Els polps, els crancs i les llagostes tenen sentiments

El Ministeri de Benestar Animal de Gran Bretanya ha anunciat que les llagostes, els polps, els crancs i la resta de crustacis decápodos i mol·luscos cefalòpodes són éssers sensibles. Aquesta mesura arriba arran d’un estudi encarregat pel govern a la London School of Economics and Policial Science, recerca que va concloure que aquests animals ‘senten’.

Els polps, els crancs i les llagostes són capaces d’experimentar dolor o sofriment, segons un estudi encarregat pel govern del Regne Unit, que ha afegit a aquestes criatures a una llista d’éssers amb sentiments que han de ser protegits per les noves lleis de benestar animal.

L’informe va analitzar 300 estudis científics per a avaluar la capacitat de sentir, i va concloure que els cefalòpodes (com a polps, calamars i sépies) i els decápodos (com a crancs, llagostes i llagostins) han de ser tractats com a éssers que senten.

Els vertebrats, animals amb columna vertebral, ja estan classificats en aquesta categoria en la nova legislació sobre benestar animal que s’està debatent al Regne Unit.

“El projecte de llei sobre la sensibilitat del benestar dels animals proporciona una garantia crucial que el benestar dels animals es considera correctament en desenvolupar noves lleis. La ciència ara sap clarament que els decápodos i cefalòpodes poden sentir dolor i, per tant, és just que estiguin coberts per aquesta peça vital de la legislació”, va dir el ministre de Benestar Animal, Zac Goldsmith, en un comunicat.

El projecte de llei, que encara no és legislació aprovada, crearà un comitè sobre el sentiment animal, que emetrà informes sobre la mesura en què les decisions del govern han tingut en compte el benestar dels animals que senten. Forma part d’un pla d’acció més ampli del govern per al benestar dels animals.

L’informe diu que les llagostes i els crancs no han de bullir-se vius i inclou les millors pràctiques per al transport, atordiment i sacrifici de decápodos i cefalòpodes.

L’informe va utilitzar vuit formes diferents de mesurar la capacitat de sentir, com la capacitat d’aprenentatge, la possessió de receptors del dolor, les connexions entre els receptors del dolor i unes certes regions del cervell, la resposta als anestèsics o analgèsics i els comportaments, com l’equilibri entre l’amenaça i l’oportunitat de recompensa i la protecció contra les lesions o amenaces.

Va trobar proves “molt sòlides” del sentir en els octópodos i “forts” en la majoria dels crancs. En el cas d’altres animals d’aquests dos grups, com els calamars, les sépies i les llagostes, les proves eren substancials però no sòlides.

No obstant això, l’informe assenyala que aquests diferents graus d’evidència reflecteixen les disparitats en la quantitat d’atenció que els diferents animals han rebut per part dels científics.

“L’atenció científica ha gravitat cap a alguns (animals) en lloc d’uns altres per raons de conveniència pràctica (per exemple, quins animals poden mantenir-se bé en els laboratoris) i geogràfiques (per exemple, quines espècies estan disponibles on es troba un laboratori). A causa d’aquesta situació, pensem que seria inapropiat limitar la protecció a ordres específics de cefalòpodes o decápodos”, diu l’informe.

El recent documental de Netflix “My Octopus Teacher” mostrava les habilitats úniques dels polps. L’estructura del cervell dels polps és molt diferent a la dels humans, però té algunes de les mateixes funcions que els cervells dels mamífers, com la capacitat d’aprenentatge, inclosa la capacitat de resoldre problemes, i possiblement la capacitat de somiar.