La construcció de piscines durant l’estiu de l’any passat, després del rigorós confinament a què es va sotmetre a tota la població, es va disparar i gairebé triplicar en funció les xifres habituals d’anys anteriors. Així ho assenyalen les dades que ha donat a conèixer el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT).
De les 50 piscines construïdes en el període 2019-2020, es va passar a les 111 noves piscines de l’any passat i el que portem d’aquest. L’augment és del 125%. Durant aquests període assenyalat, Mont-roig del Camp és el municipi on més noves piscines s’han construït, un 10% del total per a ser concrets, seguit de l’Ametlla de Mar amb un 8,5% del total. Els municipis amb un major creixement en el nombre de piscines són també els de la comarca del Baix Penedès. És el cas de Calafell, Cunit o Segur de Calafell.
En la majoria de casos, es tracta de piscines construïdes a segones residències i a municipis de costa. Una novetat important respecte del que havíem vist fins ara, és la construcció de piscines a residències habituals de Tarragona o Reus, un fet poc habitual com també ho és la construcció de piscines particulars a pobles de l’interior i de muntanya. La piscina tipus és una petita instal·lació d’entre 25-30 m2 i un cost entre els 10.000 i 15.000 euros. Normalment està ubicada al jardí d’un habitatge unifamiliar i majoritàriament en una segona residencia.
Piscines inflables, desmuntables o portàtils. Sols als jardins
Les mesures de confinament i la incertesa sobre el funcionament de les piscines públiques han provocat la compra de piscines inflables, desmuntables o portàtils i, amb elles, arriba en molts casos un autèntic maldecap per a moltes comunitats de propietaris perquè ha de quedar clar que està totalment desaconsellat una instal·lació d’aquest tipus a la terrassa o a la coberta d’un edifici.
L’estructura dels edificis d’habitatges es construeix per suportar una sobrecàrrega d’uns 240 kg per metre quadrat, al mobiliari i a les persones que faran ús de l’habitatge. En cap cas, però, s’han pensat per a suportar el pes d’una piscina o un jacuzzi. Una piscina portàtil, amb una alçada d’aigua d’uns 60 cm, arriba als 600 kg per metre quadrat. Si a això li sumen el pes dels usuaris, la xifra rondaria els 750 kg que són tres vegades més del que està preparada per suportar una estructura moderna.
Òbviament, el resultat d’utilitzar piscines inflables, desmuntables o portàtils, a terrasses o cobertes, dependrà molt del tipus d’estructura, del seu estat de manteniment i de l’antiguitat. Si la piscina es col·loca a les terrasses d’edificis relativament nous i sense patologies prèvies, hi haurà problemes de trencament dels paviments, humitats, corrosió de les armadures i desperfectes de la instal·lació de sanejament. Evidentment, si la sobrecàrrega és molt alta, el col·lapse és més que probable.
En el cas d’estructures anteriors als anys vuitanta o amb afectacions prèvies, la probabilitat del col·lapse de l’estructura és molt important, donat que aquesta ha perdut prestacions i les bigues poden estar afectades ja per problemes d’humitats que han reduït la seva capacitat. En aquest cas, és imprescindible consultar amb un arquitecte tècnic sobre la possible instal·lació d’aquests elements a les cobertes o terrasses dels edificis.
Habitualment, les terrasses són elements comuns de les comunitats i el propietari només està autoritzat al seu gaudi, de manera que el cost de qualsevol reparació recaurà sobre la comunitat i això vol dir sobre la totalitat de propietaris de la finca i no només sobre els qui en fan un ús totalment inadequat.
Donada la situació actual, cal recordar que excepte petites piscines inflables per a nadons i amb una alçada d’aigua que no superi els 15-20 cm, està totalment prohibida a la instal·lació d’aquest tipus d’elements si l’estructura no s’ha reforçat especialment.
És imprescindible que quan un propietari vulgui instal·lar una piscina inflable, desmuntable o portàtil, la comunitat li reclami un certificat de solidesa a un tècnic, que especifiqui les característiques resistents del terra i les limitacions de pes que pot suportar sense causar afectacions a l’estructura de l’edifici.
