Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del CREAF ha permès identificar amb gran precisió l’arbre més alt de Catalunya: un plàtan d’ombra situat al parc de la Devesa de Girona que arriba als 54,55 metres d’alçària, l’equivalent a un edifici de 18 pisos.
UN MÈTODE PIONER PER “MESURAR” EL TERRITORI
La recerca ha desenvolupat una nova eina, anomenada LidarTeam, que permet analitzar amb detall l’alçària de la vegetació, edificis i altres elements del territori. El sistema treballa amb dades cada 2x2 metres i ofereix informació molt precisa i actualitzada.
Aquesta tecnologia es basa en dades captades amb làser des de l’aire i permet estudiar l’evolució dels boscos i zones urbanes amb una exactitud fins ara inèdita.
Segons l’estudi, els boscos més alts de Catalunya es concentren a la Val d’Aran, amb una alçària mitjana de 13 metres, seguida del Pla de l’Estany i el Ripollès. També destaca el ràpid creixement d’espècies com els avets i els faigs.
«Hem dissenyat un entorn en què a la punta dels dits podem disposar de l’alçària d’arbres, arbustos, edificis, etc., amb una exactitud extrema en tot un país i, a més, en dues dates (tot Catalunya) o en tres (Catalunya + AMB) per estudiar-ne les dinàmiques detallades, en aquest cas verticals, en zones de boscos i urbanes», destaca Xavier Pons, coordinador de l’estudi.
«L’alt nivell de detall que hem aconseguit és especialment important en una àrea tan fragmentada com Catalunya, si es vol entendre bé la textura del territori i la seva evolució, fins i tot en les zones més denses», assenyala Pons.
UNA EINA CLAU PER AL FUTUR
Els investigadors subratllen que aquest sistema permet analitzar com creixen els boscos, estudiar la biodiversitat o entendre millor fenòmens com els incendis forestals.
A més, totes les dades són obertes i accessibles, fet que permet que científics, tècnics i ciutadans puguin consultar i utilitzar aquesta informació per millorar la gestió del territori.
Amb aquest avenç, Catalunya disposa per primer cop d’una “radiografia” detallada en tres dimensions del seu paisatge, amb exemples tan singulars com l’arbre més alt del país, que continua creixent any rere any.
