La compravenda d’habitatges s’ha disparat un 52,3% al març en comparació amb el mateix mes de l’any passat, fins a les 10.345 operacions, segons les dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta de la millor dada en aquest mes des del 2007, el mateix any que es va iniciar la sèrie històrica i abans de la crisi immobiliària.
De fet, a excepció de l’octubre del 2024 (10.925), des d’aleshores no se superaven les 10.000 operacions. Si es compara amb el mes anterior, es va registrar un increment del 5,6%. Del total, 1.984 eren habitatges nous (+63,8%) i 8.361 de segona mà (+49,8%), i 9.858 eren lliures (+54,8%) i 487 de protecció oficial (+14,5%).
Per demarcacions, les compravendes es van disparar en totes elles. A les comarques de Barcelona, es van concretar 6.868 operacions, xifra que suposa un increment interanual del 56,5% en relació amb el març de l’any passat. Del total, 1.208 eren habitatges nous i 5.660 de segona mà, i 6.511 eren lliures i 357 protegits.
A les comarques de Girona, les compravendes van augmentar un 17,4%, fins als 1.172 habitatges dels quals 290 eren nous i 882 de segona mà, i 1.132 eren lliures i 40 de protecció oficial.
La demarcació de Lleida és la que va experimentar un major increment d’operacions de compravenda al març, amb un 108,4% més, fins a les 790. D’aquestes, 247 eren nous i 543 eren de segona mà, mentre que 731 eren lliures i 59 de protecció oficial.
Finalment, a les comarques de Tarragona, les compravendes van augmentar un 43,4% en relació amb el març de l’any passat, fins a les 1.515. D’aquestes, 239 eren habitatges nous i 1.276 de segona mà i 1.484 eren lliures i 31 protegits.
Al conjunt de l’Estat, la compravenda d’habitatges es va enfilar un 40,6% en relació amb el març del 2024, amb 62.808 operacions, mentre que si es compara amb el mes anterior, l’increment va ser del 5,2%.
Per comunitats, els majors increments en les operacions de compravendes d’habitatge es van produir a Castella i Lleó, amb un 66,1% més; seguit del País Basc i Extremadura, amb un 65,1% i un 62,7%, respectivament. Per contra, Navarra va ser l’única que va registrar un descens, amb un 7,9% menys.
