Dimarts, 23 d'abril de 2024
És notícia

El 82% dels treballadors espanyols responen trucades o emails fora de l’horari laboral

Avatar photo

6 de cada 10 empreses a Espanya reconeix no dur a terme cap mesura per a fomentar la desconnexió digital dels seus treballadors

L’any 2018, quan va entrar en vigor de la Llei orgànica de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, el 51% dels treballadors espanyols contestava anomenades o correus electrònics fora de l’horari laboral. Encara amb aquesta regulació, que estableix que el professional no està obligat a contestar Whatsapps, emails o crides més enllà de la seva jornada de treball, el percentatge de treballadors espanyols que indica no desconnectar digitalment ha crescut en els últims dos anys. La irrupció de la pandèmia i la implementació del teletreball han contribuït a disparar la falta de desconnexió digital en l’àmbit laboral.

Així ho demostra l’últim Informe sobre Desconnexió Digital d’InfoJobs, que assenyala que el 82% dels treballadors espanyols responen crides o emails fora de l’horari laboral. Al febrer de 2020, abans de l’arribada de la pandèmia, aquest percentatge era del 63%, mentre que al juny de 2020 fregava el 70%. No obstant això, des de llavors, la dada s’ha incrementat dràsticament.

L’arribada de l’estiu i el començament del període vacacional haurien de contribuir a priori a facilitar la desconnexió digital. No obstant això, les dades d’aquest estudi indiquen que el 74% dels treballadors espanyols respon també trucades o correus durant les vacances.

Les circumstàncies laborals derivades de la pandèmia han suposat un canvi important en la vida professional i familiar de bona part de la població activa, influint en aspectes tan fonamentals com ho és la necessitat de desconnectar del treball”, assenyala Mónica Pérez, directora de Comunicació d’ InfoJobs. “En aquest sentit, la solució al problema actual no passa únicament per revisar la regulació existent i establir nous mecanismes de control, sinó també per l’impuls d’un canvi de mentalitat dins de les empreses”.

I és que, segons aquest estudi, 6 de cada 10 companyies a Espanya reconeix no dur a terme cap mesura per a fomentar la desconnexió digital dels seus treballadors, més enllà d’acords puntuals amb aquests i amb els responsables. De fet, per sectors, les companyies del sector primari i secundari (75%) són les que menys mesures prenen per a fomentar la desconnexió digital.

“Em sento en l’obligació de respondre”

Pel que fa als motius que indiquen els treballadors espanyols per a respondre correus i anomenades fora de l’horari, gairebé 1 de cada 2 assenyala que no desconnecta perquè se sent en l’obligació de respondre, mentre que el 36% afirma que el seu lloc de treball així ho requereix. A aquestes dues raons li seguiria la necessitat d’estar al dia de tot, amb un 20% dels esments. A més, només 1 de cada 5 empleats afirma no desconnectar pel que, en principi, hauria de ser el motiu més comú: acabar assumptes pendents que s’han de resoldre.

A major responsabilitat, menor capacitat de desconnexió

Les dades de l’informe d’InfoJobs reflecteixen també que, com més gran és la responsabilitat i el nivell laboral dels professionals, amb més freqüència es veuen obligats a respondre crides i correus fora de l’horari laboral. Així, fins al 93% dels directius/gerents a Espanya afirmen dur a terme aquesta pràctica, mentre que, en el cas dels comandaments intermedis, aquest percentatge descendeix al 89%. Finalment, pel que fa als especialistes, els esments aconsegueixen el 79%.

La regulació per conveni i les guàrdies remunerades, les mesures més populars per a fer front a la falta de desconnexió digital

En preguntar-los per les principals solucions al problema de la desconnexió digital, el 40% dels treballadors espanyols advoca per establir un conveni laboral que inclogui el dret a no atendre el mòbil i el correu fora de l’horari de treball. A aquesta mesura li seguiria la creació d’un sistema de guàrdies remunerades per a les vacances i els caps de setmana amb la finalitat que la resta dels professionals pugui descansar (36%).

A continuació apareix la possibilitat d’arribar a un consens amb els responsables per a desconnectar en vacances (30%), l’establiment d’acords amb les empreses de telefonia per a acordar temps de no ús de la missatgeria i el mòbil (15%), i el disseny d’un sistema d’alertes que avisi a l’empleat quan aquest hagi efectuat més de dues connexions fora d’horari (13%).

En aquest sentit, els treballadors més joves (16-34 anys) són els que reivindiquen en major mesura (45%) la regulació per conveni o la creació d’un sistema de guàrdies remunerades (37,5%).

Les dones, les que més denuncien la falta de desconnexió a causa del teletreball

Encara que el principal motiu de falta de desconnexió al qual al·ludeixen els treballadors espanyols és l’utilitzar els seus dispositius personals per a temes de treball (58%), gairebé 6 de cada 10 (57%) assenyala que la necessitat de treballar des de casa amb motiu de les restriccions ha dificultat la desconnexió digital. Aquí destaca especialment la diferència que s’aprecia entre homes i dones. Així, mentre el 54% d’ells esmenten aquest punt, en el cas d’elles els esments ascendeixen al 61%, convertint-se en la principal causa de la falta de desconnexió.

Valencians i andalusos, els que menys desconnecten digitalment del seu treball

Per comunitat autònomes, els treballadors de Comunitat Valenciana i Andalusia són els que en major proporció indiquen que tenen dificultats per a desconnectar digitalment del seu treball (87%), superant en cinc punts percentuals la mitjana d’Espanya.

D’altra banda, els madrilenys són els que en major mesura (51%) assenyalen que se senten obligats a contestar les crides o correus fora de l’horari laboral, seguits pels bascos (50%). De la mateixa manera, els professionals de la Comunitat de Madrid són els que més aposten per la regulació per conveni laboral com a principal mesura per a acabar amb la falta de desconnexió digital (47%).

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

L’Ajuntament de Girona felicita les veïnes centenàries Manuela del Nozal i Anna Coll

Notícia següent

Sant Julià de Lòria presenta oficialment la seva candidatura a la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO

Notícies relacionades