El control precoç del ritme cardíac disminueix el risc d’embòlia o infart

El tractament primerenc amb fàrmacs antiarítmics i l'ablació amb catèter poden prevenir complicacions

El control precoç del ritme cardíac permet disminuir de forma significativa el risc d’esdeveniments cardiovasculars greus en pacients amb una fibril·lació auricular detectada, és a dir, amb una freqüència cardíaca accelerada i irregular. Així ho indica un estudi coordinat per la Universitat de Birmingham i publicat a la revista New England Journal of Medicine (NEJM).

L’estudi, en el qual hi han participat investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, conclou que el tractament primerenc i estructurat de control del ritme cardíac en amb fàrmacs antiarítmics i l’ablació amb catèter en aquest tipus de pacients pot prevenir complicacions greus com ara una embòlia, un infart, insuficiència cardíaca o mort cardiovascular.

En la recerca ara publicada es van incloure 2.789 pacients amb fibril·lació auricular primerenca (de menys d’un any) i van ser aleatoritzats a 135 centres de 11 països europeus. Durant un seguiment de més de cinc anys s’han comparat pacients als quals se’ls ha fet un control precoç del ritme cardíac, amb antiarítmics o amb ablació, en comparació amb pacients en els quals s’ha controlat la freqüència segons les guies clíniques actuals.

Comparant el control precoç amb el control habitual, l’estudi conclou que la teràpia precoç de control de ritme s’associa amb un menor risc de problemes cardiovasculars que l’atenció habitual en pacients amb fibril·lació auricular.

Els medicaments antiarrítmics restableixen el ritme i la freqüència cardíaca normals mentre que l’ablació amb catèter és un procediment en el qual l’àrea malalta de cor s’elimina per interrompre els impulsos elèctrics ràpids i irregulars.

La fibril·lació auricular

La fibril·lació auricular és el tipus més freqüent d’arrítmia cardíaca i afecta un 2% de la població general a Europa, xifra que augmenta fins al 12-15% en persones de més de 80 anys. Es caracteritza per batecs auriculars descoordinats que produeixen un ritme cardíac ràpid i irregular i augmenta el risc d’accidents cerebrovasculars, deteriorament cognitiu, insuficiència cardíaca i mort prematura.

El cap de la Unitat de Fibril·lació Auricular de Clínic i del grup de recerca Biopatologia i teràpia de la fibril·lació auricular de l’IDIBAPS, un dels signants de l’article, afirma que els resultats de l’estudi tenen el potencial de canviar “completament” la pràctica clínica cap a la teràpia de control precoç.