El Ministeri de Treball proposa mantenir la prohibició d’acomiadar fins al 31 de desembre

Planteja ampliar fins a final d'any els ERTE i limitar els de força major a empreses de determinades activitats

Imatge d'arxiu d'un Consell de Ministres encapçalada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez. ACN

El Ministeri de Treball i Economia Social proposa prorrogar automàticament els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTE) fins al 31 de desembre d’aquest any i limitar els de força major a empreses d’una sèrie d’activitats econòmiques especialment afectades i a negocis que depenguin d’aquestes, al mateix temps que es mantindrà la prohibició d’acomiadar després dels ERTE fins a final d’any.

Així consta en l’esborrany presentat per Treball als agents socials en el marc de la negociació per estendre els ERTE més enllà del 30 de setembre, al que ha tingut accés Europa Press i on es recullen les propostes del Govern espanyol per a la pròrroga i les prestacions relatives als ERTE –paraigües sota el qual es troben uns 700.000 treballadors–.

En concret, estableix que romandrà vigent, fins al 31 de desembre de 2020, l’article 2 del reial decret-llei 9/2020, de 27 de març en el qual l’Executiu va fixar que la força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció, en les quals s’emparen les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada, “no es podran entendre com a justificatives de l’extinció del contracte de treball ni de l’acomiadament”.

Veto als acomiadaments objectius

Com a conseqüència, van quedar vetats els acomiadaments objectius amb una indemnització de 20 dies per any treballat deguts al Covid-19, passant a considerar-se acomiadaments improcedents, la indemnització dels quals arriba als 33 dies per any, o nuls.

Al seu torn, l’esborrany de Treball també estén fins al 31 de desembre la interrupció del còmput dels contractes temporals, tant de la durada d’aquests contractes, com dels períodes de referència equivalents al període suspès, en cadascuna d’aquestes modalitats contractuals afectades pel Covid.

Al seu torn s’amplia el dret d’adaptació i/o reducció de la jornada per a la cura de menors, aparellat a reducció salarial, el conegut com a ‘Pla Me Cuida’.

Treball proposa ampliar els ERTE fins al 31 de desembre d’aquest any i que es considerin empresa especialment afectades per la pandèmia aquelles l’activitat de les quals es reculli en la norma –pendents de concretar– així com aquelles el negoci de les quals depengui en la seva majoria d’empreses incloses en els mateixos o que formin part de la cadena de valor d’aquestes.

L’esborrany detalla que es consideraran empreses depenents o integrants de la cadena de valor –i per tant podran continuar amb un ERTE de força major– aquelles la facturació de les quals, durant 2019, s’hagi generat almenys en un 50% en operacions realitzades de forma directa amb empreses incloses a la llista.

El plantejament de Treball és un model de protecció “diferencial”, no sectorial, que passa per mantenir els anomenats ‘ERTE de rebrot’ per a tots els sectors i empreses afectats per un rebrot, en paral·lel un increment de la protecció pels quals més temps portin en ERTE per la pandèmia, com aquells que portin més de sis mesos.

Elimina el comptador a zero

El document d’esborrany lliurat aquesta setmana per Treball als agents socials recull la fi del comptador a zero, una mesura rebutjada per la patronal i els sindicats que suposa que les prestacions que consumeixen els afectats per ERTE resten per a períodes futurs d’atur.

“Quan els treballadors que, una vegada finalitzat l’ERTE, accedeixin a una prestació contributiva per haver extingit una relació laboral abans del 31 de desembre del 2021, veuran reduïda la durada del nou dret en tants dies com hagin percebut de prestació durant l’ERTE des de el 1 d’octubre”, estableix l’esborrany recollit per Europa Press.

Per contra, l’esborrany no especifica els nous esquemes de bonificacions ni el percentatge sobre la base reguladora que mantindran les prestacions dels treballadors afectats per un ERTE a partir dels 180 dies, que amb l’esquema actual baixarà del 70% al 50%, tractant-se d’una de les principals preocupacions i reivindicacions dels sindicats ,que demanen el seu manteniment.

Prestació extraordinària per fi de campanya per a fixos discontinus

Sí que preveu una prestació extraordinària per fi de campanya que es reconeixerà a les persones amb contracte fix discontinu que hagin estat afectades, durant l’últim període teòric de crida, per un ERTE. S’abonaran per períodes mensuals i en idèntica quantia que la prestació per atur que la persona afectada hagués estat percebent durant l’expedient de regulació temporal d’ocupació, segons l’esborrany.

La durada d’aquesta prestació extraordinària s’estendrà des de la fi de l’afectació per l’expedient referit, coincident amb el dia d’inici del període d’inactivitat, fins al 31 de desembre de 2020.

El reconeixement exigirà la presentació per part de l’empresa d’una sol·licitud col·lectiva de prestacions extraordinàries per fi de campanya, que inclourà a totes les persones amb contracte fix discontinu que deixin d’estar afectades per l’expedient temporal de regulació d’ocupació.

Reticències davant el document

Fonts sindicals han assenyalat a Europa Press que veuen “interessant” el document, encara que han mostrat reticències a l’esborrany en no recollir “res del plantejat a Mallorca”, quan es va constituir el diàleg per prorrogar els ERTE, i pel comptador a zero i la impossibilitat d’acomiadar després dels ERTE.

Des de la patronal consideren que el document no garanteix la cobertura a totes les empreses que ho necessiten, ja que es redueix el marc de cobertura de les ajudes, planteja una primera sectorialització en aquesta nova fase d’extensió dels ERTE i no es garanteix l’extensió fins a almenys el mes d’abril, a més de fixar que computin per a l’atur.

L’Executiu tornarà a reunir-se amb els agents socials aquest dilluns per seguir negociant i tractar de tancar un acord aquesta mateixa setmana.