Un 50% de les persones situades en el tram de renda més pobre (el 40% amb menys recursos) pateixen problemes de salut o malalties cròniques, mentre que entre la resta de trams de renda el percentatge baixa fins a una quarta part, segons recull l’Informe Social 2025 de la Generalitat. Les dades, analitzades per l’ACN amb motiu del Dia mundial de la salut, mostren que la renda i el codi postal influeixen directament en la salut i l’esperança de vida.
L’informe evidencia que les diferències entre municipis es situen en 2,4 anys, mentre que a Barcelona superen els 11 anys entre barris. També assenyala que factors com el nivell educatiu, l’alimentació, l’habitatge o les condicions laborals condicionen la salut de les persones.
Aïda Solé-Auró, professora agregada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), explica que les persones amb més ingressos “estan més protegides” gràcies a factors com el nivell educatiu, mentre que les que tenen menys recursos “tendeixen a partir més malalties cròniques i discapacitats funcionals”. “Aquesta bretxa s’explicaria per diferents factors i el nivell educatiu ens condiciona els estils de vida, la prevenció i l’ús dels recursos sociosanitaris”, afegeix.
Berta Rodoreda, infermera del CAP Santpedor i investigadora de l’Institut Català de la Salut (ICS), alerta que les persones amb menys recursos sovint no accedeixen als programes de prevenció i detecció precoç. Així mateix, el coordinador de la Unitat de Cribratge de l’Hospital Clínic, Jaume Grau, recorda que la participació en el programa de detecció del càncer colorectal està molt lligada al nivell socioeconòmic.
Per la seva banda, la metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública Cinta Daufí subratlla que cal “abandonar la idea que la salut és una qüestió individual” i que les desigualtats ja comencen abans de néixer. “La salut depèn enormement de les condicions de vida”, assegura, i adverteix que la capacitat de triar és “molt limitada”: “Sovint es pensa: ’Jo decideixo menjar saludable’, ‘jo decideixo no estressar-me’, però molta gent això no ho pot decidir”.
L’obesitat infantil n’és un exemple clar: segons el POICAT, la prevalença de l’obesitat es duplica en infants de grups socials menys afavorits (16,8%) respecte als dels grups més benestants (7,9%). “El problema de l'obesitat infantil és un problema de pobresa infantil”, alerta Daufí.
Pel que fa a l’esperança de vida, Catalunya se situa en 84,2 anys, amb diferències significatives entre dones (86,7 anys) i homes (81,5), entre municipis i barris. Solé-Auró destaca que “el codi postal és un predictor molt potent de l’esperança de vida” i subratlla la importància de “saber com es viuran” aquests anys, és a dir, l’esperança de vida en bona o en mala salut.
Les desigualtats s’eixamplen amb l’edat: “Les persones amb unes millors condicions socials, laborals i de salut, cada vegada es distancien més en termes d'anys de vida dels que envelleixen acumulant desavantatges”, explica Solé-Auró. Daufí afegeix que les persones sense llar viuen uns 25 anys menys que la resta de la població, segons estimacions d’Arrels Fundació.
Els experts coincideixen que les desigualtats no es resoldran només amb el sistema sanitari universal o l’escola pública. Solé-Auró defensa que calen polítiques específiques per als grups més desfavorits: “El seu paper [el del sistema de salut públic i l’escola] és important, però ha d’anar acompanyat d'un disseny de polítiques públiques que afavoreixi aquelles persones més desprotegides”. Rodoreda afegeix que cal considerar els determinants socials “no només en l’àmbit sanitari, sinó també polític”, i Daufí adverteix que “si totes les mesures sempre són homogènies, igual per a tothom, s’accentuen aquestes desigualtats”.
Rodoreda ha liderat una guia per incloure els determinants socials a la història clínica dels pacients, que ajuda a identificar necessitats que “només veiem la punta de l’iceberg”. Segons l’investigadora, un registre així facilita l’atenció i evita l’ús innecessari de proves o medicaments. “Molts usuaris que han conegut la guia hi han trobat una humanització de l’atenció sanitària en veure’s com una persona amb una història al darrere”, conclou.