El projecte de llei de memòria democràtica ha superat les esmenes a la totalitat de Vox i PPC i continua el seu tràmit al Parlament. La resta de grups hi han votat en contra. La norma estableix un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista a l’espai públic i les distincions a les persones que van donar suport al franquisme. De fet, en la legislatura anterior, ja es va tramitar una iniciativa igual impulsada pel govern de Pere Aragonès, però va decaure per l’avançament de les eleccions. El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha dit que la llei respon a un “compromís ètic i democràtic amb totes les persones que van patir la repressió i amb la memòria dels que ja no estan entre nosaltres“.
Espadaler ha explicat que no s’ha canviat el text de la llei que va portar al Parlament l’anterior Govern i ha agraït la feina feta per les seves antecessores: Ester Capella, Lourdes Siuró i Gemma Ubasart.
El projecte de llei unifica, actualitza i completa en un únic cos legal la legislació catalana vigent en aquesta matèria, sobre la base dels principis de veritat, reparació, justícia i garantia de no repetició.
Entre altres aspectes, defineix les figures de l’espai i el paisatge de memòria democràtica; sanciona els danys en fosses i l’enaltiment del franquisme; preveu que la Generalitat pugui exercir l’acció popular en els procediments penals per delictes de lesa humanitat, contra la vida i contra la integritat física o moral comesos durant la Guerra Civil o la dictadura; inclou la perspectiva de gènere, i introdueix l’estudi de la memòria democràtica en els currículums educatius des de l’educació primària.
Així mateix, el text inclou l’impuls d’actes de commemoració cada 14 d’abril, dia de la proclamació de la República l’any 1931, i cada 7 de novembre, data de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, el 1971.
Ara continuarà la tramitació del projecte de llei en ponència i comissió pel procediment d’urgència abans que torni al ple perquè en faci la votació final.
