Descoberta nova espècie de dinosaure que va viure al Pirineu fa 70 milions d’anys

És la més gran que va viure entre la Península Ibèrica i el sud de França

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de la Conca Dellà (MCD), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Saragossa (Unitzar) i la Universitat Nova de Lisboa (UNL) han descrit una nova mena de dinosaure que va viure al Pirineu fa 70,5 milions d’anys.

En un comunicat aquest dilluns, l’ICP ha detallat que el titanosaure ‘Abditosaurus kuehnei’ s’ha pogut descriure en una publicació a ‘Nature Ecology & Evolution’ a partir de restes del jaciment Orcau-1, al Pallars Jussà (Lleida).

Es tracta de l’esquelet semiarticulat més complet d’aquest grup de dinosaures herbívors descobert fins ara a Europa, i les seves dimensions –gairebé 18 metres de llarg i 14 tones– el converteixen en la mena de dinosaure més gran del domini iberoarmoricà (regió que agrupa la Península Ibèrica i el sud de França).

Els investigadors no esperaven trobar una nova mena de tal grandària per l’efecte de la insularitat durant el Cretaci superior (fa entre 83 i 66 milions d’anys), període en què Europa era un extens arxipèlag de desenes d’illes, cosa que provoca que la fauna tendeix a ser petita o fins i tot nana a causa del poc aliment.

“És un fenomen recurrent en la història de la vida a la Terra i tenim molts exemples al registre fòssil. Per això ens van sorprendre les grans dimensions d’aquest espècimen”, ha explicat l’investigador Bernat Vila.

MIGRACIONS
L’article científic que ha descrit la nova espècie assegura que pertany a un grup de titanosaures saltasaurins procedent d’Amèrica del Sud i Àfrica, i postula que va arribar a l’illa iberoarmoricana aprofitant un descens global del nivell del mar.

El coautor de l’article Albert Sellés ha explicat que al mateix jaciment s’han trobat closques d’ou d’espècies del continent més meridional, Gondwana: “Hi ha altres evidències que donen suport a la hipòtesi de la migració”.

FUTUR MUSEU
Les 53 restes trobades són diverses vèrtebres, costelles del tronc, ossos de les extremitats i les cintures pèlviques i escapulars, destacant un fragment semiarticulat del coll format per 12 vèrtebres cervicals, algunes fusionades entre si.

El director de l’MCD Àngel Galobart ha anunciat que els fòssils es podran contemplar al museu, que s’inaugurarà durant el primer trimestre del 2022, i ha celebrat el descobriment: “Poques vegades tenim la sort de trobar espècimens tan complets”.

El jaciment s’excava des del 1954, quan el paleontòleg alemany Walter Kühne va trobar les primeres restes –l”Abditosaurus kuehnei’ s’ha nomenat en honor seu–; el 1986 es van fer més extraccions però “va tornar a quedar en l’oblit” i el 2012 l’ICP va reprendre els treballs de forma sistemàtica.