Aquest dimarts, el Consell Executiu ha donat llum verda a un conjunt d’iniciatives destinades a acompanyar el procés de regularització extraordinària de persones estrangeres que impulsa l’Estat espanyol. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha explicat que s’amplia l’oferta educativa amb 50.000 places addicionals per als cursos bàsics de català adreçats especialment a les persones que aconsegueixin regularitzar la seva situació administrativa.
Segons Paneque, aquest conjunt d’actuacions es desplega amb la “voluntat que cap de les persones que té dret a la regularització quedi fora per manca d’informació, d’acompanyament o de recursos”. A més, ha destacat que aquesta iniciativa situa “Catalunya com a referent del procés de regularització”.
Objectius i accions del pla lingüístic
En paraules del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, el Govern ha aprovat un pla específic per potenciar el català dins aquest marc, amb finalitats clares: garantir l’accés universal al coneixement i ús del català, facilitar la integració social i lingüística dels nouvinguts i impulsar competències idiomàtiques com a eina clau per a la inserció laboral.
Per al curs acadèmic 2026-2027, s’ha previst arribar fins a les 150.000 places en nivells inicials (A1 i A2), cosa que representa un augment del 50% respecte al curs anterior. Aquesta oferta es reparteix entre el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), escoles d’adults (CFA), cursos subvencionats per entitats locals i programes d’acreditació.
A més, es reforçarà l’aprenentatge no formal mitjançant el programa Voluntariat per la Llengua, juntament amb una nova línia subvencionada adreçada als ajuntaments i entitats socials perquè puguin organitzar activitats formatives informals.
Medi ambient laboral i inclusió lingüística
Dins l’àmbit professional, està prevista la creació d’una comissió específica dins del Consell del Diàleg Social destinada a idear mesures inclusives per facilitar la integració lingüística dels treballadors nouvinguts. Per ajudar les empreses en aquest procés, també es potenciarà una línia de subvencions orientada als plans de gestió lingüística empresarial.
Estratègia comunicativa i sensibilització social
L’executiu posarà en marxa una campanya informativa dirigida als beneficiaris del procés perquè coneguin la importància d’aprendre català com una eina essencial per al reconeixement social, la cohesió comunitària i el progrés econòmic. Aquesta acció es coordinarà amb agents socials, entitats del Tercer Sector i administracions locals perquè arribi clarament als col·lectius més vulnerables.
“La inclusió lingüística és inseparable de la inclusió social”, ha afirmat Vila afegint que “el català és la clau per obrir les portes a una vida plena a Catalunya tant per a qui arriba ara com pels qui fa anys que hi viuen”.
Esmena al reial decret estatal
El Govern va proposar una modificació al reial decret estatal sobre regularització perquè s’incorporés l’aprenentatge obligatori dels idiomes oficials —en aquest cas el català— entre els requisits necessaris per sol·licitar pròrroga després d’un any. Aquesta esmena ja figura incorporada al text publicat al BOP núm. 92/2026 (Disposició 8284), on s’estableix que caldrà presentar un informe acreditatiu sobre aquesta formació lingüística.
Així mateix, s’implementarà normativa pròpia dins les competències autonòmiques relacionades amb àmbits socials, educatius i laborals perquè el català tingui un paper central en tot aquest procés integrador.
Posició ferma contra possibles abusos
A preguntes dels mitjans després del Consell Executiu, Sílvia Paneque va assegurar: “Catalunya està preparada” per afrontar aquesta etapa amb garanties. També va assenyalar: “Es podran escoltar moltes crítiques, però recordem que són persones que ja viuen entre nosaltres; suposa obrir una porta en termes de drets i obligacions perquè puguin contribuir”.
Davant possibles màfies o organitzacions criminals intentant explotar els sol·licitants vulnerables, Paneque va negar tenir constància actualment d’abusos però va advertir: “Si se’n detecten actuarem amb contundència”. Va qualificar qualsevol intent d’aprofitar-se “de situacions vulnerables” com “lamentable i miserable”.
Estructura global del dispositiu governamental
L’objectiu principal és garantir un desplegament equitatiu i eficient arreu Catalunya perquè cap persona amb dret quedi exclosa per falta d’informació o recursos. El pla contempla una col·laboració estreta entre administracions públiques, municipis, agents socials i tercer sector coordinada des d’un espai interdepartamental tècnic pensat per evitar colls d’ampolla durant tot el procediment.
- S’obrirà un portal web oficial únic on centralitzar tota informació pràctica relativa als tràmits: guies explicatives, punts presencials distribuïts territorialment amb horaris actualitzats.
- S’impulsaran campanyes comunicatives específiques combinades amb eines digitals adaptades.
- S’oferirà formació especialitzada —ja hi han participat més de 1.200 professionals— destinada als equips públics encarregats dels serveis orientadors arreu Catalunya.
Acompanyament focalitzat en col·lectius vulnerables
L’atenció prioritària anirà destinada especialment a persones sense habitatge estable, joves extutelats o dones víctimes violència masclista mitjançant coordinació estreta entre serveis socials locals i entitats especialitzades.
També s’inclouran itineraris personalitzats orientats cap a l’ocupabilitat activa —diagnòstic professionalitzador inclòs— sumant suport continu durant tot el recorregut laboral.
Alhora es reforçarà el servei empresarial gestionat pel SOC enfocant-se a captar ofertes laborals disponibles així com promovent programes duals sectorials centrats en comerç, construcció, cures i hostaleria.