Plataforma per la Llengua ha denunciat un cas de presumpta discriminació a una pacient de salut mental que volia ser atesa íntegrament en català a l’Hospital de Dia Còrsega, gestionat per la Fundació CPB, a Barcelona. Els fets es remunten al febrer del 2024, quan la dona va ser derivada al centre per valorar l’ingrés a un programa d’atenció específic. Segons l’entitat, una psiquiatra de la fundació va negar el tractament íntegrament en català a la pacient, que venia de patir una crisi suïcida.
En resposta a l’ACN, la fundació ha assegurat que l’atenció prestada a la pacient va seguir en tot moment els seus “principis de disponibilitat lingüística”.
Plataforma per la Llengua ha fet públic el cas juntament amb uns àudios en què es pot sentir com a personal del centre mèdic exposa les dificultats per fer el tractament en català, malgrat les demandes de la pacient. Segons l’entitat, Salut ja ha sancionat el centre amb uns 3.000 euros, tot i que la víctima reclama al CatSalut 30.000 euros en concepte de danys i perjudicis.
El Departament de Salut, preguntat per aquest extrem, ha indicat a l’ACN que no es pronuncia “sobre un cas anònim publicat a xarxes” i que atendran la queixa de la persona afectada pels canals habituals de reclamacions.
La comunicació, element essencial
Des de la Fundació CPB, es defensa que la comunicació és un element essencial de la qualitat assistencial i que disposen d’un Pla de Gestió Lingüística integrat al sistema de gestió estratègica i al Codi Ètic. El pla “estableix el català com a llengua vehicular” i té com a objectiu que els pacients “puguin expressar-se en la llengua en què se sentin més còmodes”, per afavorir “la proximitat, la confiança i el vincle terapèutic”.
En relació amb el cas concret, la fundació assegura que la psiquiatra “referent” de la dona la va atendre “sempre” en català i no li va negar “mai” l’atenció en aquesta llengua. “Al contrari, se li va assegurar de forma explícita la llibertat d’expressar-se en la llengua en què se sentís més còmoda”, afegeixen. Per garantir el seu benestar, es va oferir “la possibilitat de ser atesa en un altre dispositiu de la Fundació amb el mateix programa de tractament, on va presentar una evolució favorable”.
Multa considerada insuficient
Tant la pacient com Plataforma per la Llengua consideren que la sanció imposada és “injusta i insuficient”, i la dona ha presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial al CatSalut per 30.000 euros.
En els àudios publicats per l’organització, es pot escoltar com el personal del centre comunica a la pacient que no poden garantir-li una atenció íntegrament en català. Un dels moments recollits diu: “És la teva decisió, jo no et puc dir res”, i s’insta la pacient a triar entre començar la teràpia tal com ells “l’entenen” o no fer-la. En un altre moment, el personal comenta: “És un bany de realitat”, donant a entendre que no poden assegurar que tothom es dirigeixi íntegrament en català.
Els fets
Segons Plataforma per la Llengua, el 27 de febrer de 2024 la pacient va sol·licitar fer les sessions individuals íntegrament en català. Dos dies després, el primer contacte amb l’infermer es va fer en castellà. A principis de març, la metgessa li va indicar que no podia obligar cap professional a parlar en català i li va demanar que “deixés de banda” la seva opció lingüística si volia continuar el tractament.
El 7 de març se li va comunicar per telèfon que la teràpia s’havia de fer en la llengua que els professionals preferissin, i el 12 de març la doctora li va confirmar presencialment aquesta decisió, indicant que podia presentar una reclamació si no estava d’acord. Alhora, va emetre un informe d’alta assenyalant que la pacient prenia la decisió de no iniciar el tractament al centre.
Conseqüències
La pacient va recórrer a Plataforma per la Llengua, que va interposar una reclamació a Salut el juny del 2024. La Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària va resoldre el procediment sancionador al novembre amb una multa de 3.006 euros.
El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha arxivat l’expedient, considerant que no hi ha indicis que l’actuació de la doctora fos “contrària” a la bona pràctica mèdica. No obstant això, el CoMB ha recomanat al centre “vetllar” perquè aquesta teràpia en grup es pugui fer mantenint la llengua materna dels pacients que hi participin.
Segons l’escrit del Col·legi, la pacient va tenir dues entrevistes amb la psiquiatra en català, però el programa de grup es feia amb professionals d’altres comunitats autònomes, fet pel qual la doctora va traslladar la demanda de la pacient als responsables del programa i al cap de servei.