu que afrontaven aquesta nit “amb expectatives molt superiors”, tant pel que fa l’ocupació de les habitacions com de clients al sopar. El nou escenari de la covid ha obligat a “reinventar” la proposta per garantir que, malgrat les circumstàncies, “els clients tinguin una experiència de 10”.

Els hotels havien previst celebrar grans actes als seus millors salons, amb festa i copes fins la matinada, però han hagut de muntar sopars més reduïts i també han refet els horaris. Com que la restauració ha de tancar a la 1 h, bona part de les revetlles començaran a quarts de 20 h. De matinada, cadascú podrà continuar la festa a la seva habitació i fer ús del ‘room service’.

El gerent del Gremi d’Hostaleria, Alejandro Eguía, assegura que les restriccions actuals estan provocant “molta ansietat” a tots els negocis: “Està sent terrible”. El sector és especialment crític amb les mesures adoptades en ple Nadal perquè “la sisena onada, per molt greu que sigui, no es pot comparar amb l’inici de la pandèmia, ja que ara quasi tothom està vacunat”. Eguía demana seguir l’exemple d’altres comunitats autònomes on no es limita l’activitat de la restauració ni s’imposa el toc de queda, “i que demostren que es pot conviure amb la covid”.

Pel que fa al suport de la Generalitat per compensar les restriccions, el Gremi creu que “ja no es tracta d’oferir ajudes, sinó que caldrà plantejar indemnitzacions”. Eguía protesta pel que considera un “tancament indiscriminat” que, diu, està “influenciat per pressions polítiques”. Per controlar la pandèmia creu que seria més eficient universalitzar l’accés als tests d’antígens.