El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha defensat aquest dimarts al Parlament el projecte de pressupost del Departament d’Educació i Formació Professional per al 2026 i s’ha mostrat convençut que s’acabarà tancant un acord amb el professorat. Durant la seva compareixença a la Comissió d’Educació —en substitució de la consellera Esther Niubó—, ha assegurat que el Govern treballa "a marxes forçades" per assolir un "acord de país històric" que permeti afrontar els principals reptes del sistema educatiu.
El projecte pressupostari preveu una dotació global de 8.356 milions d’euros, un 24,5% més que el 2023, situant Educació com el segon departament amb més recursos, només per darrere de Salut. Segons el Govern, aquest increment permetrà disposar de 4.162 mestres més que fa tres anys.
Dalmau ha remarcat la voluntat d’arribar a una entesa amb els sindicats docents i ha defensat millores salarials. Ha assegurat que volen "docents ben pagats" i ha insistit que per fer possibles les reivindicacions cal estabilitat pressupostària. En aquest sentit, ha afirmat: "Si la resposta és que cal construir nous centres educatius, que cal abaixar les ràtios, que cal augmentar els salaris dels mestres, que cal reduir la burocràcia, la resposta és que calen pressupostos".
La secretària general del Departament, Teresa Sambola, ha detallat que el capítol 1 —destinat a remuneracions de personal— creix un 22% respecte del 2023, superant els 5.300 milions d’euros. Aquest increment, ha dit, permet reforçar plantilles "fins i tot en un context de davallada d'alumnes".
Més inversió i un nou fons per a centres
Entre les prioritats del pressupost hi ha la millora educativa i l’equitat (639 milions d’euros), l’educació inclusiva (376 milions), la formació professional (672 milions) i la modernització del sistema educatiu (333 milions). En aquest últim àmbit, Dalmau ha destacat la creació d’un nou fons de 100 milions d’euros destinat a obres de reforma, ampliació i millora en centres públics d’educació infantil, primària i especial de titularitat municipal.
D’aquests 100 milions, 58,5 es distribuiran en ajuts als ajuntaments en funció del nombre d’alumnes, mentre que 41,5 milions es destinaran a edificis construïts o rehabilitats abans del 2007, amb una aportació fixa de 37.300 euros per centre. "Necessitem invertir en els centres educatius i he vist els mateixos barracons que vostès", ha afirmat el conseller.
El pressupost també inclou 40,9 milions d'euros per construir 21 noves escoles i instituts, 29,8 milions per ampliar una vintena de centres, 33,9 milions per millorar equipaments i 8 milions per impulsar la transformació digital.
Segons Sambola, hi ha centres que fa més de dues dècades que funcionen íntegrament en mòduls prefabricats. "Els centres han de poder funcionar bé cada dia i el conjunt del Departament ha de poder gestionar amb solvència des de la calefacció fins a l'aplicatiu on els docents pengen les notes", ha resumit.
Equitat, inclusió i FP
En matèria d’equitat, el pressupost destina 253 milions als serveis de menjador i transport escolar, 162 milions al finançament d’escoles bressol i 42 milions al reforç de competències instrumentals. Pel que fa a l’educació inclusiva, s’hi destinen 182 milions per a professionals especialitzats, 69 milions per a personal d’atenció educativa i 75 milions per a més de 1.300 aules d’acollida, entre altres mesures.
"El sistema ha de poder atendre la complex eductiva sense dependre equilibris impossibles, per això calen recursos suficients i adequats i el pressupost ens acosta a aquesta meta", ha defensat Sambola.
En l’àmbit de la Formació Professional, el projecte preveu reforçar l’FP Dual, ampliar places i actualitzar equipaments. Dalmau ha reivindicat un model alineat amb el teixit productiu i ha defensat un sistema treballat "d'acord amb les necessitats educatives del país".
Crida a la negociació
En la rèplica als grups parlamentaris, Dalmau ha allargat la mà a la negociació i ha apel·lat especialment als partits que van facilitar la investidura de Salvador Illa perquè donin suport als comptes. Ha demanat "confiança" en els compromisos del Govern.
ERC, però, ha advertit que per negociar "cal complir amb els acords" i ha posat en dubte que es donin les condicions actuals per avalar el pressupost.
