El 35% dels residus a Catalunya es dipositen a abocadors

El conseller de Territori i Sostenibilitat visita les obres de la fase final de clausura de l'abocador del Garraf

Pla mitjà on es pot veure una muntanya de residus amb ocells al damunt a l'abocador comarcal del Segrià. ACN

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha alertat que el 35% dels residus a Catalunya encara es dipositen en abocadors, mentre que la Unió Europea ha determinat que el 2030 només es pugui arribar al 10%. En aquest sentit, Calvet ha fet una crida a la coresponsabilitat ciutadana per ser “més capaços” de separar es residus i aconseguir una millor gestió i ha explicat que les administracions ja fan “un esforç” per caminar en aquesta direcció. El conseller s’ha expressat en aquest sentit durant una visita a les obres de l’abocador del Garraf, que es troben en l’última fase de clausura i de restauració paisatgística. “El dipòsit està culminant el seu retorn a la natura i a l’ús públic”, ha assenyalat.

Durant la visita, Calvet ha remarcat que als anys 80 a Catalunya hi havia uns 2.000 abocadors, xifra que actualment s’ha reduït a uns 25. Segons el conseller, això ha estat fruit “d’una constant política de gestió de residus”.

En relació a les obres de l’abocador, Calvet ha assegurat que compten amb un gran “reconeixement internacional” i ha dit que es tracta d’un espai d’unes 40 hectàrees que havia estat “molt degradat” i que ara podrà ser “d’utilització per a tota la ciutadania”.

El conseller ha recordat que des del 2018 s’estan executant les obres de restauració gràcies a una inversió de 33,4 milions d’euros de l’Agència de Residus de Catalunya, treballs que havien quedat pendents el 2010 per manca de fons. Es preveu acabar les obres durant el 2021.

El projecte de restauració paisatgística de l’abocador comprèn dues vessants. D’una banda, el segellament de l’abocador així com la recollida i el tractament in situ dels lixiviats (líquids producte de la descomposició dels residus), i en l’aprofitament del metà produït per la fermentació de la matèria orgànica com a biogàs per generar electricitat. D’altra banda, la restauració del paisatge i la seva integració, com a nou espai metropolità, en el conjunt del massís.

A la zona actual de treballs ja s’ha acabat completament un dels prats, i en altres dos s’està estenent terra a sobre de la capa d’impermeabilització. També s’han acabat pràcticament els drenatges perimetrals, i queda pendent la connexió de les xemeneies de gasos i lixiviats.