El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha formalitzat aquest dijous els convenis que permetran al Govern iniciar concursos públics per seleccionar promotors encarregats d’edificar un total de 566 habitatges protegits distribuïts en 42 solars petits, cedits per 31 ajuntaments dins la primera convocatòria de reserva pública de solars. Aquests terrenys, majoritàriament aptes per a edificacions amb un màxim de vint pisos, corresponen a municipis que sovint no disposen dels recursos tècnics necessaris per gestionar directament els concursos.
L’obertura oficial del procés licitatori es preveu abans d’acabar el mes d’abril, una vegada signats els acords amb les administracions locals implicades.
Salvador Illa: "A Catalunya volem gent que vulgui invertir en habitatge, però no volem gent que vulgui especular amb l’habitatge
Durant la seva intervenció, el cap del Govern ha expressat el seu agraïment als consistoris participants: "han cregut en aquesta política del Govern" i s’han mostrat "oberts i implicats" durant tot el procés. A més, ha fet una crida a mantenir la col·laboració interadministrativa afirmant que cal continuar "treballant conjuntament".
Illa ha definit aquesta actuació com "el primer pas d’una política per anar construint habitatge protegit arreu de Catalunya en formats més petits", destacant que es tracta d’una iniciativa "ambiciosa", sense precedents en altres comunitats autònomes. En aquest sentit, ha ressaltat dades clau: "El 2025 s'han construït 3.517 habitatges protegits a Catalunya. Hem de retrocedir al 2012 per trobar una xifra similar. I 3 de cada 10 habitatges protegits que s'han construït a Espanya el 2025 s'han construït a Catalunya, i estem arrencant".
Així mateix, ha recordat que l’any anterior es van concedir 900 crèdits d’emancipació destinats a joves i ha subratllat l’estabilització del preu del lloguer a Catalunya amb una baixada del 3,4%, fins i tot a Barcelona. En paraules seves: "A Catalunya volem gent que vulgui invertir en habitatge, però no volem gent que vulgui especular amb l’habitatge. Per tant, benvinguts inversors si voleu fer habitatge de protecció, si ens voleu ajudar a resoldre el problema de l'habitatge i si voleu tenir rendibilitats normals, entenent que la propietat també té una funció social".
Aposta pel parc públic i objectius futurs
D’altra banda, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha remarcat la novetat d’aquesta línia estratègica: “d’una línia de treball inèdita que se suma a les que estem impulsant per ampliar el parc públic”. Ha assenyalat també: “Des que vam començar a treballar en polítiques d’habitatge, estem establint les bases del canvi que necessita el país” i ha afegit com un repte nacional assolir que “el 15% del parc sigui habitatge públic protegit de forma permanent”.
Context del Pla 50.000 i gestió dels solars aportats pels ajuntaments
L’any passat el Govern va posar en marxa el Pla 50.000, una iniciativa destinada a incrementar el parc públic amb cinquanta mil pisos -majoritàriament destinats al lloguer- fins al 2030. Per accelerar les obres és imprescindible comptar amb terrenys urbanitzats completament dotats dels serveis bàsics; així es va obrir la primera convocatòria anomenada reserva pública de solars.
Més de 670 solars aportats per ajuntaments catalans van participar-hi; mentre alguns consistoris gestionaran directament els promotors (332 solars), altres han delegat aquesta tasca a la Generalitat (338). Aquest últim grup s’ha subdividit segons capacitat:
- Més grans (més de vint habitatges): s’han agrupat diversos terrenys per facilitar concursos conjunts; actualment ja està actiu un primer concurs.
- Més petits (fins a vint pisos): són majoritàriament localitzacions on els municipis no disposen dels mitjans tècnics suficients; aquests casos es licitaran individualment perquè sigui directament la Generalitat qui gestioni cada concurs.
Licitacions específiques per als petits solars
Aquest dijous s’han firmat els convenis necessaris perquè es pugui tirar endavant la licitació dels 42 solars petits cedits per 31 municipis. L’objectiu és publicar aviat aquesta oferta pública —prèvia inclusió en plataforma oficial— abans d’acabar abril. Quan aparegui algun promotor interessat en un solar concret s’obrirà un termini d’un mes perquè hi concorrin altres possibles interessants; després se n’adjudicarà segons millor oferta.
Cadascun dels convenis contempla particularitats adaptades als requisits locals. Per exemple:
- Arenys de Munt demana exclusivament habitatges destinats al lloguer
- Municipis pirinencs com Vielha o Bellver han incorporat peticions relacionades amb aparcaments
- Sallent exigeix preservar la façana existent
- Baix Pallars, Llavorsí i Rialp han acordat presentar ofertes conjuntes pels seus respectius solars
Xifra global prevista i fases futures
A més dels terrenys provinents dels ajuntaments signants avui, l’Agència Catalana d’Habitatge (ACH) posarà també en concurs altres 21 solars propietat d’INCASÒL i Patrimoni dels quals podrien sortir uns 257 pisos més.
D’aquesta manera quedaran publicades licitacions sobre 63 sòls diferents amb capacitat total estimada en 823 nous habitatges protegits.
Aquesta constitució representa només una primera fase, ja que pròximament està previst activar processos similars respecte als sòls pendents aportats pels consistoris restants.
Mecanismes jurídics i compromisos administratius
Tots aquests convenis fixen com obligació principal que serà responsabilitat directa del Govern realitzar aquestes licitacions públiques garantint així l’accés ràpid al mercat dels immobles públics cedits —fet inèdit fins ara, ja que inclou sòls aliens a patrimoni propi—.
L’Agència Catalana d’Habitatge s’encarregarà també durant els següents 75 anys dels drets sobre superfície supervisant el compliment estricte tant plecs com contractes vinculants entre promotors seleccionats i administracions locals; transcorregut aquest període els immobles revertiran automàticament als ajuntaments titulars inicials.
D’altra banda, cada consistori firmant assumeix tres compromisos fonamentals:
- Llicenciar obres dins un termini màxim tres mesos després recepció projecte constructiu
- Cedir efectivament el solar escollit perquè ACH pugui transferir-lo després al promotor adjudicatari
- Possibilitar adjudicació directa o indirecta segons opció municipal sobre la selecció de beneficiàries (aquest últim punt inclou lliurament de les llistes quan correspongui).
Sistema d’adjudicació dels habitatges protegits
Tots els consistoris adherits podien triar si volien assumir directament tot o part del procés selectiu destinat als futurs ocupants —ja sigui només inicialment o bé també successivament— o deixar-ho íntegrament als promotors però sempre garantint criteris estrictes basats en publicitat oberta i concurrència imparcial.
A més, aquests ajuntaments poden establir criteris específics vinculants com ara exigències relatives al temps mínim d'empadronament continu previ —habitualment tres anys— necessari perquè una persona pugui optar-hi legalment.