Els CAP estan “al límit” a les portes de la sisena onada

Metges i infermeres avisen que les baixes del col·lectiu creixen i que l'esgotament és un problema de "primera magnitud"

La zona remodelada del CAP Ernest Lluch. CEDIDA

L’atenció primària recupera activitat presencial en la segona tardor en pandèmia i amb la incògnita de l’abast de la sisena onada. Metges i infermeres defensen que no només estan recuperant la presencialitat, sinó que tenen més pressió assistencial, per la vacunació, les proves covid i problemes d’una població més angoixada. Així ho explica la presidenta de l’AIFiCC, Alba Brugués, que indica que la presencialitat de les infermeres de família és del “120%”. El president de la CAMFiC, Antoni Sisó, parla d’agendes majoritàriament presencials i la presidenta de la FoCAP, Meritxell Sánchez-Amat, diu que treballen “al 200%”, però que hi ha “moltes necessitats acumulades”. Els tres alerten que les baixes creixen entre uns professionals “al límit”.

Abans de la pandèmia, les visites presencials representaven un 80% aproximadament de l’atenció primària, però en els darrers mesos s’han hagut de reduir per la covid-19 i van tocar fons l’abril del 2020 en representar el 25%. Eren les setmanes més dures de la pandèmia. Tot i que des de Salut han exposat en diverses ocasions que els CAP han de recuperar presencialitat, també han manifestat que no retornarien als nivells d’abans de la pandèmia.

Ara bé, els responsables de les organitzacions de metges i infermeres de l’atenció primària entrevistats per l’ACN expliquen que estan recuperant l’activitat presencial i que s’aproximen als nivells d’abans de la pandèmia però que, a més, tenen molta més feina i pressió assistencial, com per la vacunació de la grip i la covid-19; les PCR i tests a pacients amb símptomes i als contactes i el seu seguiment; l’acompanyament de persones amb covid persistent i les necessitats d’una població més angoixada i amb més problemes socials.

La presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Alba Brugués, destaca que tot això fa que les infermeres hagin “augmentat la presencialitat al 120% [respecte abans de la pandèmia]” i que les agendes “estan pràcticament a la normalitat en la majoria de CAP”. Brugués es fixa en la campanya vacunal i diu que la cobreixen amb jornades complementàries i que és més complicada per la variabilitat de casuístiques: “Estem vacunant de la grip; de terceres dosis de la covid els que fa sis mesos que van rebre la segona; ara també de la segona de Janssen i de primeres dosis”. També fan les proves diagnòstiques de la covid-19 i l’augment de casos dels últims dies implica haver-ne de fer moltes més, ja que el protocol marca que tots els contactes d’una persona positiva s’han de fer un test o PCR.

“No hem deixat de fer atenció presencial en cap moment; al principi amb més filtres i després l’hem anat recuperant de manera progressiva i desigual en el territori. S’han obert les portes i s’estan fent les visites presencials de lliure accés”, afirma la presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Meritxell Sánchez-Amat, que creu que s’ha repetit “un mantra com si els CAP no estiguessin treballant”. “Ho estem fent a tota màquina, però hi ha molta feina acumulada, amb les visites de seguiment de crònics i preventives, una activitat que ha estat més parada durant aquests mesos. Estem treballant al 200%”, subratlla aquesta metgessa de família.

El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó, s’expressa en una línia similar. Considera que s’ha instaurat un “fals mite” que des dels CAP han atès menys i subratlla que durant tota la pandèmia han visitat “més que abans”. “S’ha visitat diferent. S’han multiplicat les teleconsultes i durant mesos s’ha intentat reduir la presencialitat per evitar contagis, però ara s’està recuperant”. Sisó indica que els metges de família estan obrint agendes amb percentatges “molt alts” de presencialitat, tot i que varien segons els equips.

Els centres d’atenció primària (CAP) tenen un aspecte diferent que fa un any, si bé la majoria mantenen les zones diferenciades per als pacients amb símptomes de la covid-19 i els que hi acudeixen per altres motius de salut. Una de les diferències és que els professionals van haver de reduir les agendes durant molts mesos per extremar les mesures d’higiene i ventilació i evitar la coincidència de pacients a les sales d’espera, mentre que ara s’està recuperant certa normalitat, assenyala Brugués. La presidenta de l’AIFiCC explica que abans l’accés era “més restringit” i que cribraven els pacients per telèfon per assegurar que entraven pel circuit adequat. “Ara tothom pot entrar; atenem tothom qui ve, sigui en una consulta o administrativament”, indica.

“L’atenció presencial és la base de l’atenció primària. En la trobada entre professional i pacient es forja el vincle que, al llarg del temps, constitueix la longitudinalitat [relació en el temps entre un pacient i un equip mèdic] que dona valora a la nostra feina i és molt beneficiosa per a la salut”, recalca Sánchez-Amat. “La presencialitat no ha de ser un percentatge, sinó fer la feina que cal per resoldre les necessitats. Cada equip s’ha d’organitzar”, raona.

“La consulta telefònica ha estat una eina molt interessant durant la pandèmia, però no tot es pot atendre per telèfon. Hi ha d’haver molta més presencialitat, perquè hem de veure i tocar els pacients”, diu Brugués. “Hem de recuperar la presencialitat de valor, aquella que té un motiu clínic, i descarregar l’assistència dels tràmits administratius”, observa Sisó.

Esgotament i baixes: “Un problema de primera magnitud”

Els tres entrevistats coincideixen a destacar l’increment de baixes per les informacions que els arriben a les associacions, una realitat sobre la qual també alerta el sindicat Metges de Catalunya. Ara bé, dimensionar aquesta realitat amb dades és difícil i les organitzacions no en tenen de recopilades, perquè les baixes i els seus motius són una informació molt protegida.

“Centres que no havien tingut mai problemes de baixes ara n’estan tenint; baixes relacionades amb problemes emocionals. No és una situació aïllada de Catalunya, està passant a la resta d’Espanya i en altres països. Una part molt important dels professionals han donat tot el que podien en la pandèmia i ho estan pagant des del punt de vista personal. Està brotant el malestar emocional i proliferen les baixes laborals”, alerta Sisó, que continua: “És un problema de primera magnitud i afecta directament l’organització dels equips, perquè, a més, no hi ha substituts”. “Hem assumit tantes feines durant la pandèmia que arribem al novembre del 2021 amb ganes de recuperar diagnòstics, però en una situació de càrrega emocional molt important; amb un excés de feina i de burocràcia i una demanda molt important per part de la societat. Això angoixa molt el professional”, afegeix.

Sánchez-Amat assenyala que els CAP estan al “màxim de capacitat” mentre també tenen “cert dèficit de personal respecte a l’habitual, que ja no és el que hauria de ser” i això fa que molts professionals estiguin fent jornades complementàries per cobrir les baixes dels companys. “Les professionals estem molt al límit, però és que el sistema està al límit”, adverteix.

“Els professionals estan molt cremats, molt. Hi ha un índex de baixes bastant important. Nosaltres fem l’esforç per assumir tot el que ens ve, és una professió molt vocacional, però és que hi ha situacions molt dures. Ens han de cuidar amb jornades més amables o incentius com poder gestionar les agendes d’una altra manera. La població ha d’entendre que estem molt esgotats”, diu Brugués.

Més mans i més poder dins el sistema

Davant aquesta situació, metges i infermeres de família recorden que l’atenció primària va entrar en pandèmia ja amb molts problemes i càrrega laboral, que el 2018 els van portar a una vaga de quatre dies, i identifiquen possibles solucions en demandes històriques.

Sánchez-Amat considera que falten recursos i, sobretot, capacitat de decisió. “El principal problema de l’atenció primària és la manca de poder dins del sistema sanitari. La primària ha de ser el pal de paller, qui acompanya el pacient en el recorregut pel sistema, i en canvi està sent relegada a una mera porta d’entrada que el mateix sistema boicoteja posant portes falses. L’atenció primària s’està partint en trossos: apareix un nou dispositiu per donar-li suport, però a la llarga l’acaba substituint; per exemple, l’atenció al final de vida o les unitats de crònics”, sospesa. Per a aquesta metgessa de família, cal que els equips estiguin “ben dotats” de personal i direccions “compromeses” amb els valors de la primària.

“Alguns sectors ens diuen que podem organitzar-nos millor. Jo els dic que potser sí que puc mirar de repartir millor un quilo d’arròs entre cent persones, però dona per molt poc. Aquesta és la situació de la primària: el problema és que només tenim un quilo d’arròs. Necessitem més recursos”, argumenta Sisó, que defensa que els recursos addicionals de Salut en els propers pressupostos haurien de destinar-se a la primària. El president de la CAMFiC indica que el 1996 el 43% de les places MIR eren per a l’especialitat de Medicina Familiar i que ara representen el 26%. Insisteix en la necessitat de descarregar de tasques burocràtiques la feina dels metges, perquè és un dels aspectes que generen “malestar” i “cremor” entre els professionals.

La presidenta de l’AIFiCC subratlla que cal augmentar el nombre d’infermeres, ja que la ràtio a Catalunya és molt baixa, i aquesta és una denúncia del col·lectiu des de fa anys. Per a Brugués, farien falta unes 20.000 infermeres per aproximar-se a les mitjanes europees i demana més places universitàries i més reconeixement de l’especialitat d’Infermeria Familiar. “Necessitem més mans. Si haguéssim cuidat més les infermeres en el seu moment, amb un millor tracte laboral, no n’haurien marxat tantes a l’estranger. També s’hauria d’estudiar recuperar les infermeres que van marxar”, diu.