El Govern català ha decidit ampliar fins a 73 el nombre de dinamitzadors dedicats a assessorar i donar suport als agricultors i ramaders que treballen amb mètodes ecològics, més del doble respecte al volum anterior. Aquesta mesura forma part d’una estratègia per aconseguir que, en un futur proper, la meitat de la producció alimentària de Catalunya sigui ecològica.
Aquest equip tècnic se centra principalment a orientar els productors sobre qüestions normatives, així com fomentar una xarxa col·laborativa entre els diferents operadors. Actualment, segons dades oficials, Catalunya compta amb 5.180 operadors vinculats a l’agricultura o ramaderia ecològiques que gestionen unes 287.266 hectàrees certificades.
L’experiència dels dinamitzadors al territori
L’Albert Marcé, un dels dinamitzadors implicats en aquest projecte, detalla que "la principal feina la tenen en temes normatius per a aquelles persones que aposten per passar-se a l'ecològic i que és "la principal por" d'aquests pagesos". A més, afegeix que també participen en projectes estratègics locals per generar confiança entre productors i consolidar aquest model sostenible.
Crida a un canvi radical en el consum
Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern de Catalunya, subratlla la necessitat d’"un canvi radical" en la mentalitat dels consumidors perquè no es basi "només amb un criteri de preu". En aquest sentit destaca que "tot va cap una producció sostenible" i recorda que Europa té com a objectiu assolir un 50% de producció alimentària ecològica durant els pròxims anys.
En relació amb les polítiques internacionals, Ordeig admet: "hi ha contractes com el Mercosur que no depenen de nosaltres", però assegura que faran "tot el que estigui a les seves mans" per promoure aliments saludables cultivats localment amb circuits curts. També reclama: "Hem de demanar i exigir controls d'entrada com els que exigim als nostres productors".
Ajudes estructurals més enllà de les subvencions
Des del sector agrari es posa èmfasi en la importància d’oferir ajudes adequades. Rafel Ramon, president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), explica: "Han de ser ajudes estructurals, perquè les subvencions tampoc ens agraden. Nosaltres volem viure del que fem i la gràcia és que hi hagi unes normes que ens permetin viure del que fem i no pas subvencionats, que sempre estàs lligat".
Evolució constant des del 2010
El sector ecològic català ha experimentat un creixement sostingut des de l’any 2010 tant pel que fa a superfície certificada com al nombre d’empreses vinculades. Tot i això, recentment s’ha observat una lleugera estabilització o descens moderat similar al conjunt europeu.
Dades comparatives indiquen que mentre el nombre total d’operadors ha passat de 5.333 (2023) a 5.180 (2025), representant una baixada del −2,87%, les explotacions ramaderes han passat de 1.134 a 1.131, gairebé estables (−0,26%), mentre la superfície agrària inscrita ha augmentat lleugerament (+1,19%) fins a arribar aproximadament a 287.266 hectàrees.
Destaquen sectors clau dins la ramaderia ecològica
Sobresurt especialment el sector vaquí orientat a carn ecològica: ha crescut notablement passant de 278 explotacions el 2010 fins a arribar a 638 explotacions el 2025, amb més de 50.500 caps censats; això representa més del 55% del total dins la ramaderia ecològica catalana.
Aquesta diversificació s’estén també altres sectors rellevants com:
- L’oví de carn amb 109 explotacions (9,6%)
- El cabrum de carn (70 explotacions; 6,2%)
- L’equí (130 explotacions; 11,5%)
Dins els animals avícoles destaca també:
- Pollastres destinats a carn (36 explotacions; 3,2%)
- Gallines ponedores (66 explotacions; 5,8%)
Cultius emblemàtics amb gran expansió agrícola
Per altra banda, cal subratllar la vinya ecològica, que l'any 2010 registrava un total de 4.597 hectàrees, i el 2025, 33.794, sent el subsector amb un increment percentual més elevat en els darrers quinze anys. També cal mencionar altres cultius amb una superfície destacada en agricultura ecològica, com les oliveres (10.879 ha), els cereals i lleguminoses per a gra (8.179 ha) i la fruita seca, així com els pastures, prats i farratges, que continuen ocupant la superfície més gran (190.329 ha), i els boscos, matolls i recol·lecció silvestre (29.805 ha).