El Govern ha aprovat aquest dimarts un fons extraordinari de 100 milions d’euros destinat a la realització d’obres de reforma i millora en escoles i instituts escola. Aquesta inversió, que s’executarà mitjançant els ajuntaments, es vehicula dins del projecte pressupostari del Departament d’Educació i Formació Professional (FP) i s’ha incorporat en l’últim suplement de crèdit.
Aquest programa de cooperació financera abasta un total de 723 municipis, que rebran els recursos segons dos paràmetres: el nombre d’alumnes escolaritzats i l’antiguitat dels edificis on s’ubiquen els centres. Segons ha destacat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, aquesta iniciativa representa "un salt sense precedents de la inversió" en aquest àmbit, ja que eleva la partida habitual d’uns 34 milions fins als 134 milions.
Àmbit territorial i termini d’execució
El fons inclou tots aquells ajuntaments amb escoles o centres d’educació especial titularitat de la Generalitat, excepte Barcelona, atès el seu règim particular gestionat pel Consorci d’Educació de Barcelona. D’aquesta manera, són aquests 723 municipis els beneficiaris potencials dels recursos.
Les obres previstes han de desenvolupar-se entre els anys 2026 i 2028, amb una posterior justificació per part dels consistoris responsables.
Objectius i tipus d’intervencions previstes
L’actuació busca adaptar les instal·lacions educatives a les necessitats actuals, allargar-ne la vida útil i garantir un entorn més saludable i eficient. Entre les intervencions contemplades hi ha la renovació o substitució d’elements arquitectònics obsolets com cobertes, fusteria o calderes; així com lavabos, cuines o menjadors.
A més, s’inclouen millores en tancaments exteriors, instal·lació de sistemes avançats de gestió i control energètic, substitució de lluminàries per altres més eficients i retirada segura del fibrociment.
Distribució econòmica basada en alumnat i antiguitat dels edificis
Dels 100 milions disponibles, 58,5 milions es repartiran tenint en compte el nombre d’alumnes matriculats entre els 3 i els 12 anys als centres públics. La quantia assignada serà progressiva segons aquesta xifra.
D’altra banda, es destinaran 41,5 milions segons l’antiguitat dels immobles. Aquest import anirà dirigit als edificis construïts o rehabilitats abans del 2007 —exclosos aquells de propietat d’Infraestructures.cat— mitjançant un mòdul fix per centre. En total són 1.112 centres públics de primària o instituts escola susceptibles d’aquesta partida arreu Catalunya.
No obstant això, fonts oficials del Departament han puntualitzat que no tots aquests centres requereixen actuacions immediates perquè alguns ja han rebut reformes recents per part dels ajuntaments. Seran precisament aquests últims qui decidiran quins equipaments necessiten ser objecte de les inversions.
Més dotacions als municipis amb un major nombre de centres antics
D’entre els territoris amb més edificis que encaixen amb aquests criteris destaquen Terrassa (34), l’Hospitalet (28) i Sabadell (27), cadascun superant una dotació superior als tres milions d’euros.
Així mateix, Santa Coloma (23 centres), Lleida (19) —amb recursos similars—, Badalona (19 centres amb més de 2,5 milions), Girona (16) i Tarragona (16), també compten amb abundants possibilitats d’inversió superior a l’1,5 milions cadascuna.
L’envelliment dels centres educatius com a repte principal
Aquesta iniciativa vol donar resposta al problema creixent derivat del deteriorament progressiu dels edificis escolars. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha remarcat des de les xarxes socials que moltes escoles han estat "dues dècades sense les inversions necessàries", afegint que més del "25% van ser construïdes abans del 1960".
D’una manera similar, Sílvia Paneque s’ha referit a una etapa marcada per "desinversió" durant els últims deu anys en matèria educativa. La portaveu ha reconegut que encara queda "un recorregut important" per millorar l’estat físic dels equipaments.
Ha lamentat també que fins al passat any es va arribar a uns "mínims històrics" pel que fa a inversió pública destinada a aquestes actuacions; però ha ressaltat que ara es recupera un nivell pressupostari comparable al moment previ "a la dècada perduda".
Fonts internes confirmen aquesta tendència: mentre el 2005 es van invertir fins a 323 milions, el balanç descendeix fins als 96 milions el 2022.
Mecanismes pràctics per garantir agilitat en l’execució
Paneque ha subratllat també que aquests fons arribaran directament als ajuntaments mitjançant transferències específiques. Aquesta fórmula permetrà una execució més àgil i eficaç respecte a altres mecanismes tradicionals.
Tornada al Consell Executiu després d’una baixa mèdica
Aquesta mesura va ser aprovada durant el Consell Executiu on va reincorporar-se després de dos mesos fora per malaltia la consellera d’Educació, Esther Niubó.
