El ple del Parlament aprovarà aquest dijous el projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat per 2022 amb una despesa total de 38.139 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment de 5.618 (17,3%) respecte dels últims comptes aprovats de 2020, mentre que la previsió d’ingressos no financers i no finalistes és de 27.256 milions d’euros, 394 més (1,5%).
Els comptes tiraran endavant gràcies a l’aval dels comuns, amb qui el Govern va aconseguir un acord després que les negociacions amb la CUP fracassessin, la qual cosa ha impedit que s’aprovessin amb la majoria independentista de la investidura com s’havien plantejat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Economia, Jaume Giró.
Aquests seran els primers Pressupostos aprovats pel Govern d’Aragonès i els segons en tres anys –els últims van ser el 2020 i l’any passat no es van elaborar perquè l’Executiu es va constituir al maig– després de diverses pròrrogues pressupostàries.
A més, Aragonès i Giró compliran el seu objectiu de tenir els Pressupostos vigents l’1 de gener, cosa que no ha passat des del 2010, quan el tripartit encapçalat per José Montilla va aconseguir aprovar-los abans de finalitzar el 2009, i els següents governs de la Generalitat no han pogut complir aquests terminis.
DE LA CUP ALS COMUNS
Des d’un inici, tant Aragonès com Giró van fixar a la CUP com a únic soci per tirar endavant els comptes per reeditar la majoria de la investidura, però els ‘cupaires’ van advertir que feia falta un gir a l’esquerra de les polítiques del Govern i les negociacions es van anar enquistant, per la qual cosa van acabar presentant una esmena a la totalitat que bloquejava la tramitació dels Pressupostos.
Davant el veto de la CUP a pocs dies del debat de totalitat, i davant la insistència del Govern de no negociar amb el PSC, el president va obrir converses amb els comuns, la qual cosa va provocar les crítiques de Junts perquè no compartien pactar amb una formació no independentista, encara que Giró havia garantit que s’aprovarien amb la frase “Pressupostos o Pressupostos”.
De fet, en una de les últimes reunions a contrarellotge amb els comuns per desbloquejar la tramitació dels Pressupostos, no va haver-hi cap representant de Junts, la qual cosa va evidenciar les discrepàncies dins del Govern.
Malgrat les divisions entre els socis de l’Executiu, Aragonès i els comuns van arribar a un acord ‘in extremis’ poques hores abans del debat a la totalitat i que incloïa l’aprovació dels Pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona: els comuns facilitaven l’aprovació dels comptes de la Generalitat i ERC rectificava el seu ‘no’ i donava suport a les d’Ada Colau.
Amb aquest pacte, el ple del Parlament va aprovar el 22 de novembre seguir tramitant els comptes però va generar també un increment les crítiques de Junts, que van acusar Aragonès de trencar la majoria independentista, malgrat que dies més tard la portaveu del partit, Elsa Artadi, va minimitzar l’impacte de l’acord amb els comuns en les finances elaborades per Giró: “Afecten un 0,0005%”.
La setmana passada el president i la líder dels comuns en el Parlament, Jéssica Albiach, van segellar el pacte definitiu i ho van escenificar amb una reunió i una foto en el Palau de la Generalitat, en la qual no va participar Giró, malgrat haver estat qui ha elaborat els comptes i qui ha pilotat les negociacions, demostrant els recels de Junts davant aquest acord.
DÈFICIT I IMPOSATS
El projecte de llei de Pressupostos també contempla un dèficit de 1.487 milions, equivalent al 0,6% del PIB, la taxa de referència per poder obtenir finançament en 2022, i un augment de 588 milions d’euros en recaptació d’impostos cedits i propis, a causa dels tributs al CO2 i instal·lacions que afecten al medi ambient.
Giró ha estat l’encarregat de defensar aquests comptes i ha insistit a negar-se a apujar impostos, al mateix temps que ha reclamat a l’Estat que habiliti fons extraordinaris Covid per 2022 i ha criticat el “dèficit fiscal” contra Catalunya.
L’acord amb els comuns ha introduït en els comptes una reducció de l’IRPF en les rendes més baixes, una paga extra al personal de neteja dels centres sanitaris, un augment de les partides en el dentista públic i salut mental, 160 milions per reduir llistes d’espera i estudiar la incorporació de càmeres de vídeo a les llançadores de foam dels Mossos d’Esquadra, entre d’altres qüestions.
A més, van acordar amb la formació d’Albiach introduir un nou impost als aliments ultraprocessats, i una nova taxa “finalista” els diners de la qual aniran destinats a protegir els petits productors i al mercat de proximitat.
A aquestes mesures s’afegeixen quatre milions per a un pla pilot sobre la renda bàsica universal, 500.000 euros per engegar una energètica pública i 750 milions en habitatge amb la possibilitat d’estendre’ls a 1.000, com demanaven els ‘cupaires’.
També inclouen 90 milions per instaurar la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys (P2) a partir del proper curs, mentre que la llei d’acompanyament elimina l’obligació de presentar els Pressupostos abans de 10 d’octubre, suprimeix la diferència entre funcionari de carrera i personal interí, i encarrega a la Conselleria de Salut elaborar un full de ruta per internalizar el servei 061 Salut Respon, entre d’altres.
PLE AMB RESTRICCIONS
Aquest ple se celebrarà amb les restriccions aprovades per la Mesa del Parlament davant l’augment de contagis de coronavirus, de manera que hi haurà 72 dels 135 diputats presents en l’hemicicle i la resta votaran per delegació.
La sessió començarà les 9.00 amb una interpel·lació de la CUP sobre salut i l’atenció primària que contestarà el conseller del ram, Josep Maria Argimon, i després hi haurà el debat i validació del decret del Govern sobre la violència vicària, que presentarà la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.
A continuació, sobre les 10.30 començarà el debat de Pressupostos, en el qual cada grup tindrà una intervenció de 20 minutos, i es votaran les 1.106 esmenes que arriben vives al ple i després el dictamen de la Comissió d’Economia i Hisenda.
A la tarda i després d’una aturada per dinar, sobre les 16.00 es farà el debat i votació de la llei d’acompanyament als comptes, que arriba amb 753 esmenes vives.
