Els rebrots i l’amenaça de nous confinaments reactiven la demanda d’atenció psicològica

Els professionals demanen evitar les "pseudoteràpies" i l'autoconsum de fàrmacs

Diversos veïns de Terrassa esperant per entrar a la carpa on es fan proves PCR. ACN

L’amenaça de nous confinaments i els rebrots de les darreres setmanes han reactivat la demanda d’atenció a les consultes dels psicòlegs. Els agents d’estrès i ansietat que van aparèixer al març no s’han dissipat i la incertesa per la pandèmia impacta a nivell individual, de parella, familiar i laboral. Els professionals demanen evitar les “pseudoteràpies” i l’autoconsum de fàrmacs, i alerten del desgast i de les afectacions psicològiques entre el col·lectiu sanitari. La pandèmia també fa aflorar trastorns obsessius compulsius amb la higiene i les mesures per evitar contagis. A més, els psicòlegs de l’esport també atenen cada cop més atletes d’alt rendiment que presenten depressió i altres trastorns per la cancel·lació de competicions.

Els psicòlegs han notat un repunt de les demandes d’atenció i d’informació en les darreres setmanes coincidint amb la proliferació de brots i l’aplicació de noves restriccions. “Estem en una situació d’incertesa i això dona lloc a moltes situacions estressants. El perill és que, davant d’aquesta situació, la resposta que hi donem i la manera de gestionar-la sovint no sigui l’adequada”, apunta Paco Díaz, vocal de la junta rectora de Delegació Territorial de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).

Segons el psicòleg, cal fer tot el possible perquè la pandèmia ens passi “la menor factura emocional” possible. La clau, apunta, és la gestió emocional i intentar donar un altre enfoc a aquelles situacions que ens generen malestar. “Cal convertir les preocupacions que tenim en problemes per tal de poder-los abordar”, subratlla.

Un dels àmbits amb una demanda creixent és el de la parella perquè situacions com la del confinament l’han posat a prova, i han propiciat l’aparició de conflictes i de problemes. El motiu, apunta Díaz, és que sovint es cau en l’error d’intentar apartar els problemes de parella o no ocupar-se’n, en lloc d’intentar resoldre’ls.

En general, el psicòleg aconsella més flexibilitat, empatia i millorar la comunicació. “Si tinc algun problema ho he de saber comunicar, però no en forma d’explosió emocional. Perquè, així, l’altre no ho rebrà”, reflexiona.

Les vacances es presenten com una bona opció per desconnectar, però Díaz avisa que la informació relacionada amb la covid “ens perseguirà anem on anem”. “Cal tenir moments per informar-nos, si cal, però també augmentar els moments d’esbarjo, recuperar l’oci i els contactes amb familiars i amics, sempre respectant la distància i les mesures de seguretat”, exposa.

Un dels col·lectius que més preocupen és el dels sanitaris i, en general, el personal d’emergències, que ha patit un gran “desgast”. Haver de fer front a una pandèmia sense precedents i la incertesa del que vindrà agreugen una situació “d’estat d’ànim baix” i hi ha casos que presenten “una afectació psicològica important”. “Si vols cuidar, t’has de cuidar a tu mateix primer. Hi ha molta feina a fer”, subratlla Díaz.

Conductes obsessives
El psicòleg explica que també detecten adolescents amb símptomes d’ansietat, però no tant per la situació de la pandèmia, que en general diu que han afrontat prou bé, sinó per la incertesa de com serà el proper curs escolar. També van a l’alça els problemes de dependència del mòbil, que en alguns casos poden derivar en una addició.

A més, la por al contagi també ha fet aflorar alguns trastorns obsessius compulsius que potser eren latents en algunes persones. En general, els psicòlegs veuen casos majoritàriament en adults, però els ha sorprès l’augment en adolescents, on no són tan habituals. “Hi ha por a contaminar-se o a poder contaminar l’altre, i a partir d’aquesta obsessió es desenvolupen conductes de comprovació i de neteja de forma compulsiva”, relata Díaz.

Davant d’aquestes situacions els psicòlegs demanen “fugir” de les teràpies o procediments “que no estiguin ben regulats”. “Estan sorgint moltes pseudoteràpies que s’aprofiten de la gent quan està més vulnerable, com és aquest moment”, avisa Díaz. A mes, els professionals fan una crida a evitar l’autoconsum de fàrmacs per controlar els estats psicoemocionals. “Amb teràpia o amb una assistència correcta es poden solucionar”, defensa.

Depressió en esportistes d’elit
En la vessant de la psicologia de l’esport i de l’activitat física, els psicòlegs estan veient un augment de casos de depressió i d’ansietat en atletes d’alt rendiment. Es tracta d’esportistes que portaven molt de temps preparant-se per a la temporada i que, finalment, han vist com les olimpíades o les finals d’un campionat s’han anul·lat.

Això, explica el psicòleg, fa pensar que, a banda de l’alt rendiment, alguns d’ells “no han dedicat molta atenció a les altres àrees de la vida on es podrien agafar en aquests moments”. “Per això incidim que aquesta preparació no ha de ser només esportiva, sinó que ha de ser sempre global per poder rendir al màxim”, tanca.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

L’Hospital de Joan XXIII crea la Unitat d’Atenció Renal Integral

Notícia següent

Li furta el moneder i el rellotge a una dona que havia conegut en un portal de cites i li demana sexe per recuperar-ho

Notícies relacionades