Dissabte passat, els Comuns van organitzar a Aiguamúrcia una jornada sota el títol “Equitat, Ecologisme i Municipalisme”, que va reunir representants municipals, activistes i dirigents polítics per debatre sobre la justícia territorial. L’objectiu principal va ser posar en evidència que els drets, serveis públics i oportunitats no poden variar segons el municipi o el codi postal on resideixi la ciutadania.
Cohesió territorial com a eix central
Els participants van compartir experiències i reptes, coincidint que la cohesió territorial és un assumpte fonamental de justícia social i democràtica. En aquest context, hi van intervenir figures com Isabel Santiago Andreu, tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia; Eva Amposta, coordinadora de Movem Terres de l'Ebre; Miquel Farrés, metge familiar en zones rurals; Enric Tello, del Consell Científic per l'Agroecologia de la Comissió Europea; així com David Cid, portaveu dels Comuns al Parlament.
Eva Amposta va remarcar: "la necessitat d’abordar els reptes territorials des d’una mirada compartida entre el món rural i urbà", destacant que moltes dificultats dels municipis petits responen a desigualtats estructurals més àmplies. També va subratllar les complicacions diàries sovint oblidades en els grans debats polítics: "les càrregues administratives, l’accés limitat als serveis o el fet que viure en un poble petit implica dedicar més temps per accedir a drets bàsics".
A més, Amposta va alertar del perill que les dinàmiques urbanes condicionin negativament el futur dels pobles petits. Per això va advocar per mesures que assegurin que aquests espais mantinguin vida pròpia amb oportunitats reals: "Cal garantir serveis i qualitat de vida per als habitants dels municipis petits".
Proposició de llei del dret a l’equitat territorial
En aquest marc, David Cid va presentar la Proposició de Llei del Dret a l'Equitat Territorial, registrada recentment al Parlament. Aquesta iniciativa estableix un marc general on es considera l’equitat territorial un dret essencial i un principi transversal en totes les polítiques públiques catalanes. El portaveu dels Comuns va exposar: "La igualtat d'oportunitats no pot acabar allà on acaba una gran ciutat. Una persona no pot tenir menys drets... simplement perquè viu en un poble petit. No hi ha d'haver catalans de primera i de segona segons el seu codi postal".
Aquesta proposició inclou mesures com:
- L’obligació d’avaluar l’impacte territorial abans d’aprovar lleis o plans públics.
- Garantir l’accés universal als serveis essencials sense importar la residència.
- Crear eines específiques per corregir desequilibris territorials i donar suport als municipis amb dèficits estructurals o risc de despoblament.
Així mateix, complementa instruments vigents com l’Estatut dels Municipis Rurals, introduint una perspectiva transversal perquè sectors com habitatge, sanitat, transport o energia incorporin aquest principi d’equitat.
Drets reconeguts del món rural
Durant la trobada es van intercanviar experiències relacionades amb la defensa dels serveis públics, habitatge accessible, mobilitat sostenible o dinamització econòmica als entorns rurals. Una conclusió destacada és que sovint els veïns dels pobles han de fer front a majors costos temporals i materials per accedir a drets bàsics garantits formalment en igualtat.
A partir d’aquí es reivindica deixar enrere una mirada assistencialista o folklòrica cap al món rural —que ignora la seva importància estratègica— per començar a reconèixer-ne plenament els drets.
Isabel Santiago Andreu va afirmar: "Els municipis rurals són espais vius amb capacitat innovadora i potencial per al desenvolupament sostenible". Va recordar desafiaments concrets com el despoblament o envelliment demogràfic, però també va defensar fermament que "el futur del país es construeix també des dels petits pobles".
L’estratègia territorial dels Comuns
L’espai polític està immers en dissenyar una estratègia específica adreçada als municipis menors de 10.000 habitants així com desplegar un pla d’extensió territorial amb horitzó més llunyà al proper cicle electoral. Actualment, compten amb 75 regidors distribuïts arreu Catalunya —incloent alcaldies clau com Aiguamúrcia, Bot, Corbera d’Ebre o Sant Iscle de Vallalta— després d’haver presentat candidatures en uns cinquanta pobles durant les eleccions locals del 2023.
Aquest projecte busca consolidar-se com una força política profundament arrelada socialment al conjunt del territori català en els propers anys.