El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha iniciat l'elaboració d'un Pla de millora dels accessos a nuclis de població situats a les comarques de muntanya i a l'Aran. L'objectiu principal és establir una gestió ordenada d'aquesta extensa xarxa viària, majoritàriament titularitat dels ajuntaments locals.
El pla permetrà identificar els trams més crítics per prioritzar-ne el manteniment i la reparació en coordinació amb altres administracions, alhora que es pretén harmonitzar les diverses subvencions públiques existents.
Lligam amb l'Estratègia del Pirineu
Aquesta iniciativa forma part d'una sèrie d'actuacions incloses dins l'Estratègia del Pirineu, un instrument transversal promogut per la Generalitat amb la finalitat de generar oportunitats laborals i personals a les persones residents en aquest territori, contribuint així a un desenvolupament sostenible i propi.
En total, aquesta estratègia comprèn aproximadament trenta actuacions actives; unes quinze estan liderades pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, mentre que la resta corresponen a altres departaments governamentals i organismes.
La consellera Sílvia Paneque ha destacat que "tant l’Estratègia del Pirineu com la nova Llei d’alta muntanya formen part del nou corpus legal i normatiu que està desplegant el Govern català per acompanyar el desenvolupament de les comarques pirinenques i de l’Aran, ajudar-les a entomar i respondre als principals reptes del nostre temps i a esdevenir l’escenari dels projectes vitals dels seus residents i dels nous que hi vulguin arrelar".
Xarxa viària municipal extensa sense marc legal específic
En territori pirinenc, caracteritzat per una orografia complexa i població dispersa, els camins municipals representen la categoria més àmplia dins la xarxa viària, però no disposen d'un marc legislatiu propi, al contrari del que passa amb les carreteres.
Per exemple, mentre que l’Alt Pirineu i Aran compten amb 933 km corresponents a carreteres bàsiques, comarcals o locals, només al Pallars Sobirà s’inventarien 2.860 km entre camins rodats o no rodats segons dades recollides el 1999. Aquesta desproporció també es reflecteix en els municipis.
Sílvia Paneque ha subratllat: "Els camins que donen accés a la major part dels nuclis són de titularitat municipal, d’ajuntaments sovint petits i amb pocs recursos, amb dificultats per fer-se càrrec del manteniment ordinari i, encara més, per afrontar actuacions urgents en cas de fenòmens com ara esllavissades o despreniments", afegint que aquests incidents "són cada vegada més freqüents en un escenari de canvi climàtic".
Coordinació interadministrativa per garantir el manteniment
A causa d'aquesta situació, s'han implicat administracions supramunicipals —com consells comarcals, diputacions o la Generalitat— mitjançant diferents línies subvencionables adaptades als seus criteris propis. El nou pla busca establir un marc consensuat entre totes aquestes administracions per coordinar prioritats sobre aquesta xarxa extensa de camins rodats.
La seva cobertura inclourà tant tasques regulars de conservació com actuacions correctives davant fenòmens meteorològics o geològics extraordinaris així com mesures preventives als punts especialment vulnerables als riscos geològics.
Sota aquest prisma Paneque ha indicat: "El futur Pla forma part dels esforços del Govern per assegurar el dret a la mobilitat dels veïns i veïnes del Pirineu, una necessitat bàsica que contribueix a arrelar la població i evitar el despoblament".
Identificació cartogràfica dels trams vulnerables
A través de la Direcció General de Polítiques de Muntanya s'ha començat ja un procés d'identificació exhaustiva cartogràfica dels camins públics —tant pavimentats com sense asfaltar— que connecten els nuclis habitats entre si o amb les carreteres oficials. En col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), s’estudiaran després els trams més exposats basant-se en patologies prèvies registrades així com anàlisis geològiques detallades.
Davant l'amplitud territorial implicada es farà primer un assaig metodològic pilot en alguns municipis; si és reeixit es replicarà progressivament arreu del Pirineu. Aquesta tasca facilitarà establir eines conjuntes entre titulars (ajuntaments) i ens delegats (consells comarcals o Conselh Generau d’Aran) destinades a planificar millor les intervencions necessàries.
Acords sobre subvencions i protocol d'emergència previst pel 2026
L'elaboració posterior contemplarà harmonitzar les línies d'ajut econòmic disponibles quant a tipologia d'actuacions subvencionables com també definir clarament beneficiaris responsables evitant duplicitats innecessàries. També està prevista una guia operativa conjunta abans del final del 2026 destinada a coordinar intervencions urgents després incidències meteorològiques severes com esllavissades.
Aquesta proposta comptarà amb participació interadministrativa activa destinada especialment al restabliment ràpid dels accessos afectats pels desperfectes provocats pels episodis adversos.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat