L’estudi, en el qual hi han participat investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, conclou que el tractament primerenc i estructurat de control del ritme cardíac en amb fàrmacs antiarítmics i l’ablació amb catèter en aquest tipus de pacients pot prevenir complicacions greus com ara una embòlia, un infart, insuficiència cardíaca o mort cardiovascular.
Comparant el control precoç amb el control habitual, l’estudi conclou que la teràpia precoç de control de ritme s’associa amb un menor risc de problemes cardiovasculars que l’atenció habitual en pacients amb fibril·lació auricular.
Els medicaments antiarrítmics restableixen el ritme i la freqüència cardíaca normals mentre que l’ablació amb catèter és un procediment en el qual l’àrea malalta de cor s’elimina per interrompre els impulsos elèctrics ràpids i irregulars.
La fibril·lació auricular
La fibril·lació auricular és el tipus més freqüent d’arrítmia cardíaca i afecta un 2% de la població general a Europa, xifra que augmenta fins al 12-15% en persones de més de 80 anys. Es caracteritza per batecs auriculars descoordinats que produeixen un ritme cardíac ràpid i irregular i augmenta el risc d’accidents cerebrovasculars, deteriorament cognitiu, insuficiència cardíaca i mort prematura.
El cap de la Unitat de Fibril·lació Auricular de Clínic i del grup de recerca Biopatologia i teràpia de la fibril·lació auricular de l’IDIBAPS, un dels signants de l’article, afirma que els resultats de l’estudi tenen el potencial de canviar “completament” la pràctica clínica cap a la teràpia de control precoç.
