El cost de comprar un habitatge a Catalunya continua escalant i ho fa a un ritme que preocupa tant experts com entitats socials. Segons les dades publicades aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el preu de l’habitatge va créixer un 11,3% interanual entre juliol i setembre, un augment molt elevat que, encara que lleugerament inferior al del trimestre anterior, consolida una tendència que dificulta cada vegada més l’accés a un dret tan bàsic com és la llar.
Aquest increment, un dels més alts des de la bombolla immobiliària, confirma quatre trimestres consecutius amb pujades de dos dígits. Tot i que el ritme s’ha esmorteït lleument, el mercat continua desbocat, especialment en l’habitatge de segona mà, que és el que més afecta les famílies que busquen alternatives assequibles.
L’habitatge usat, fora de control
Mentre que el preu de l’obra nova ha moderat el seu creixement fins al 7,6%, els pisos de segona mà han tornat a marcar màxims històrics amb una pujada de l’11,7%, la més elevada des que existeixen registres comparables (2007). És també el quart trimestre seguit en què aquest segment creix per sobre del 10%.
Aquesta dinàmica preocupa especialment les organitzacions que treballen amb col·lectius vulnerables, ja que la majoria de llars no pot accedir a l’obra nova i es veu abocada al mercat de segona mà, on els preus es disparen sense que els salaris puguin seguir el ritme.
Una dècada de pujades que no s’atura
L’Índex de Preus de l’Habitatge encadena increments consecutius a Catalunya des del 2014. L’augment més fort d’aquesta sèrie es va produir precisament enguany, al primer trimestre, amb un 11,7%. Malgrat aquesta escletxa breu de desacceleració, les dades mostren un mercat estructuralment tensat.
Si es mira la variació trimestral, els preus van augmentar un 2,8% aquest estiu: mentre que els habitatges nous van caure lleugerament (-0,1%), els de segona mà van tornar a empènyer cap amunt amb el mateix 2,8%.
El problema no és només català
El conjunt de l’Estat tampoc no escapa a aquesta realitat: els preus van créixer un 12,8% anual, el major increment en gairebé dues dècades. Tot i així, Catalunya se situa entre les comunitats amb pujades més moderades: només Navarra registra un creixement inferior.
Els majors increments es concentren a tres territoris on el mercat viu una pressió creixent: Múrcia (+15%), Aragó (+14,6%) i Madrid (+14,2%).
Aquestes dades posen de manifest un fenomen estès a tot l’Estat: la distància cada vegada més gran entre el cost de l’habitatge i la capacitat econòmica de les famílies.
Una situació que accentua desigualtats
Entitats socials alerten que aquestes pujades consoliden un model que expulsa veïns de barris sencers, allarga la dependència familiar entre els joves i augmenta el risc d’exclusió residencial. L’augment constant del preu de compra també tensiona el mercat del lloguer, que absorbeix la demanda que no pot accedir a la propietat.
El debat sobre l’habitatge torna, per tant, a ser central: no només com un indicador econòmic, sinó com un reflex directe de fins a quin punt Catalunya i l’Estat són capaços de garantir un dret fonamental.
