Per obtenir la carn halal (o kosher en el cas dels jueus), els musulmans maten amb un tall al coll a vaques, cabres, ovelles o ocells, que es dessagnen durant hores fins que moren.
Flandes va prohibir el 2017 aquest sacrifici d’animals sense un estaborniment previ que redueixi el seu patiment. Un any més tard també ho va fer Valònia. La norma permet fer un estaborniment elèctric no letal que, segons les autoritats flamenques, respecta “l’esperit del sacrifici religiós”.
Diverses associacions jueves i musulmanes van impugnar la prohibició de les autoritats flamenques davant del Tribunal Constitucional de Bèlgica que va traslladar una qüestió prejudicial a Luxemburg.
LA DECISIÓ DEL TJUE
Malgrat admetre que es tracta d’una ingerència en la llibertat de culte, el TJUE va considerar que es pot prohibir la matança pel ritual halal o kosher sempre que la mesura sigui proporcional i respongui a un objectiu d’interès general reconegut a la UE, com és el foment del benestar animal.
Així, el tribunal amb seu a Luxemburg creu que l’estaborniment elèctric no letal és una mesura “proporcionada” que “respecta el contingut essencial” del dret a la llibertat de culte que recull la Carta de Drets Fonamentals de la UE.
Argumentació del TEDH
Ara bé, Bèlgica no només està sotmesa a la Carta de Drets Fonamentals de la UE, sinó també a la Convenció Europea de Drets Humans. És el TEDH qui s’encarrega de garantir el seu compliment.
En primer lloc, Estrasburg constata una diferència entre el dret de la UE i la Convenció Europea de Drets Humans: el primer situa el benestar animal com un objectiu d’interès general, però el segon no ho fa explícitament.
La Convenció Europea de Drets Humans permet restriccions a la llibertat religiosa quan aquestes siguin “necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat pública, la protecció de l’ordre, de la salut o de la moral públiques, o la protecció dels drets i les llibertats dels altres”.
En aquest cas concret, el TEDH vincula la protecció del benestar animal a “la noció de moral pública”. “La protecció de la moral pública no es pot entendre únicament com la protecció de la dignitat humana”, apunta el tribunal. De fet, creu que la noció de moralitat canvia amb el temps i ha de tenir en compte “els desenvolupaments socials i normatius”. En aquest sentit, destaca la “importància creixent” del benestar animal als estats membre del Consell d’Europa.
Per tot plegat, el TEDH afirma que la protecció del benestar animal pot ser vinculada a la noció de “moral pública”, que constitueix un “objectiu legítim” per restringir la llibertat religiosa.
En segon lloc, Estrasburg examina la proporcionalitat de la mesura aplicada a Flandes i Valònia i conclou que ho és perquè els legisladors han buscat una “alternativa” consultant els científics i les parts interessades. Així, es permet el sacrifici pel ritual halal i kosher si es fa un estaborniment previ dels animals que sigui reversible.
DESCARTA DISCRIMINACIÓ
Finalment, el TEDH nega que la prohibició sigui discriminatòria cap als musulmans i jueus perquè la mesura a Flandes i Valònia preveu un “mètode alternatiu” d’estaborniment quan la matança estigui subjecta a certs preceptes religiosos.
DRET A LA LLIBERTAT RELIGIOSA
El president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni, espera que l’Estat i la Generalitat tinguin en compte el dret a la llibertat religiosa dels musulmans i els jueus davant una eventual regulació del sacrifici d’animals amb el ritual halal i kosher.
Ho ha dit en una entrevista a l’ACN després que aquest dimarts s’hagi conegut la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans d’avalar la prohibició d’aquesta pràctica amb l’objectiu de protegir el benestar animal.
El Ghaidouni ha reconegut que és un debat obert arreu d’Europa i ha apostat per trobar un equilibri. En aquest sentit, ha defensat l’atordiment reversible, que consisteix a adormir els animals abans d’iniciar el sacrifici, com a possible solució.
