El Govern aprova una reforma constitucional per garantir el dret a l'avortament amb igualtat efectiva

La proposta reforça la protecció legal de la interrupció voluntària de l'embaràs i estableix l'obligació dels poders públics d’assegurar aquest dret en tot l’Estat

07 d'abril de 2026 a les 14:04h

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts a una iniciativa per modificar la Constitució espanyola amb l’objectiu de consolidar la protecció del dret a l’avortament. La reforma, impulsada pels ministeris d’Igualtat, Sanitat i Justícia, pretén incorporar al text constitucional el vessant prestacional relacionat amb la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE).

Concretament, es proposa afegir un nou apartat 4 a l’article 43 que recull literalment: "Els poders públics garantiran l'exercici del dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs en condicions d'igualtat real i efectiva amb totes les prestacions i serveis que siguin necessaris per a aquest exercici".

Acord previ i dictamen del Consell d'Estat

Aquesta iniciativa s’emmarca en un acord anterior aprovat pel govern el passat 14 d’octubre, on es va sol·licitar al Consell d’Estat el dictamen preceptiu sobre la proposta. El pronunciament favorable va arribar el 9 de març, incorporant diverses millores que ara formen part del projecte presentat.

Amb aquesta nova redacció, es constitucionalitza clarament la dimensió prestacional del dret a interrompre un embaràs, mentre que la llibertat decisòria femenina queda protegida pels articles 10.1 i 15 de la Constitució espanyola segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional. Així mateix, es determina que els poders públics han de garantir-ne un exercici efectiu en igualtat real conforme a l’article 9.2.

Procediment parlamentari previst

Davant d’aquesta reforma, el procés seguirà el procediment establert a l’article 167 de la Constitució. Això implica obtenir una majoria qualificada de tres cinquens tant al Congrés com al Senat. En cas que no s’arribi a consens entre cambres, s’hauria de constituir una Comissió Mixta Congrés-Senat encarregada d’elaborar un nou text per sotmetre’l novament a votació.

Si tampoc s’assoleix majoria suficient després d’aquest intent, es pot aprovar finalment per majoria dels dos terços al Congrés i majoria absoluta al Senat.

Drets reforçats segons el govern

Segons fonts oficials del govern espanyol, aquesta modificació suposa un reforç indiscutible perquè els poders públics —inclòs el legislador— tinguin com a obligació garantir que les dones puguin accedir al dret a avortar sota condicions sanitàries adequades.

Dificultats actuals per avortar en centres públics

En roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, ha expressat: "Espero que el PP doni suport a aquesta reforma, recordant que fins i tot grups polítics com l’extrema dreta francesa han recolzat propostes similars". També ha destacat: "Hi ha moltes dones al PP i votants seus que han avortat. Redondo ha assegurat que buscaran assolir consens parlant amb grups polítics i comunitats autònomes".

D’altra banda, ha assenyalat que tot i que actualment tant la Constitució com les sentències del Tribunal Constitucional protegeixen teòricament aquest dret individualment, "No garanteixen l’exercici real perquè en diverses comunitats autònomes s’haurien d’executar principalment dins del sector privat en comptes dels centres públics". A tall estadístic, Redondo ha indicat que globalment prop del 79% dels avortaments es duen a terme en centres privats; mentre algunes regions governades pel PP —com Madrid o Andalusia— arriben gairebé al 99%. La ministra ha subratllat també que "quan les dones recorren als centres privats sovint són objecte de pressions externes per part de grups antiavortistes concentrats als carrers; mentre això no succeeix quan ho fan als hospitals públics".

Motius per impulsar aquesta reforma constitucional

Ana Redondo ha explicat diversos motius pels quals cal portar endavant aquesta modificació més precisa respecte a la proposta inicial: "El moviment ultrareaccionari posa a la diana els drets sexuals i reproductius de les dones". Per això considera necessari legislar amb coherència amb dues premisses fonamentals: primer, "aquest blindatge respondrà a una voluntat popular majoritària —del 70 o 80%— per protegir aquests drets quan estan amenaçats"; segon, "Espanya manté una posició internacional destacada com avantguarda en matèria dels drets reproductius femenins".

Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo García
Veure biografia
El més llegit