El Govern ha aprovat aquest dimarts la segona edició del Pla de barris i viles, amb un pressupost plurianual inicial de 200 milions d'euros, que podrà ampliar-se en funció dels pressupostos previstos per al 2026. Tot i que no s'ha concretat encara l'increment, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha indicat que l'import serà "com a mínim fins als 300 milions".
Aquesta nova convocatòria pretén desplegar entre els anys 2025 i 2029 un total de fins a 120 programes d'intervenció integral. Els municipis amb més de 20.000 habitants podran optar a finançament per projectes de fins a 25 milions d'euros, mentre que la resta tindran un límit màxim de 12,5 milions d'euros. Les sol·licituds es podran presentar des del dia 6 fins al 17 de juliol.
Mecanismes de finançament segons població
L’estructura financera manté els percentatges establerts en la primera edició: per als municipis amb més de 50.000 habitants, la Generalitat aporta el 50% del pressupost; per als municipis entre 20.000 i 50.000 habitants, el finançament és del 60%; mentre que per als consistoris amb poblacions entre les xifres de 5.000 i 19.999 habitants, aquesta aportació puja al 70%. En municipis menors de 5.000 habitants, aquest percentatge arriba al 75%, i pot arribar excepcionalment al 90% sota justificació de dificultats econòmiques.
Aquest pla compta amb una previsió global d’inversió conjunta –entre Generalitat i ajuntaments– que podria assolir els 1.600 milions d’euros.
Cohesió social i millora ambiental, prioritats destacades
Davant dels mitjans després del Consell Executiu que va ratificar aquesta convocatòria, Paneque va destacar que l’objectiu és fomentar "la cohesió social, la millora ambiental" així com disposar d’un espai públic "de qualitat" perquè es pugui "millorar la vida quotidiana". Segons ella, es tracta "de buscar barris i viles on es visqui millor". La portaveu també va explicar que l’executiu aspira a arribar a una dotació econòmica final propera als 400 milions d’euros, a acordar amb els Comuns en el marc dels pressupostos, però ara mateix ha fixat un augment "com a mínim fins als 300 milions".
Convocatòria oberta del 6 al 17 de juliol
Tots els municipis interessats podran registrar les seves propostes durant aquest període estival; tant aquells beneficiaris anteriors com nous aspirants poden concórrer sempre que els primers ho facin per un barri diferent del ja subvencionat.
Dins dels criteris prioritaris es troben zones catalogades com àrees d’atenció especial o sectors afectats per baixos nivells renda, mancances en equipaments urbans, problemàtiques vinculades a l’habitatge o exposició elevada a riscos ambientals.
Aquests projectes poden incloure actuacions diverses com ara:
- Millora dels espais públics
- Transformacions urbanístiques
- Eficàcia energètica
- Darrers vinculats a la transició ecològica —actuacions davant emergències climàtiques o creació d’infraestructures verdes urbanes—
- I accions sociocomunitàries orientades a reduir desigualtats socials o promoure l’equitat de gènere
A més, són susceptibles de subvenció despeses corrents directament relacionades amb les intervencions —com salaris del personal dedicat— així com despeses de capital com adquisicions o rehabilitacions d’immobles públics o privats destinats a habitatges o locals comercials. També s’inclouen les convocatòries locals dirigides als particulars per finançar rehabilitacions.
L’oficina local encarregada del seguiment pot rebre fons fins al 8% dels recursos totals assignats pel projecte.
El Govern preveu un augment de les sol·licituds
La primera convocatòria del Pla de barris i viles, resolta a finals del 2025, ha finançat 20 projectes de les vuit vegueries, amb un pressupost total de 412 milions d'euros, dels quals 232,71 milions d'euros els aporta la Generalitat. Inicialment, la previsió era de 200 milions, però es va ampliar per arribar fins als 20 municipis. Fonts de l'executiu apunten que la voluntat en aquesta segona convocatòria és arribar també almenys a aquesta xifra.
De fet, el Govern preveu que hi hagi un augment de les sol·licituds respecte a l'anterior convocatòria, quan se'n van rebre 83, de les quals quatre van ser descartades. L'executiu preveu que alguns dels municipis que ja van presentar projectes de transformació en la primera convocatòria tornin a fer-ho en la segona i que municipis que no van fer-ho aquest cop s'hi sumin. També s'anticipa que la rehabilitació d'edificis torni a ser un dels principals eixos en les sol·licituds. Ja va ser molt present en la primera convocatòria, especialment vinculada a la regeneració de nuclis antics.